S’ha acabat la conversa

Estimats amics, queridos amigos,

L'anomenada llei de Godwin sosté que a mesura que una discussió s'allarga, la probabilitat que aparegui una comparació amb el nazisme tendeix a u. Una postil·la és que quan s'arriba a aquest punt, la conversa ha caducat.

En la diguem-ne discussió sobre Catalunya i Espanya, fins aquí hem arribat. Fa uns dies Felipe González va escriure que la candidatura per la independència en les eleccions catalanes "és el més semblant a l'aventura alemanya o italiana dels anys trenta del segle passat". No recordo haver sentit el mateix d'Aznar & Co., però suposo que és perquè per alguns d'ells esmentar la camisa negra, marró o blava no deu ser un gran insult. Per la seva banda, Artur Mas ha replicat sobre el Govern de Rajoy que "això sí que recorda els anys trenta". La discussió ha caducat. El pas següent és que comencin les bufetades. Com que sóc advers a aquest tipus de desintermediació, la meva humil persona s'abstindrà de comentar el tema en públic fins una altra ocasió. Com a primer pas, avui he retirat un article de premsa que estava pendent de publicació.

Durant els últims anys i mesos he apostat en articles i entrevistes perquè acabaria havent-hi una negociació global entre els governs que puguin sorgir de les properes eleccions catalanes i espanyoles (el que un periodista amic va traduir com un grand bargain). Continuo creient que seria la sortida aconsellada per la racionalitat estratègica, la moral bàsica i l'instint de supervivència, que ve a ser el mateix. Però sempre pot haver-hi gent amb constructes mentals enganyosos, fanàtics que gaudeixen en situacions d'alt risc o, simplement, maldestres que cometen errors de càlcul, que també ve a ser el mateix. Al cap i a la fi, com més o menys va dir l'enyorat Adolfo Suárez, en la història d'Espanya han abundat els parèntesis. I potser ja fa temps que estem, una altra vegada, en un.

Mentrestant, hi ha molts altres temes molt interessants als quals cal parar atenció.