Comín diu que Junts pel Sí no és “un xec en blanc” per a Mas

Toni Comín, el número 11 de la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S, va reconèixer ahir a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada que la candidatura d'Artur Mas té friccions internes en les polítiques socials que s'han de dur a terme. “Molts membres de la nostra llista no estan d'acord amb moltes de les polítiques que farà i fa el senyor Mas”, va reconèixer. Segons Comín cap candidat de Junts pel Sí ha donat un “xec en blanc a Mas”, sinó un “contracte” que ha de complir i que “es pot trencar en qualsevol moment”.

L'exsocialista va repetir en diverses ocasions que si existeixen friccions en la candidatura respecte a algunes polítiques, com la línia social que ha de prendre la “república catalana”, és perquè la llista per la independència és una “amalgama” en la qual el punt d'unió és la “lluita per la independència”. També va explicar que en l'estratègia que s'ha marcat Junts pel Sí per aconseguir la “desconnexió amb Espanya” es recullen 12 punts bàsics en matèria social que Mas haurà de dur a terme en els 18 mesos que preveuen portarà el procés de secessió.

No obstant això, la resta de partits participants a la taula rodona que debatia què passarà amb Catalunya després del 27-S, no estaven tan segurs que un govern presidit per Artur Mas pogués fer polítiques socials. El cap de llista de Catalunya Sí que és Pot, Lluís Rabell s'hi va mostrar desconfiat i va assegurar, fent referència al caràcter liberal de la formació, que “està en la naturalesa de Convergència fer polítiques marcades pels seus mateixos vincles amb les empreses”.

Catalunya Sí que és Pot no és l'única formació que recela del tint social de les mesures que pugui aplicar el president després del 27-S. Roger Montanyola, representant d'Unió Democràtica a la taula rodona de Prada, va assegurar que la seva formació no “compra” la idea que Mas aplicarà “les polítiques del tripartit que el van apartar del poder”.

El cap de llista de la CUP, Antonio Baños, també favorable a la independència, va demanar a Comín, com a representant de Junts pel Sí, que si volen canviar Catalunya per un estat més social han de començar a aplicar-se des de ja mesurades a favor dels ciutadans, com frenar els desnonaments o afavorir l'escola catalana.

Un altre dels temes protagonistes en el primer debat preelectoral, a 35 dies per als comicis, va ser com es materialitzarà a la declaració d'independència i com s'ha arribat a aquest punt.

L'únic camí

El representant de Junts pel Sí, Toni Comín, té molt clar que “la declaració d'independència és l'únic camí que ens han deixat als catalanistes”, un camí en el qual, va assegurar, ha de posar-se “la màxima unilateralitat possible”. Des de Junts pel Sí han descartat la possibilitat de fer un referèndum que sigui reconegut pel Govern espanyol perquè per això seria necessari modificar la Constitució, “una cosa que el PP no permetrà mai”. “Esperarem que el PP no tingui un terç de les càmeres i resar perquè en aquell moment el PSOE vulgui modificar la Constitució?”, va preguntar Comín als seus companys de debat. També va reconèixer la necessitat de donar suport a la declaració d'independència en una àmplia majoria social, i va assegurar que el que li falta a Junts Pel Sí per aconseguir una majoria suficient és Catalunya Sí que és Pot. “Veniu!” va repetir en dues ocasions Comín.

Baños va coincidir amb l'exsocialista en el caràcter unilateral que ha de tenir la futura secessió de Catalunya. Per al representant de la CUP l'estratègia operativa ha de ser la “desobediència civil, perquè aquesta és l'única manera que un poble s'aixequi contra un tirà”.

No obstant això, per al portaveu d'Unió, el procés de secessió hauria de semblar-se més a l'escocès. “Unió sí que està a favor del dret a decidir, però en un referèndum reconegut. Una cosa és voler la independència i una altra és que l'acceptin”, va puntualitzar. En aquesta mateixa línia s'hi va pronunciar el cap de llista de Catalunya Sí que és Pot, Lluís Rabell, que també està a favor de l'exercir el dret a decidir a l'escocesa. “No depèn només de la voluntat de ruptura, sinó de la capacitat de ruptura”, va assegurar.

L'últim dels temes tractats a la taula rodona va ser si la futura república catalana inclouria les illes Balears i la Comunitat Valenciana, un tema en què  només es va pronunciar la CUP, que sempre ha reconegut i defensat l'existència dels Països Catalans.