Un curs decisiu

Després de quatre anys en què el diàleg polític ha brillat per la seva absència, els partits inicien un nou curs decisiu per formar noves majories i reprendre la via del consens per afrontar els problemes que té el nostre país. Les eleccions al Parlament de Catalunya, el 27 de setembre, i les generals d'Espanya, probablement al desembre, aclariran els desitjos dels ciutadans per a unes legislatures en què els catalans i la resta dels espanyols es juguen el seu futur. Aquest serà, sens dubte, el curs en què els partits històrics (PP i PSOE) demostraran si encara gaudeixen de prou suport per mantenir un sistema bipartidista que ha donat estabilitat al país durant gairebé 40 anys. Però també un sistema que ha fet aigües en els últims anys per la corrupció i les crisi econòmica, social i institucional, i que requereix profundes reformes.

Per la seva banda, els partits emergents (Podem i Ciutadans) tenen al davant el repte de demostrar que, una vegada ocupada bona part de l'espai d'IU i d'UPyD, són capaços de continuar guanyant terreny en els caladors de vots del PP i el PSOE fins a convertir-se en alternatives de govern. Fins ara, les enquestes assenyalen que els partits convencionals han començat a recuperar posicions després de tocar un terra sòlid de vots, mentre que els emergents estan caient després d'acariciar un sostre que els augurava un paper determinant en el joc d'aliances.

Al mateix temps, els partits que defensen la independència de Catalunya (CDC, ERC i les CUP) s'ho juguen tot a una carta en unes eleccions autonòmiques que volen convertir de manera tramposa en un plebiscit sobre la sortida de Catalunya d'Espanya. Si no aconsegueixen sumar els 68 escons de la majoria absoluta, entraran en joc tota mena d'aliances per formar un Govern capaç de buscar una sortida consensuada amb la resta de l'Estat. Però si els sobiranistes guanyen per un sol escó es pot desencadenar el procés de declaració unilateral d'independència, que rebria la resposta que es mereix del Govern de la nació (sigui el que sigui) per defensar la legalitat constitucional.

Aquest nou curs porta implícit riscos importants per a l'estabilitat a Espanya, però també planteja oportunitats importants per escometre la regeneració política que requereix el nostre país. Els partits emergents han demostrat que els espanyols volen un canvi en la forma de fer política. La transparència, la lluita contra la corrupció i la desigualtat i més participació ciutadana en la presa de decisions són algunes de les claus que els partits convencionals han d'assumir si volen continuar governant.

Però la principal lliçó que cal tenir en compte és que la falta de diàleg ha estat la causa dels principals problemes a Espanya. Catalunya és l'exemple més clar: la deriva secessionista s'ha anat autoalimentant per les decisions unilaterals del Govern català i la falta de resposta política de l'Executiu del PP. El diàleg i la recerca d'acords, que tan bons resultats van portar durant la Transició a la democràcia, han de ser les claus de volta per reconstruir el prestigi perdut de partits i institucions. Un esperit de consens que també hauria de permetre obrir un debat sobre la reforma de la Constitució.