La matriarca dels espies

La desclassificació de documents dels serveis d'intel·ligència britànics, que han romàs segellats durant l'últim mig segle, acaba de revelar que la famosa xarxa d'espies coneguda com els Cinc de Cambridge va tenir una mena de “matriarca” encarregada de reclutar-los per Moscou. El seu paper mai es va poder provar, a diferència de la identitat d'un sisè agent —fins avui desconeguda pel públic— que va treballar per als soviètics però va quedar impune per evitar l'escàndol. Era Cedric Belgrage, un cèlebre crític de cinema.

Aquests papers que ara surten a la llum apunten l'austríaca Edith Tudor-Hart, una fotògrafa de renom morta el 1973, com la desencadenant d'un dels escàndols d'espionatge més sonats de la Guerra Freda: una xarxa integrada per antics universitaris de Cambridge que van aconseguir infiltrar-se en l'establishment britànic després de ser reclutats per la Unió Soviètica als anys 30 del segle passat. Ella hauria estat la responsable, segons els documents de l'agència d'intel·ligència britànica, de fitxar en primer lloc Kim Philby, el personatge més notori d'aquell grup.

Després de Philby, a qui Tudor-Hart va posar en contacte amb el cap d'espies soviètics Arnold Deutsch (àlies Otto), van caure a la xarxa els seus antics col·legues d'estudis Donald Maclean, Guy Burgess, Anthony Blunt i un cinquè nom la identitat del qual mai ha estat del tot aclarida, perquè se seguia parlant de més d'un nom. En cap dels profusos llibres, pel·lícules i sèries de televisió consagrats als Cinc de Cambridge al llarg de les últimes dècades hi apareix el personatge d'Edith Tudor-Hart com a figura clau de tota la trama.

Edith Suschitzky, natural de Viena, professora visitant al Regne Unit fins a la seva expulsió el 1931 per les seves simpaties comunistes, va tornar al país arran de les seves noces amb un metge britànic que li va procurar el nou cognom. Després de la seva separació, va viure en un pis del nord de Londres des del qual rebia les ordres de Moscou, i va acabar contactant amb Philby a través de l'esposa d'aquest, també austríaca. Aquesta fotògrafa a la qual recentment se li dedicava una retrospectiva a l'escocesa Galeria Nacional de Retrats, va ser objecte llavors d'exhaustiva vigilància, se li van interceptar el correu i el telèfon, però ni tan sols després de la deserció de Burgess i Maclean (el 1952) l'MI5 va aconseguir que impliqués Philby, llavors funcionari del Foreign Office. Va fer falta una altra dècada perquè es destapés, per altres vies, la traïció d'aquest —fugit a la URSS—, i la confessió de Blunt el 1964 aclarint el paper d'Edith Tudor-Hart: “Era la matriarca de tots nosaltres”.

Que un promotor britànic del Hollywood daurat, cèlebre crític de cinema i reciclat en funcionari dels serveis d'intel·ligència del seu país durant la II Guerra Mundial passés informació secreta als soviètics és alguna cosa que Londres ja va saber en el seu temps. Però el renom de Cedric Belgrage en l'època i la humiliació d'admetre que van ser els aliats americans els qui van detectar les seves activitats antipatriòtiques, davant la ceguesa de Londres, van acabar tancant un assumpte que només des d'aquest divendres es coneix, quinze anys després de la mort del protagonista a Cuernavaca.