“Ens sobren motius per emigrar”

Quatre milions de sirians han fugit de la guerra i malviuen als països veïns. Vuit milions més han estat desplaçats de casa seva pels combats. Molts refugiats al Líban o Turquia emprenen una segona fugida. En aquesta ocasió es juguen tots els estalvis a una sola carta: arribar a Europa. Als sirians ja no els fa por morir i arrisquen la vida pujant a fràgils barques que sovint naufraguen al Mediterrani.

La majoria fuig de Homs, Alep o del territori controlat per l'Estat Islàmic. Però cada vegada més, una classe mitjana, educada i encara amb recursos, abandona Damasc recorrent als traficants com a última opció. Metges i camperols sirians comparteixen avui pastera. Europa ha acollit 338.000 refugiats durant els set primers mesos del 2015. Els països del Golf, cap.

Reunits entorn de la pantalla de l'ordinador, tres joves sirians ultimen el viatge. En 48 hores es convertiran en migrants, seguint la ruta que 23.000 persones més van recórrer la setmana passada rumb a Europa. Aquest any, 350.000 han creuat el Mediterrani, un gran percentatge dels quals són sirians que intenten passar de Turquia a alguna illa grega.

El Hani, de 23 anys, es fa càrrec de les trucades per coordinar amb el traficant, mentre que la seva parella, la Marwa, i la seva amiga Nazha, de 21 i 27, respectivament, xategen a la xarxa a la recerca de les últimes informacions. “Hi ha un problema. No podem anar en avió a Beirut. Hem de creuar la frontera”, alerta el Hani quan penja. Les cares de les dues joves es contreuen. “Ens fa falta una reserva d'hotel de tres dies perquè ens deixin entrar com a turistes, això són 150 euros més”, murmura en veu alta la Nazha.

Fa mesos que preparen el viatge amb nou amics més que, una vegada reunits els 3.500 euros que cobren els traficants pel trasllat de Damasc a Estocolm, es llancen al periple. “Els plans difereixen molt de la realitat”, diu al telèfon el Nazir, que va fer la mateixa ruta 10 dies enrere i els assessora ja fora de perill a Estocolm. “Som un simple mercat de carn per als traficants. Les nostres vides valen 1.100 euros”, diu el jove, que va sobreviure primer a un naufragi i després a morir per asfíxia en una furgoneta amuntegat amb 20 persones més. “La segona vegada anava més ben preparat, ja no tenia por. Creu-me: a Síria es passa més por sota la guerra. No hi ha marxa enrere”, afegeix.

Els que fugen rumb a Europa ho fan carregats amb milers de raons. Però tots escapen d'una guerra que s'enquista en el seu cinquè any. Els que escapen de l'Estat Islàmic ho fan traumatitzats per una dictadura del terror. Els que fugen de zones rebels o lleials al règim de Baixar al-Assad ho fan esgotats psicològicament. Farts de bombes i morters, consumeixen els seus estalvis en una rutina en la qual en el millor dels casos disposen de vuit hores d'electricitat diàries. Tots tenen un familiar o un amic entre els 240.000 morts de la guerra. “Volem un futur millor”, clamen.

Desenes de milers de sirians com el Hani abandonen el seu país abans que fer la mili, al mateix temps que un Exèrcit sense efectius busca tot tipus d'ardits per captar nous reclutes, com per exemple encarir el cost del passaport: les dones paguen 25 euros, els homes, 300.

“Déu és amb ella. Em fa por, però potser és el millor”, diu resignada la mare de la Nazha, que finança el viatge amb els estalvis que li queden. “Ens sobren motius per migrar”, comenta la Nazha, que en ple divorci deixa la seva filla de quatre anys al seu país. “Una vegada estigui establerta a Europa, tornaré a buscar-la”, assegura. Trigaria set anys a reunir el preu exigit pels traficants amb el seu sou de 40 euros mensuals. Migrar és un luxe que poca gent es pot permetre. Tan sols un grapat, desenes de milers entre els 23 milions de sirians, poden afrontar els entre 2.500 i 4.500 euros que costa el passatge il·legal a Europa.

Com si es tractés d'una companyia de baix cost, els traficants informen que cada passatger només podrà portar una motxilla i una ronyonera com a equipatge, i això per a un viatge sense bitllet de tornada. “El pijama, una muda seca de recanvi, el mòbil ben plastificat, el passaport i el certificat universitari” són les úniques pertinences que acompanyaran demà la Marwa, una vegada deixi enrere cinc anys de guerra.

Tots els noms citats a l'article són falsos per protegir la identitat dels informants.