“Barça is not Catalonia”

“La religió és veritable per als pobres, fals per als savis, i útil per als líders”. Sèneca.

Hi ha una certa classe d'anglès a qui li encanta Espanya i es delecta amb el futbol espanyol. Però com que ja té prou entreteniment a casa amb les marranades del seu primer ministre i tal, no sol demostrar el més mínim interès per la política espanyola, o la catalana. Però de sobte, després d'assabentar-se als mitjans que Catalunya coqueteja amb la independència i que podria desaparèixer el clàssic entre el Barça i el Reial Madrid, s'ha quedat desconcertat. En vol saber més. En un intent d'aclarir dubtes i fomentar l'entesa entre les nacions avui oferim una guia, en format pregunta i resposta, per a aquells anglesos i altres estrangers perplexos davant el panorama polític espanyol.

P. De vegades abans d'un partit a l'estadi del Barça hi apareix una enorme pancarta que proclama “Catalonia is not Spain”. El que és curiós és que després veiem les alineacions i queda clar que “Barça is not Catalonia”. Com s'explica això?

R. Senzill. D'una banda, el Barça és el més semblant que tenen els catalans a un exèrcit nacional. De l'altra, el seu entrenador és asturià, el seu capità és manxec, el seu millor jugador és argentí, altres habituals en l'onze inicial van néixer al Brasil, l'Uruguai, Croàcia, Alemanya i Xile, acaben de contractar a un migcampista turc i l'individu que més ha influït en el seu estil de joc és un holandès.

P. Perdó, però no s'entén. O és que tots els que vesteixen els colors del Barça se senten automàticament catalans?

R. No tots, però és veritat que alguns han fet seu el costum entre certs polítics nacionalistes de fer tripijocs amb els impostos. Tot i que, esclar, això es fa a tot Espanya, cosa que podria interpretar-se com un factor d'unitat en comptes de divisió.

P. En realitat, els turistes que hem viatjat per Espanya no veiem les diferències entre els catalans i els altres. Ens equivoquem?

R. No gaire. Tots rendeixen culte al pernil ibèric, al vi de la Rioja, a la sobretaula, a la festa nocturna, a la plaent autocomplaença que els provoca la indignació. Una altra cosa que comparteixen: a l'hora d'adoptar posicions polítiques els seus processos mentals es guien més aviat per la fe que pels fets.

P. O sigui, com en el futbol. Però per què, si el pernil d'Extremadura i Huelva els apassiona, els catalans no volen que ciutats tan belles com Trujillo, Córdoba, Sevilla, Granada o Segovia segueixin sent part del seu patrimoni cultural?

R. Perquè no viatgen a aquests llocs. No els valoren i detesten donar-los diners dels seus impostos. El nacionalisme obstrueix la canonada mental per on flueix la raó. Sense excloure el nacionalisme espanyol.

P. Hi ha nacionalisme espanyol?

R. Sí. El nacionalisme és competitiu, paranoic i classifica als éssers humans de l'entitat rival com si fossin insectes. Per això un sent gent a Madrid o a Cadis dir que “els catalans” són tots així; i gent a Barcelona o a Girona dir que “els madrilenys” són tots aixà. El nacionalisme es defineix més per l'antagonisme cap a l'altre que per l'amor que un sent per la seva pàtria. Un exemple: l'aficionat fervent del Barça s'alegren més quan perd el Madrid que quan guanya el seu equip.

P. Per què tants catalans volen la independència ara?

R. El rebuig per uns jutges a Madrid d'un acord polític entre Catalunya i la resta d'Espanya; la incertesa i ànsia de solucions que ha generat la crisi econòmica; la incompetència del partit del Govern espanyol; José Mourinho.

P. Mourinho?

R. No hi ha hagut mai més odi en la relació Madrid-Barça, la mesura més visible de la rivalitat entre Catalunya i l'Estat central, que quan el portuguès estava aquí agitant les flames.

P. Si Catalunya s'independitza hi haurà una catàstrofe? Direm adéu als clàssics entre el Madrid i el Barça?

R. Segons com estan avui els ànims a la resta d'Espanya, sí. Diran, “D'acord, si Catalonia is not Spain, Barça is not de la Spanish Liga”.

P. Però, com hem comprovat, el Barça is not Catalonia. Messi, Neymar, Suárez i companyia no voldran jugar en una miniliga catalana. Se n'aniran al Manchester United, o al Chelsea o… a el Madrid, no?

R. El risc és real. A veure com influeix en l'electorat català.