L’ofrena floral més polititzada

La tradicional ofrena floral davant el monument a Rafel Casanova, conseller en cap durant la caiguda el 1714, s'ha convertit aquest matí en el primer escenari de la campanya electoral en la qual diferents candidats –tots excepte els del Partit Popular i Ciutadans–, han dissentit sobre si la manifestació d'aquesta tarda a la Meridiana és un acte electoral o no, com ha considerat la Junta Electoral Central. Artur Mas, president de la Generalitat, i la Diputació del Parlament, encapçalada per la presidenta, Núria de Gispert, han arrencat la desfilada, deslluïda en part per la intensa pluja que ha obligat els músics a abandonar la tarima en la qual interpreten a cada ofrena Els Segadors per ser substituïts per la música sorgida des d'un altaveu.

Mas no ha fet declaracions, però els diferents candidats i dirigents independentistes han actuat com una sola veu recordant que cada any se celebra una manifestació en la Diada i que com en altres ocasions la convoquen entitats civils com l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha defensat amb contundència que la manifestació tingui caràcter partidista i ha subratllat que la mobilització d'avui serà un "autèntic termòmetre" del múscul del sobiranisme. Raül Romeva, candidat de Junts pel Sí, ha negat que les candidatures independentistes estiguin "patrimonialitzant" la manifestació i ha explicat que avui farà un "parèntesi" en la seva condició de candidat i es manifestarà a títol personal. En la mateixa línia, Marta Rovira, la líder republicana, ha demanat "desbordar" els carrers de Barcelona i les urnes per aconseguir un "sí" gegant. No ha participat en l'ofrena el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras. Amb sequedat, Rovira ha afirmat: "Està fent d'alcalde. Ens passa a cada Diada".

Les forces independentistes han fracassat en el seu intent d'atreure la manifestació als que defensen el dret a decidir sense ser necessàriament independentistes. Aquest és el cas de Catalunya Sí que és Pot, el candidat de la qual, Lluís Rabell, fa dies que ja va anunciar que no anirà a la marxa per estar instrumentalitzada. Acompanyat de Joan Herrera i Dolors Camats, líders d'Iniciativa, i de Jéssica Albiach, com a única dirigent de Podem, Rabell ha insistit: "Mas ha manipulat una jornada que és de tots i totes, i que ha estat una conquesta de les classes populars", ha afirmat per acusar-lo d'utilitzar la seva "posició institucional per preparar la seva reelecció".

Els dirigents del partit d'esquerra s'han desplaçat després a l'homenatge a Salvador Allende, començant pel primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que ha  reclamat que la Diada de l'11 de setembre sigui "de tots els catalans", ja que Catalunya "perd quan es divideix", i ha admès estar "emocionat" pel vídeo de felicitació de dirigents del PSOE als catalans. Els socialistes no aniran a la marxa, com tampoc Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, que aquest dijous va desitjar sort als que hi acudeixin. El seu tinent d'alcalde, Gerardo Pissarelo, sí que hi assistirà. "Em deixa molt sorprès que no ho faci perquè diu que ha de controlar l'operatiu. Hi ha tècnics per a això. Jo hi anava sempre", li ha deslluït l'exalcalde Xavier Trias.

El matí, ple de castells –els Falcons de Barcelona han aixecat simultàniament cinc pilars de cinc– i gralles, ha deixat moments per a la història. Aquesta és la primera vegada que s'ha visualitzat la ruptura de CiU, ja que la que va ser federació no ha aparegut conjuntament. Els convergents han acabat l'ofrena amb crits d'independència mentre que els d'Unió ja han anunciat que no aniran a la marxa i seguiran preparant la campanya. Una delegació del PNV i de Bildu ha participat en l'ofrena. Qui no hi ha anat és Ciutadans –a la mateixa hora organitzava una paella popular a Tarragona, un dels seus feus, amb 250 persones– i el Partit Popular difonia un manifest. Xavier García Albiol ha titllat aquesta Diada de la més trista, però des de fa anys ja no acudeix a l'ofrena per les esbroncades que rebia.