Unes eleccions ofegades

L'únic partit que ha promogut aquestes eleccions com a plebiscit no és un partit sinó la suma d'una aliança condemnada a guanyar, entre Convergència i ERC. Aquesta fusió de centredreta i presumpta esquerra buscava explotar les sinergies parlamentàries que el sistema electoral propícia. Però han estat els únics a defensar-ho així: no han aconseguit ni el suport de la CUP independentista, perquè això no quadra de cap manera amb l'impuls regenerador de la democràcia que la impulsa i la justifica. La metamorfosi oportunista de Mas és evidentment una maniobra de vellíssima escola alletada a la vellíssima escola clàssica.

La font de legitimitat democràtica per a una decisió sobre la independència requereix l'acord previ i explícit entorn de les condicions de la lectura del resultat, anterior a la convocatòria: alta participació (sobradíssima en aquestes eleccions), percentatge superior al 50% del sí i almenys neutralitat institucional, la qual cosa per descomptat no ha estat el cas. Les eleccions s'han tornat a menjar la meitat de la legislatura sense causa greu ni lleu per avançar-les excepte una: avançar-se com més aviat millor al probable canvi que portaran les eleccions generals de desembre, que al seu torn significaran el final del marc incomparable que ha fomentat el creixement de l'independentisme.

Però en la circumscripció de Barcelona voten una mica més de quatre milions de catalans, mentre que la resta de Catalunya es reparteix el milió llarg restant fins als 5,5. No obstant això, Barcelona té 85 escons, una mica més de la meitat del Parlament. Aquesta dada simple invalida la temptació de forçar la lectura plebiscitària d'unes eleccions al Parlament, per molt rotundament excepcionals que hagin estat. Llegides com un plebiscit, amputen el vot individual de prop de la meitat de Catalunya i defensar això és defensar un plebiscit fraudulent o unes eleccions escanyades.

Jordi Gracia és professor i assagista.