La mort del nen sirià trastoca la campanya electoral al Canadà

Una mort a milers de quilòmetres trastoca la campanya electoral al Canadà. El cas d'Ailan Kurdi, el nen de tres anys que va morir ofegat a Turquia després de fugir de Síria, s'ha convertit en un tema de debat polític en saber-se que la seva família va intentar aconseguir asil en aquest país. Una tieta del nen, que resideix a Vancouver, va enviar al març una carta al Govern en la qual demanava ajuda perquè les famílies dels seus dos germans poguessin arribar com a refugiats al Canadà.

L'impacte de la imatge del cadàver del nen estès en una platja col·loca en una situació incòmoda el Govern conservador del primer ministre Stephen Harper, al càrrec des del 2006. Harper busca la reelecció als comicis del 19 d'octubre. L'oposició i grups socials feia mesos que consideraven insuficient la política de refugiats del primer ministre. La mort de Kurdi ha avivat els retrets i ha forçat el Govern a donar explicacions.

A la classificació de l’ONU, el Canadà ha passat de ser el 2010 el cinquè país del món en recepció de persones que busquen asil al quinzè

“La crisi de refugiats podria convertir-se en l'assumpte domèstic més significatiu de la campanya electoral”, escrivia divendres la periodista Susan Delacourt en una anàlisi al diari canadenc The Star. Delacourt afirma que la crisi dels refugiats es pot convertir en una causa col·lectiva al Canadà, com ho va ser l'arribada als anys setanta i vuitanta d'uns 60.000 vietnamites. També als cinquanta, el país va acceptar gairebé 40.000 hongaresos que escapaven de la repressió soviètica.

El Canadà ha deixat ser un paradís per als refugiats. El 2005, un any abans de l'arribada al poder de Harper, el país va acceptar 35.775 refugiats, segons dades oficials citades per l'agència Efe. El 2014, van ser 23.286. I a la classificació de l'ONU, el Canadà ha passat de ser el 2010 el cinquè país del món en recepció de persones que busquen asil al quinzè.

El Govern ha rebut durant els últims anys crítiques per incomplir les seves promeses sobre el nombre de sol·licituds que cal acceptar de ciutadans sirians, ha tret la residència a refugiats que havien tornat al seu país d'origen i ha limitat la cobertura sanitària als nouvinguts. A finals del 2014, va haver de restaurar aquesta cobertura després d'una ordre judicial que va declarar inconstitucionals les retallades.

Ottawa ha promogut l'arribada d'immigrants altament qualificats. Davant les crítiques sobre els refugiats, Harper va defensar divendres la seva política, va dir que el Canadà té el sistema d'asil més generós del món i que és un model internacional.

L’oposició i grups socials feia mesos que consideraven insuficient la política de refugiats

El Govern subratlla que el país acull cada any al voltant d'una desena part dels 100.000 refugiats que són resituats a tot el món. El Canadà té una població de 35 milions d'habitants.

El Govern va prometre al gener acceptar 10.000 refugiats de Síria en tres anys. No obstant això, durant els mesos posteriors va declinar donar xifres. Després de la mort del nen a Turquia, es va veure forçat a donar explicacions: a finals d'agost havien entrat al país 1.074 refugiats sirians.

Abans del cas del nen sirià, Harper va prometre durant la campanya acceptar 10.000 refugiats més del Pròxim Orient en els propers quatre anys. Després de la mort del menor, va anunciar que s'acceptaran més refugiats, però va posar el focus a combatre les causes del dramàtic èxode d'immigrants cap a Europa.

“Una de les formes d'ajudar-los és frenar la violència terrible contra ells, que els està desplaçant i matant”, va dir, emfatitzant la participació canadenca en la campanya de bombardejos contra l'Estat Islàmic a l'Iraq i a Síria.