El dolor de Messi gela el Camp Nou

El Barça ha sobreviscut històricament a les pitjors calamitats, fins i tot sense títols pel mig, temps de carestia que van acabar amb Cruyff. Aconseguit Wembley, va passar de resistir a conquistar, a seduir a París amb Ronaldinho, fins que va comparèixer Messi i va començar a governar des de Roma i Londres. Res és impossible amb Leo Messi. La vida sense el 10 per contra acostuma a ser un calvari, i l'argentí estarà de set a vuit setmanes absent pel trencament del lligament col·lateral intern del genoll esquerre que ha patit tot just començar el partit amb Las Palmas.

L'exercici de supervivència barcelonista adquireix un to dramàtic sense Messi. L'equip ha resistit com ha pogut una gira americana, un rosari de lesions, la sanció de la FIFA, controvertides decisions arbitrals i errors desacostumats com el de fallar tres dels quatre penals tirats a la Lliga. Una plaga de fatalitats ha caigut sobre l'equip del triplet i del trident, des d'ahir privat també del 10. L'impacte de la lesió ha estat tan monumental que ara mateix sembla una heroïcitat competir i no perdre corda sense Messi.

El Camp Nou s'ha quedat atordit i a l'equip se l'ha vist fred i desmanegat, molt desconcertat, malenconiós com la tardor que acaba de començar, només redimit per Luis Suárez. Cap jugador com el charrúa, acostumat a l'escassetat, a les penúries i als partits aspres, per combatre l'absència de Messi. A Luis Enrique se li acaba la munició sense Messi i sense Pedro, de manera que no tindrà més remei que encomanar-se a Munir i a Sandro, i fiar-se de Neymar i Suárez, decisiu en la majoria de les victòries mínimes, com la d'avui o la de San Mamés.

Si s'ha de jutjar per l'alineació, ja condicionada per les lesions i les rotacions, el Barça tenia molt interioritzada la debilitat mostrada fins ara a les àrees, especialment manifesta a Vigo. Luis Enrique va apostar per ajuntar defenses i davanters en un onze sense amb prou feines migcampistes, com si li importessin més els gols a favor i en contra que el joc davant un rival que va defensar amb cinc defenses com el Llevant. Així, va quedar parat de nou un equip estrany, sense Iniesta i amb Busquets en la posició de 10, mentre que Mascherano feia de mig centre. Ningú és imprescindible en qualsevol cas, a excepció de Messi.

L'afició, al cap i a l'últim, tenia la mirada posada a les porteries, la de Ter Stegen, portada dels diaris des que entoma gols de quatre en quatre, i sobretot a la de Javi Varas. Fins que s'ha lesionat Messi. No han passat ni tres minuts i l'argentí s'ha quedat estirat prop de la línia de gol després d'atacar una pilota defensada per Bigas. Encara que la graderia ha començat a corejar el nom de l'argentí, potser perquè qui canta els mals espanta, el 10 no s'ha refet ni quan el metge ha aixecat el polze, gest que aparentment convidava a la tranquil·litat del Camp Nou. No hi ha vida possible al Barça sense el Leo.

Messi s'ha aixecat, ha posat les seves mans sobre el genoll esquerre, ha començat a caminar, ha demanat la pilota i l'ha retornat perquè l'hi tornessin a passar i s'ha tirat a terra, ferit, rendit i abatut, amb una ganyota de dolor contagiosa al Camp Nou. Ningú estava pel partit sinó que el barcelonisme s'ha connectat a les xarxes socials i a les ràdios per seguir els passos de Messi com quan Maradona va abandonar l'estadi a la festivitat de la Mercè de 1983. Barcelona està ara de festa major i la intranquil·litat per la salut del 10 ha paralitzat el Camp Nou.

El partit ha quedat a la mercè de l'UD Las Palmas. Les transicions canàries, mal defensades pel Barça, tenien més perill que els barrocs atacs blaugrana, habitualment mal acabats, fins que ha intervingut el substitut de Messi: Munir. El davanter ha fet cops de taló per donar profunditat a Sergi Roberto i el centre del lateral ha estat rematat de cap esplèndidament per Luis Suárez. Una jugada magnífica en un mal partit, el primer gol barcelonista en una primera part, un alleujament per als espectadors en una tarda de dolor per la caiguda de Messi.

Mancant futbol, continuïtat i profunditat en el joc, no ha quedat més remei que mirar Luis Suárez i Ter Stegen. Malgrat el gol encaixat després que la pilota toqués Piqué, el porter ha estat sobri i fiable, molt posat a la feina, res a veure amb les seves actuacions contra el Celta, el Sevilla i l'Athletic. I l'ariet s'ha mostrat efectiu i solvent, contundent: ha tornat a marcar després d'una acció accelerada per Neymar i continuada per Munir i ha provocat un penal que Neymar ha tirat a bastonades, per sobre del travesser, igual que Messi contra el Llevant.

L'error del brasiler ha contrastat amb l'efectivitat blaugrana en els xuts a porteria, capitalitzats per Suárez. L'ariet ha trobat un bon soci en Neymar i una ajuda excel·lent en Munir, més dinàmic i encertat que en anteriors partits, com si se sentís més protagonista que mai per haver de substituir Messi. Ni amb els gols de Suárez, no obstant això, s'han acabat les penalitats blaugrana: ha fallat Neymar des dels 11 metres i ha encaixat un gol ben ximple per un error i un rebot, una sort per al Las Palmas, que ha pogut donar sortida al carismàtic Valerón al Camp Nou.

El Barça no aconsegueix tancar la seva porteria, Ter Stegen ha encaixat ja els mateixos gols que la temporada passada (16) i es repeteixen les victòries mínimes, amb i sense Messi. Encara que el futbol de l'equip ja era escàs amb el 10, jugar sense l'argentí pot ser una gesta per al Barça. La notícia de la seva lesió, coneguda quan el partit ja s'apagava, ha deixat commocionat l'estadi, convençut que el Leo jugava sempre perquè no es lesionava mai, fins que avui ha doblegat el genoll davant la UD Las Palmas.