Ricciardo: “Per lluitar per ser el 16è pot ser que valgui més no córrer”

Sotxi no li queda bé a la Fórmula 1. L'any passat, la caravana aterrava aquí per primera vegada, uns dies després d'aquella tràgica carrera disputada a Suzuka en la qual Jules Bianchi va patir l'accident que aquest estiu va acabar costant-li la vida. En la segona edició del gran premi més descafeïnat del calendari, l'angoixa continua instal·lada a la caravana de Red Bull. Són pocs els que en aquests moments saben quin paper jugarà l'escuderia energètica la temporada que ve. Tot el personal, des del que atén els convidats fins als enginyers i passant pels mecànics, no pot ocultar la seva ansietat. Senten que la situació és tan extrema que no poden evitar preguntar-li al periodista de torn què sap ell del tema: “Què hem de fer?”.

A diferència del que podien pensar fa només uns mesos, la possibilitat que Red Bull deixi la F-1 a finals d'aquest curs és una realitat cada vegada més consistent. El principal motiu d'aquest hipotètic adéu és de naturalesa mecànica: l'equip no disposa d'un motor per als monoplaces del 2015. No obstant això, darrere d'aquesta evidència se n'hi amaguen d'altres, d'una índole més emocional. El Mundial és el terreny ideal perquè els egos multipliquin la seva grandària de forma exponencial. I això passa a tots els nivells: pilots, tècnics, caps i fins i tot periodistes. El carreró en el qual es troba Red Bull no és més que una mena de lliçó que els principals actors que formen aquest circ volen donar-li per la seva arrogància.

A un costat de la taula de negociació hi ha Dietrich Mateschitz, l'amo de l'imperi del búfal vermell, i a l'altre costat trobem Renault, que no ha deixat de rebre pals pel pobre rendiment del seu propulsor, i Ferrari, un dels possibles proveïdors que podria posar fi a l'embolic. Bernie Ecclestone intenta facilitar una entesa entre les parts i després hi ha Mercedes, a qui sembla que el tema no l'amoïni. “És clar que em preocupa! On esmorzaré, jo, si aquests se'n van?”, bromeja Niki Lauda en conversa amb aquest diari, mentre assaboreix un plat de prosciutto damunt d'un tomàquet tallat a rodanxes. La data límit per decidir si Red Bull segueix en això o se'n va l'ha posat el mateix Mateschitz: finals de mes. “És un moment dur. Òbviament que vull córrer, però si m'he de barallar per la 16a posició, llavors potser prefereixo no fer-ho. Si [Renault] ens pot oferir alguna cosa que ens permeti lluitar per objectius més elevats que els actuals, això estaria bé”, assegurava aquest divendres Daniel Ricciardo. “Està tot solucionat”, deixava anar Ecclestone, sense dir com.

Red Bull ja arriba tard a tot. Quan la majoria dels seus competidors ja tenen molt avançat el prototip que posaran a pista a Montmeló al març, la tropa de Milton Keynes ni tan sols sap quina unitat de potència incorporarà el seu. “És una mica tard, és veritat. Però podem anar als primers testos i veure què passa. No rodar en els primers entrenaments no et descarta per a res. Treballarem amb la situació en la qual ens trobem”, opinava aquest divendres Paul Monaghan, el seu cap d'enginyers.

Toro Rosso també pertany a Mateschitz, però la formació de Faenza ultima un acord amb Ferrari per incorporar al seu nou bòlid els motors italians d'aquest 2015, una sortida que no convenç el seu germà gran. Sergio Marchione, conseller delegat de Fiat (propietari de Ferrari), li va dir a Mateschitz fa només uns dies que es tragués del cap disposar de l'especificació del 2016, que no pensava cedir-li a un potencial rival pel títol la seva tecnologia més capdavantera. Quant a Mercedes, aquesta possibilitat la nega de forma categòrica Toto Wolff cada vegada que se li posa un micròfon al davant. “No crec que ningú ens pugui acusar a nosaltres de res. Cadascú és responsable de la forma en què maneja el seu equip”, va deixar anar l'executiu austríac.

La incertesa al voltant de Red Bull és total, i les opcions de col·locar els seus dos monoplaces a la graella de l'any que ve es redueixen amb el pas dels dies. No cal oblidar que, a diferència de Mercedes o Ferrari, l'única raó per la qual Mateschitz inverteix aquí és la de promocionar la seva beguda, de manera que considera que no té gaire sentit gastar-se uns 300 milions d'euros anuals, sabent que en cap cas podrà competir per guanyar.