Paralitzats els quatre desnonaments programats a Nou Barris

Aquest dilluns al matí s'han paralitzat quatre desnonaments programats a Nou Barris, el districte amb les rendes més baixes de Barcelona. La regidora i quarta tinenta d'alcalde, Janet Sanz, hi ha anat amb les entitats 500x20, Lluitant Nou Barris i membres de Stop Desnonaments, que finalment han aconseguit evitar el desallotjament de quatre famílies, entre les quals hi havia menors d'edat. La regidora de la CUP, María José Lecha, també ha volgut acompanyar les entitats i els veïns que s'han acostat fins al districte per pressionar en les negociacions.

El primer desallotjament, al carrer Travau, estava previst per les 9.30 del matí. Fátima Osiris, de Santo Domingo, okupa uns baixos d'aquest carrer des que el seu marit i els seus dos fills es van quedar a l'atur. És l'única que treballa, però amb el sou no en té prou per llogar un habitatge. El pis, buit des de fa dos anys quan ella el va ocupar, pertany al BBVA. La procuradora, amb la comitiva judicial, han aconseguit arribar a un acord i ajornar el desallotjament de la família. Tenen un mes per poder trobar un altre lloc on viure. De moment, la Fátima està a l'espera de poder aconseguir un lloguer social.

Hores més tard d'aquest primer desallotjament aturat, la tensió ha crescut al carrer Pou, al barri de la Prosperitat, en l'últim dels desnonaments programats per avui. Iftikhar Ahmed, un pakistanès de 43 anys, viu en un humil pis de dues habitacions amb la seva dona, Abida Ahmed, i els seus quatre fills, amb edats compreses entre els 3 i els 12 anys. Paga 400 euros de lloguer a un compatriota que li va aconseguir subarrendar l'habitatge. "Em va dir que m'estava fent un favor, per la meva situació familiar. Des de la crisi estem la meva dona i jo a l'atur amb quatre fills", ha explicat Ahmed. "Ell li llogava el pis a un particular i al seu torn ens el subllogava a nosaltres". L'ingrés l'efectuava Ahmed al compte del seu compatriota al principi de cada mes, però fa set mesos que el lloguer es va deixar de pagar. "Ens va enganyar. Jo li pagava els 400 euros, però ell va començar a quedar-se'ls des de fa uns mesos. Ara l'amo del pis m'ha denunciat i volen fer-nos fora de casa, sense tenir un altre lloc on anar", ha lamentat. Ahmed ha aconseguit guanyar el judici per recuperar els diners que va lliurar en concepte de lloguer; no obstant això, la resolució l'assenyala a ell com a inquilí de l'habitatge.

Mentre el seu pare explicava la seva història, la petita de la família, la Sheema, de 3 anys, jugava al sofà aliena als nervis de la resta de la família. "Avui hauria d'haver començat el seu primer dia a la guarderia, però no hem pogut portar-la amb tot el merder d'avui", explicava l'Hábita, la mare de la petita. "La resta dels nens són a l'escola, afortunadament, no han hagut de veure tota aquesta tensió", relatava la jove.

A baix, al carrer, els veïns s'amuntegaven a la porta d'Ahmed, sota crits de "sí que es pot", quan dos dels Mossos d'Esquadra han entrat al replà de l'edifici. La tensió ha anat creixent, fins que Janet Sanz ha intervingut i ha aconseguit que els dos policies sortissin del passadís i se situessin a la cantonada del carrer fins que arribés la comitiva judicial. Finalment, el desallotjament s'ha pogut evitar i l'Iftikhar ha aconseguit entrar en la taula d'emergència, que es reuneix el proper 22 de setembre, per aconseguir un habitatge social.

Entre els veïns que han pressionat per evitar el seu desallotjament hi havia veterans dels desnonaments. És el cas de Montse Clavés. Acaba de vèncer un càncer de mama i ja ha anat a set desnonaments. "La unió fa la força. Si no estem tots junts, això serà més difícil", explica Clavés. Aquesta veïna de Nou Barris està a l'espera d'aconseguir un lloguer social. Percep una ajuda de 400 euros de la renda mínima d'inserció (RMI).

Des de la plataforma veïnal 500x20, el seu portaveu, Salva Torres, assegura que en aquest districte es produeixen fins a 15 desnonaments per setmana. "Divendres que ve n'hi ha programats almenys set més, com a mínim dels que tenim constància", alerta Torres. "Ara li demanem a l'Ajuntament que faci una declaració institucional que vagi més enllà de multar els bancs i que exigeix a les entitats bancàries que lliuri els més de 4.000 habitatges buits que hi ha a la ciutat", conclou el portaveu.