L’abstenció de Colau a l’AMI dificulta un pacte de govern amb ERC

L'abstenció, aquest dilluns, de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau –i els seus 10 regidors de Barcelona en Comú–, en la votació sobre l'adhesió de la capital catalana a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) "dificultarà" l'eventual entrada d'ERC al govern municipal. Com estava previst, la votació s'ha saldat amb 17 sí (9 de Convergència, 5 d'ERC i 3 de la CUP), 12 vots negatius (5 de Ciutadans, 4 del PSC i 3 del PP) i 12 abstencions (les 11 de BComú i la de la regidora d'Unió Democràtica, Sònia Recasens). Malgrat la majoria a favor, el resultat no aconsegueix la majoria absoluta preceptiva per entrar a l'AMI.

En una brevíssima intervenció després de la votació, l'alcaldessa ha pres la paraula i ha afirmat que "el tema no està tancat". "Ja veurem com es dóna sortida a la situació en un clima més pausat passades les eleccions", ha manifestat. Per la seva banda, el president de l'associació i alcalde de Girona, Carles Puigdemont, s'ha mostrat convençut que "el tema no està tancat" i que Barcleona "trobarà la fórmula" per vincular-se a l'AMI.

Colau va ser investida alcaldessa per majoria absoluta gràcies al suport d'ERC, el PSC i la CUP. Dels tres partits, el que més números tenia fins avui d'entrar al govern municipal després del 27-S era el dels republicans. El president del grup municipal d'ERC, Alfred Bosch, ha recordat a l'alcaldessa el seu suport a la investidura "per una sèrie de gestos: que participaria a la Diada, o que estudiaria la llibertat de vot dels seus regidors". "Què ha passat?", ha preguntat el republicà, i ha retret a l'alcaldessa la seva abstenció. "Li retirem la confiança, senyora Colau, a partir d'ara tot s'ho hauran de guanyar a pols, s'ha acabat el bròquil", ha etzibat Bosch, que no ha dubtat a afirmar que el vot del govern "dificultarà" un futur pacte.

La votació d'aquest dilluns s'ha produït durant un ple extraordinari que van forçar els grups municipals de CiU, ERC i la CUP. La resta de grups, inclòs Barcelona en Comú, han retret als impulsors el caràcter oportunista i electoralista del debat. Encara que tots, del primer a l'últim, han plantejat les seves intervencions en to electoral, amb el barret de les candidatures al 27-S posat.

El president del grup municipal de CiU i exalcalde, Xavier Trias, ha defensat "la necessitat que Barcelona, com a capital de Catalunya, vulgui estar al costat de moviments ciutadans com l'ANC, Òmnium, o l'AMI". Des d'ERC, Bosch ha defensat que votar l'ingrés en l'associació "és votar hospitals, escoles, universitats, trens, habitatge o acollir refugiats".

Un argument que ha rebutjat de ple el partit del govern municipal. Una de les raons per no votar l'adhesió a l'AMI, malgrat que hi hagi independentistes entre els 11 regidors, és, ha defensat el tinent d'alcalde Jaume Asens, que en els estatuts de l'entitat "no hi ha cap referència a les qüestions socials". Asens ha rebutjat la "lectura conservadora del fet nacional" que, al seu parer, fa l'entitat i ha contraposat "la Catalunya de Cambó, Torres i Bages o Verdaguer, a la popular de Nin o Companys".

Des dels partits que han votat no, la líder de Ciutadans a l'Ajuntament, Carina Mejías, ha afirmat que en les eleccions municipals "la ciutadania de Barcelona" no es va expressar a favor de la independència i ha qualificat el projecte sobiranista d'"antiquat, il·legal, insolidari i immoral, perquè provoca una fractura". El socialista Jaume Collboni ha expressat un "triple no: a l'AMI, un instrument de part; a la independència, i a l'Espanya que representa el PP". Per la seva banda, el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha rebutjat els atacs al PP, ha afirmat que la ciutat "és una gran capital d'Espanya contrària a la independència, que no ha de ser una peça més del puzle sobiranista".