Dirigents del PSOE advoquen per una tercera via per a Catalunya

L'associació La Tercera Via reunirà aquest dimarts a Madrid destacats líders socialistes, com Felipe González o Alfredo Pérez Rubalcaba, que donaran suport en un acte públic a una crida al diàleg i l'acord amb Catalunya, a favor d'una solució pactada a la crisi actual entre el rupturisme d'Artur Mas i el que consideren immobilisme de Mariano Rajoy. Aquesta proposta coincideix amb el marc en què es mou el PSOE: una reforma constitucional prenent com a punt de partida la Declaració de Granada socialista, que reconeix la singularitat de Catalunya.

Exdirigents socialistes, com el mateix Felipe González o Alfredo Pérez Rubalcaba, i els membres de l'actual direcció del PSOE Antonio Hernando i Ángel Gabilondo, entre d'altres, han confirmat l'assistència a l'acte que celebrarà aquest dimarts a Madrid el grup La Tercera Via. Aquesta associació, que va néixer fa dos anys, defensa una sortida negociada entre les posicions sobiranistes i les de partits com el PP, que, segons la seva opinió, es mantenen en l'immobilisme.

L'associació pretén estar al marge dels partits i mantenir una certa transversalitat. Ja ha celebrat diversos actes a Catalunya i aquest dimarts es presentarà a Madrid. Ara com ara han confirmat que hi assistiran el vicepresident del Tribunal Constitucional i expresident del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente; el fiscal vinculat a Podem Carlos Jiménez Villarejo; el membre del Consell d'Estat Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón; l'exministre de Justícia i constitucionalista Francisco Caamaño, i l'advocat Antonio Garrigues Walker, entre d'altres, sempre segons els convocants.

Aquesta posició coincideix bàsicament amb la del PSOE, en el sentit de defensar una via negociada que, pels socialistes, seria una reforma constitucional. Aquest mateix dilluns, a la Cadena SER, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha fet referència a l'anomenada Declaració de Granada per explicar la seva posició.

Aquesta declaració va ser aprovada el juliol del 2013 amb Rubalcaba com a secretari general del PSOE i amb acord del PSC. S'hi assegura que "ni la reculada ni la ruptura són la solució que Espanya necessita. Però tampoc ho és l'immobilisme, perquè hi ha realitats que són aquí i no es poden ignorar. La solució, una vegada més, és la reforma en profunditat. L'Estat de les autonomies ha d'evolucionar, ha d'actualitzar-se i perfeccionar-se. I ha de fer-ho en el seu sentit natural: avançant cap al federalisme, amb totes les seves conseqüències".

Línies bàsiques

Sánchez ha expressat la vigència d'aquesta declaració, que servirà de base per a la proposta de reforma constitucional que facin els experts que va reunir el mes de juliol passat. Fins i tot aquests experts tenen la instrucció de mantenir les línies bàsiques de la declaració.

El líder socialista ha reafirmat, per exemple, la necessitat de reconèixer a la Constitució els fets diferencials de cada comunitat, inclosa Catalunya. Així es recull en els documents que van donar lloc a la Declaració de Granada. "Necessitem reformar la Constitució per incorporar els fets diferencials i les singularitats polítiques, institucionals, territorials i lingüístiques que són expressió de la nostra diversitat", deia el text.

L'explicació és que ja la mateixa Constitució facilita aquests fets diferencials que van des de la insularitat, a la llengua, el dret propi, els drets històrics, els concerts basc i navarrès o les competències. Fins i tot l'Estatut d'Andalusia, amb el suport del PP, parla reiteradament al preàmbul de singularitats i fets diferencials. Aquestes singularitats, segons els socialistes, han estat reforçades per la jurisprudència del Tribunal Constitucional, i ara es tractaria de constitucionalitzar-les expressament. En el cas de Catalunya, per exemple, és l'única comunitat amb competència en presons, manté el seu dret civil històric i la llengua amb una protecció diferent d'altres, sempre segons l'anàlisi del PSOE.

Aquesta via de reforma constitucional com a sortida a la situació actual de Catalunya va ser defensada per Felipe González, expresident del Govern, en un article a EL PAÍS. En el que sí que ha discrepat aquest dilluns Sánchez de González és en la necessitat de reconèixer Catalunya com a nació. L'expresident es va pronunciar a favor al diari La Vanguardia d'aquest reconeixement, però l'actual direcció socialista entén que el Tribunal Constitucional va deixar resolt aquest assumpte en la sentència de l'Estatut. "No és moment de nominalismes. El problema no és de definició, sinó de convivència i de fractura econòmica, social i emocional", ha assegurat Sánchez a la Cadena SER.

El PSC s'ha tornat a desmarcar aquest dilluns dels plantejaments del PSOE i reclama en el seu programa electoral que la reforma constitucional en clau federal que proposen tots dos partits reconegui que Catalunya és una nació.