Arrimadas, de desconeguda a líder de l’oposició a Catalunya

L'últim dia de campanya, a Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981) li regalen una Barbie i una vareta de fada. I ella riu. Riu perquè sap que al Polònia, un programa satíric de TV3, ella és la nina i Albert Rivera és el Ken, el seu company, que ha repetit tant una frase en campanya per il·lustrar la seva política reformista (“això no es fa amb una vareta màgica”) com perquè ningú hagi d'explicar-li el per què del segon regal. I que si hores després aconsegueix 25 diputats en els comicis del 27-S, és, entre altres coses, perquè s'ha pres les sorpreses de la quinzena electoral amb la mateixa naturalitat amb la qual debatia un dia del 2011, en què la va veure un dirigent del partit i va decidir proposar immediatament el seu fitxatge a Rivera. La llegenda explica que no va dubtar ni un minut.

“Quan era militant de base, es va presentar per ser membre de la junta directiva de joves, i es va veure que tenia un potencial de creixement com per arribar a fer coses importants”, explica un membre de l'executiva de Ciutadans quan la celebració del resultat electoral ja arriba a la matinada. “Era l'any 2011. Havia de fer una exposició de motius. Va destacar per sobre de la resta. Vaig avisar l'Albert: tenim una persona que…”.

Quatre anys després, Rivera la descriu com “la dona amb més futur polític del país”. Aquestes són les seves credencials. Nascuda a Jerez, avui defensa amb vehemència el triple cor que és el símbol de Ciutadans, i que es construeix amb les banderes de Catalunya, Espanya i la Unió Europea. Llicenciada en Dret, Administració i Direcció d'Empreses, Arrimadas va treballar durant vuit anys com a consultora. La feina la va fer traslladar-se a Barcelona. Un amor a primera vista amb Catalunya, el fet de quedar-se, segons assegura. Té el nivell C de català. També parla anglès i francès. Va arribar a Ciutadans per casualitat, quan va acompanyar una amiga a un míting i tot el que va escoltar, diu, li va sonar “assenyat”. És seriosa i reservada. Es descriu com una persona tímida. És més fàcil imaginar-se-la llegint un llibre sobre el seu gran referent polític, Adolfo Suárez, que és l'últim que ha passat per les seves mans, que ballant sevillanes. I, no obstant això, les balla i desafia a ballar-ne. Allà hi ha les seves fotos amb vestit de flamenca.

La campanya del 27-S ha canviat la vida de la nova cap de l'oposició catalana. Ja és l'Arrimadas, com l'anomenen els passejants amb qui es creua. Ha deixat de passar desapercebuda quan va amb el metro. Igual que el seu anonimat ja no és més que un record, no hi ha rastres, tampoc, d'aquella nena que feia la col·lecció de cromos de la Lliga Marca i tenia com a ídol Pep Guardiola. Avui, amb ella a Ciutadans i ell a Junts pel Sí, la política hauria de separar-los, tot i que aquesta deducció queda anul·lada pel seu discurs de la nit electoral. “Ens preocuparem dels problemes de tots, independentistes o no”, va dir ahir Arrimadas, enfrontada al repte d'ocupar un lloc polític de primera línia amb només tres anys i mig d'experiència al Parlament. “Seguirem treballant per a tots els catalans, ara amb el triple de força”.

Després de protagonitzar el millor resultat electoral de la història de Ciutadans, Arrimadas cerca la seva pròpia veu. Fins ara el seu discurs ha reproduït amb fidelitat les línies argumentals de Ciutadans (regeneració política i institucional, lluita contra la corrupció i l'independentisme), sense afegir accents propis. Els propers mesos, que estaran marcats per les eleccions generals i les dificultats per aconseguir majories amb les quals formar un Govern a la Generalitat, definiran per sempre la trajectòria d'aquesta jove que ha decidit fer la seva vida a Catalunya. S'enfronta a aquesta situació sense complexos, sense varetes màgiques i amb Suárez, el líder que va donar forma amb consensos a la Transició espanyola, com a nord.