Molt soroll per no res

La conferència de la CUP ha rebut aquest dijous una atenció mediàtica pròpia d'una cimera de desarmament nuclear entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Furgons de televisions i ràdios aparcats davant la Universitat Pompeu Fabra, periodistes de tots els diaris, retransmissions en directe, núvols de fotògrafs. L'expectació era màxima, inusual per a un partit d'extrema esquerra que no es considera antisistema però sí que s'anomena anticapitalista –tot i que el capitalisme és el nostre sistema–. Tothom esperava el que el diputat Josep Manel Busqueta ha descrit com “el moment de passar de la retòrica al contingut”. El contingut haurà d'esperar perquè la trobada ha estat una successió de discursos ideològics que no concretaven gaire què pot passar en les properes setmanes.

El públic comentava a la sortida el significat de tal frase, la prioritat d'aquest o de l'altre punt de les 39 mesures d'emergència social que han plantejat. No hi ha hagut mostres d'eufòria. L'ambient era seriós, de concentració malgrat que res del que s'ha dit semblava que fos nou. Del que es tractava era de marcar paquet en un moment en què la tensió entre la CUP i Junts pel Sí s'ha de decidir si se soluciona per la via amorosa o per la del garrot. Busqueta ha dit que han de “comptar amb la nació sencera”. Sigui la CUP, Pedro Sánchez lluint la rojigualda o un congrés d'Iniciativa amb els seus dirigents entonant Els segadors, allò de l'esquerra que es desmarca dels nacionalismes sona a llegenda.

El mobiliari de l'estrada eren deu butaques, els micròfons i una bandera estelada. Hi havia convidats de les forces polítiques sobiranistes. Representants d'ERC s'acostaven a la gent de la CUP per felicitar-los pels resultats. Lluís Llach era rebut amb aplaudiments. Raül Romeva prenia notes, també Oriol Amorós. Jordi Turull no apuntava res. L'home de CDC a l'auditori vestia rumber, de negre i amb una camisa morada clapejada amb petits punts blancs. Romeva ha estat el més celebrat entre els estudiants de la UPF, sol·licitat per a fotografies i missatges encoratjadors.

Per part dels amfitrions, la vestimenta era una desfilada de samarretes reivindicant els drets nacionals de pobles d'arreu d'Europa, bascos, escocesos i fins i tot extremenys. Al públic predominava el jovent revolucionari però també hi havia senyores grans i vells combatents del PSUC. L'audiència aplaudia intermitentment, sense seguir una lògica evident. Quan s'han enumerat les 39 exigències socials, el públic ha aplaudit que es critiquessin els beneficis de les companyies energètiques però no quan es demanaven més recursos per a la sanitat.

Els discursos han estat monòtons i han tingut pocs moments originals. Algun d'aquests instants ha estat quan Busqueta ha advertit que la CUP vol “el pa sencer” o quan Antonio Baños ha assegurat que la República catalana no ha de ser “una mini-Espanya”. Baños, agosarat, ha dit que l'Estat català serà el primer d'Europa “veritablement del segle XXI”.

La CUP sembla conscient que les expectatives que ha despertat són molt elevades. A Eulàlia Reguant li ha tocat afrontar el moment Zapatero: “La gent ens diu: 'Oi que no ens defraudareu?'. No, mai”. Benet Salellas ha plantejat que, més que aplicar “la ruptura democràtica” d'un sol cop, potser cal “anar fent petites ruptures”. Hi ha temps per continuar amb el joc de les petites ruptures i de la retòrica fins al gener. No ve de tres mesos. Catalunya ja s'ha acostumat a viure penjada en el setè cel del procés.