47 no és 50 (més u)

Dues reaccions al·lucinants. Ex-Mariano, impassible, negava el tsunami de Catalunya: la primera majoria parlamentària secessionista. Potser és que Catalunya no existeix.

I ex-Mas –amb els seus ajudants– desafiava les matemàtiques: assegurava que havia guanyat el seu plebiscit secessionista amb només el 47% llarg dels vots. Com si el 47%, llarg, sumés més que el 50% més u.

En les mateixes circumstàncies, Alex Salmond va trigar minuts a anunciar la dimissió.

Una explicació d'aquesta diferència en el comportament és que la victòria a les eleccions –simultànies al plebiscit– li va confondre l'ànim. Una altra, que el prurit democràtic del nacionalisme disminueix a ulls veients.

El cas és que aquest jugador obstinat, que sempre guanya encara que perdi, va trobar la pedra filosofal de la seva pretesa victòria en el fet que els rivals no sabien que l'estaven aplaudint. I així va inventar que Sí que es Pot –la simbiosi de Podem amb Iniciativa, que ha arruïnat el passat de l'un i el futur de l'altra: menys escons que abans de l'aliança– era un separatisme emmascarat, perquè molts dels seus votants l'estimaven en secret. Com si no comptessin les invectives que –per espanyolistes– els havia dedicat. Com si el programa electoral d'iniciativa podemita no existís.

Llegeixin des de la pàgina 207. I veuran que no hi ha crides a la independència. En tot cas, a “obrir un procés constituent”; a “acordar la celebració d'un referèndum”; a “no reduir el debat a independència o l'statu quo”; a una “negociació amb l'Estat” que “podria culminar en una eventual reforma de la Constitució”. Podem ha fracassat, però home, tampoc s'hi val a segrestar-li el programa, ni fer xantatge per poc catalans a la CUP, no sigui que votin contra la seva investidura. Respectin els menors.

L'al·lucinació matemàtica d'ex-Mas obeeix a una seqüència sulfúrica. Primer, desafiar la legalitat dient que allò seu és legal (consulta). Després, atribuir-se competències emparades en una altra legalitat ignota (procés participatiu del 9-N). Després, acollir-se a una legitimitat abstracta contra tota legalitat (post 9-N). Al cap del procés, inventar-se volàtils regles ad hoc (plebiscitàries). I al capdavall, també violar-les. Gent de confiança.