Caigudes que inspiren i males curses que donen punts

No ha de ser fàcil córrer amb més de 90.000 aficionats que tenyeixen de groc les graderies d'un circuit com el de Misano. No ho va ser per Jorge Lorenzo, amb els aplaudiments que va rebre la seva caiguda de diumenge. Però tampoc per Valentino Rossi, que va sentir, igualment, la pressió dels seus tifosi, que esperaven una mica més que un cinquè lloc. La cursa del Gran Premi de San Marino s'explica pels errors de tots dos. I van ser tres en total.

Tant Rossi com Lorenzo, els dos pilots que s'estan jugant el Mundial –Márquez té opcions matemàtiques, però molt remotes– van fallar en la presa de decisions, que és el que més costa quan un no pot pensar amb claredat. Després d'una primera entrada a boxs per posar-se els pneumàtics de pluja –decisió que no va semblar que comportés gaires dificultats per als pilots–, calia decidir quan s'havia de tornar a entrar per canviar una altra vegada de moto i de pneumàtics.

Quan no et jugues el Mundial tens la ment més fresca per prendre decisions” Valentino Rossi, pilot de Yamaha

Amb una pista que es va assecant a poc a poc, un cel que sembla obrir-se, però que el sol no hi apareix, i un pneumàtic ratllat que es destrueix cada vegada de forma més abrupta, el quan resultaria clau per a la victòria. Márquez, que va guanyar, ho va tenir clar. Però el quan també podia ser definitiu en cas que tornés a aparèixer la pluja. I allò, al primer i al segon (de la cursa i de la classificació), els va fer dubtar. Allò els va obligar a fer un marcatge a l'home. A decidir en funció del que fes l'altre. A no arriscar gens.

Tant a l'un com a l'altre ja feia unes quantes voltes que els seus mecànics els marcaven des del mur que havien d'entrar a canviar. Però ells no se'n fiaven. No volien equivocar-se. No volien donar-ho mastegat a l'altre. A més, en qualsevol cas, la decisió d'entrar i quan és del pilot.

“Pensava que l'ambient encara estava massa humit i temia que la pluja tornés; a més, veient que Valentino encara no era gaire lluny no m'ho volia jugar tot a una carta”, va explicar Lorenzo. El mateix que l'italià, que no va voler entrar a canviar de màquina fins que no ho va fer el seu rival. I va haver de fer-ho una volta més tard, ja que no tenia capacitat de reacció, perquè anava davant d'ell. I hauria quedat darrere seu si Lorenzo no hagués caigut. “Entrar abans és millor pel resultat, però és més arriscat. Sabia que si tornava a ploure estava perdut”, afegia Rossi, que va donar per bo el cinquè lloc, encara que aspirava al podi.

Lorenzo va acabar a terra perquè es va precipitar en tornar a la pista amb els pneumàtics de sec. I va cometre un error de novell en no agafar amb cautela el primer revolt a l'esquerra després de sis a la dreta: “Redding em va avançar i en veure que anava tan ràpid vaig pecar d'impacient. Aquell revolt és un dels més delicats del circuit, amb humitat i el pneumàtic fred, encara més”, va explicar. Ahir va escriure a Twitter: “Les caigudes derroten els febles, però inspiren els forts”. “Quan no et jugues el Mundial tens la ment més fresca per prendre decisions”, va sentenciar Rossi. Els queden, a l'un i a l'altre, cinc curses així.