Set propostes fetes al Govern espanyol per “garantir” l’acolliment d’asilats

Els ministres de l'Interior dels Vint-i-vuit s'han citat aquest dilluns a Brussel·les per tancar l'acord de repartiment de 120.000 refugiats. Espanya acudeix a la trobada després de mostrar-se, en un primer moment, molt poc inclinada a aquest sistema de quotes; malgrat que, finalment, va acceptar públicament la xifra de gairebé 18.000 asilats plantejada per la UE. Representants d'Amnistia Internacional, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), Save the Children, Reda Acoge, Accem i la Coordinadora d'ONGD s'han concentrat al migdia davant el Ministeri de l'Interior per demanar a l'Executiu que "jugui avui un paper actiu".

L'Acnur ja va advertir, en una entrevista a EL PAÍS, que el Govern espanyol afronta ara una "crisi d'acolliment". I, per això, segons expliquen diverses ONG, la reunió d'aquesta tarda només constituirà un pas més per "garantir un acolliment digne i adequat" dels asilats. De fet, aquestes són set reformes proposades a l'equip de Rajoy per aconseguir-ho:

Reformar l’acord amb el Marroc. "L'acord migratori amb aquest país no recull la responsabilitat del Marroc d'intentar protegir els refugiats. Per exemple, actualment, els sirians només entren a Espanya per Ceuta i Melilla si paguen diners als oficials marroquins. Espanya ha de parlar amb el Marroc perquè es permeti l'entrada de les persones que demanen asil a la frontera", afirma Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Beques universitàries. L'Acnur ja ha traslladat al Govern espanyol, en dues reunions amb la vicepresidenta i el ministre de l'Interior, la necessitat de facilitar un mínim de 500 "beques visats" per a universitaris, que es tramitarien a través de les ambaixades i els consolats. I permetria als estudiants viatjar a Espanya amb totes les garanties, "cosa que també seria una inversió important per al futur d'una generació que ja ha patit cinc anys de guerra", recalca la representant a Espanya de l'Agència d'Ajuda als refugiats, Francesca Friz-Prguda.

Obrir un corredor humanitari al Mediterrani. El Govern de la Comunitat Valenciana va plantejar aquesta iniciativa a l'Executiu central durant la trobada que, dimarts passat, va mantenir el Ministeri d'Ocupació amb les comunitats autònomes. Segons va explicar Mónica Oltra (Compromís), aquesta mesura consisteix a recollir els refugiats arribats a les illes gregues i italianes i traslladar-los fins a Espanya amb vaixell. La vicepresidenta valenciana va recalcar que així s'alleujaria la pressió migratòria en aquests primers països de recepció. "I seria relativament fàcil, perquè només passarien per aigües italianes o gregues, aigües internacionals i aigües espanyoles", va postil·lar Oltra.

S’ha de dotar amb fons i recursos el sistema d’acolliment actual Núria Díaz (CEAR)

Reforç escolar. "La meitat de les persones que estan migrant són menors d'edat. Hem d'assegurar que aquests nens s'integren a través de l'educació", ressalta Andrés Conde, director general de Save the Children, que insisteix que el primer que Espanya ha de proporcionar als refugiats menors és "un entorn escolar que normalitzi la seva vida". "També un reforç de tipus lingüístic, perquè la llengua és el vehicle d'integració bàsic. Després, a més, ha d'engegar tot un sistema d'acompanyament escolar".

Visats humanitaris. Les ONG i l'Acnur coincideixen que, a més d'actuar als països europeus, Espanya ha de fer-ho també als principals països receptors, com Turquia i el Líban. "El Govern espanyol ha de facilitar vies legals i segures per evitar que els refugiats es juguin la vida al Mediterrani. Això significa que s'han de concedir visats humanitaris, en col·laboració amb la UE, perquè puguin venir. Perquè, si no, la gent seguirà posant-se en mans de les màfies", sentencia Beltrán.

Més personal a les oficines d’asil. En diversos informes, els col·lectius socials i el defensor del poble descriuen un sistema d'acolliment espanyol col·lapsat, on els sol·licitants de protecció internacional reben cita per cursar la seva petició amb més de quatre mesos de retard. "És imprescindible accelerar les decisions. Aquestes persones no poden esperar. Cal enfortir els sistemes d'acolliment, que no estan pensats per a un nombre tan elevat", assenyala Conde. "S'ha de dotar amb fons i recursos el sistema d'acolliment actual", afegeix Núria Díaz, de CEAR. "Actualment a Espanya hi ha 12.000 sol·licitants d'asil esperant. És un sistema lent, ha d'augmentar el nombre d'oficials dedicats a registrar les sol·licituds d'asil", conclou Beltrán.

Lliure circulació a Espanya. Amnistia Internacional exigeix al Govern espanyol que modifiqui la normativa que impedeix sortir de Ceuta i Melilla als refugiats que han sol·licitat protecció internacional en aquestes ciutats. Els asilats, segons preveu la llei, no poden traslladar-se a la Península fins que Interior resolgui el seu expedient i els concedeixi la condició de refugiat.