Una inspectora pren les regnes de les xarxes a la policia

Carolina González no només no és nova a la xarxa, sinó que va començar alhora que Carlos Fernández Guerra, el community manager que va convertir en líder la policia a Twitter i que ara ha fitxat per Iberdrola. Com les grans proeses gairebé mai es duen a terme en solitari, els assoliments d'@policia —1,75 milions de seguidors, 300.000 amics a Facebook i Instagram, ser el cos policial més seguit del món i la institució pública més retuitejada del planeta— no són només del Carlos. Darrere, fent-li ombra, hi havia un equip de vuit persones més al capdavant del qual hi havia des del principi la Carolina, que acaba de fer 43 anys.

Està enganxada a les xarxes. El que va començar com un joc el 2006 s'ha convertit en una addicció en la vida d'aquesta jove inspectora, mare de dues filles, que quan no està complint amb les seves responsabilitats navega per Internet i, quan no, fa running. En aquest últim esport també coincideix amb el seu excompany Carlos.

A diferència del seu predecessor, ella és policia “i d'Àvila per ser més exactes”. Va començar en un grup d'investigació a Barcelona i, amb la seva Llicenciatura en Periodisme, es va passar a la comunicació a Madrid. “Sempre m'ha agradat comunicar i la policia. Amb aquesta feina aglutino les meves dues passions i per mi és un luxe. No se m'acudeix una millor destinació per a mi”, diu la Carolina, qui va entrar al cos animada pel seu actual marit, també agent. Coneix la institució des de dins i per partida doble i aplica els seus coneixements de comunicació a la seva feina al gabinet de premsa de la Direcció general.

No sembla sentir-se massa òrfena. “Hem perdut un company, hem crescut junts, ell era el nostre cap més visible, però els continguts, el llenguatge, la dinàmica de treball a la xarxa han estat sempre de l'equip”, assegura. Un equip majoritàriament femení —sis a dos— amb una mitjana d'edat que ronda els 30 anys, tots policies de diferents escales i amb diferents titulacions humanístiques, i tots d'aquests que passen 24 hores enganxats a la xarxa. “Som companys de feina, però sobretot som amics i ens ho passem bé. La clau de la nostra tasca i del nostre èxit és aquesta i mantenir la qualitat dels nostres continguts, que segueixin sent útils. Els seguidors han vingut per si sols després i seguiran venint si seguim fent una tasca i un servei que els resulti útil i interessant”, explica.

Els seus principals reptes ara són “seguir innovant en formes de comunicació, buscar un contacte cada vegada més directe amb els seguidors que permeti no només que coneguin la nostra feina i els nostres advertiments i consells, sinó que participin i col·laborin en la lluita contra el delicte”, explica. “Ja ho fan, és molta la informació operativa que ens arriba a través d'ells i que canalitzem cap als diferents grups operatius i que ha servit per contrarestar delictes de narcotràfic, pornografia infantil, assetjaments… Ara hem de fer més recalcament en els delictes d'odi i en l'homofòbia, és a dir, amb altres modalitats de delicte que també sorgeixen a l'empara de les xarxes socials, per exemple”.

En permanent contacte amb la Unitat d'Investigació Tecnològica (UIT) de la policia, el seu principal objectiu és explotar les eines que ofereixen les xarxes, “hem d'aprofitar i utilitzar tot allò que ens permeten els avanços tecnològics” a una mitjana d'entre 10 i 15 piulades diàries, “per no atabalar tampoc”.