El primer ministre grec dimiteix i avança les eleccions
Tsipras: Sé que no hem aconseguit tot el que vam prometre, però hem salvat el país”
El primer ministre Alexis Tsipras ha resolt aquest dijous la incògnita del serial polític grec: hi haurà eleccions anticipades, probablement el 20 de setembre. Després de set mesos al Govern, un referèndum d'anada i tornada i un rescat més dur del que s'esperava, per no parlar del cisma obert a Syriza, el dirigent grec ha fet bons els rumors i ha mogut fitxa presentant la dimissió, immediatament després d'haver rebut el primer tram de l'ajuda, de 26.000 milions, i haver fet els pagaments al Banc Central Europeu i l'FMI que vencien avui.
Segons fonts governamentals, la data proposada per Tsipras és el 20 de setembre, exactament 30 dies després de la seva convocatòria –el mínim possible, segons la Constitució– i vuit mesos després de l'arribada al poder de Syriza en coalició amb la dreta sobiranista i antirescat de Grecs Independents (ANEL). Tsipras ha presentat aquesta nit la dimissió al president del país, Prokopis Pavlópulos, després d'haver parlat amb els líders dels partits, i li ha demanat que convoqui les eleccions tan aviat com sigui possible.
Poc abans, en un missatge televisat, ha anunciat la seva renúncia i l'avançament electoral. “El meu mandat del 25 de gener ha vençut. Ara el poble s'ha de pronunciar. Vosaltres, amb el vostre vot, decidireu si hem negociat bé o no [a Brussel·les]”, ha dit. “Sé que no hem aconseguit tot el que vam prometre al poble grec, però hem salvat el país dient a Europa que l'austeritat s'ha d'acabar”.
Pagament al BCE i a l’FMI
Aquest dijous, després d'haver rebut els 26.000 milions d'euros corresponents al primer tram del rescat –que l'Eurogrup va acordar que fos de fins a 86.000 milions d'euros– les autoritats gregues han saldat els seus comptes més immediats amb dos dels seus creditors. 3.200 milions al Banc Central Europeu (BCE) –que amb els interessos serien 3.400 milions–, que vencien aquest mateix dijous, i 7.160 milions a l'FMI corresponents al primer crèdit pont concedit per l'organisme a mitjans de juliol.
"Sí, els dos pagaments s'han conclòs avui [dijous]", han confirmat aquest matí fonts diplomàtiques hel·lenes que, encara que no entren en els detalls, asseguren que el "total desemborsat aquest dijous és de 12.000 milions per pagar al BCE, a l'FMI, emetre lletres del Tresor" pels altres 1.000 milions. Després d'una setmana de votacions als Parlaments els països dels quals contribuiran amb més quantitat de diners al rescat de Grècia –com Alemanya, Espanya i Holanda– a través de les seves contribucions anuals al Mecanisme d'Estabilitat (Mede), l'òrgan de govern d'aquest organisme es va reunir ahir i va desbloquejar els 26.000 milions del primer tram, així que s'ha fet efectiu el pagament de 13.000 milions aquest mateix matí.
D'aquests 26.000 milions d'euros, 10.000 aniran a un fons específic del Mede, que estarà a Luxemburg, per recapitalitzar la banca "immediatament", molt deteriorada després dels 20 dies de corralito (controls de capital) que va imposar el Govern d'Alexis Tsipras poc abans de celebrar-se el referèndum el 5 de juliol, segons va explicar el president del Mede, Klaus Regling, després de la reunió de l'Eurogrup divendres passat. Per això, no obstant això, els bancs grecs hauran de passar un examen exhaustiu del BCE que durarà "diverses setmanes", segons va expressar a principis de setmana la portaveu d'Economia de la Comissió Europea, Annika Breidthardt. 3.000 milions aniran a pal·liar, d'ara fins al novembre, necessitats internes –encara no hi ha detalls sobre aquest tema– de l'Administració hel·lena i els altres 13.000 milions, a saldar venciments i altres pagaments, com el d'aquest dijous.
La seva decisió no ha sorprès. Al contrari, l'avançament ha anat guanyant pes a mesura que s'ampliava la bretxa a Syriza fins a perdre la majoria parlamentària divendres passat, quan un terç dels seus diputats va votar en contra del rescat. En alguns moments va semblar que la crisi es podia resoldre via congrés extraordinari del partit o, com van apuntar fonts de l'Executiu la setmana passada, mitjançant un vot de confiança al Parlament. Fidel a la seva paraula, el líder de Syriza no ha mogut fitxa fins que s'ha desemborsat el primer tram del rescat.
En aquest sentit, Martin Selmayr, cap de gabinet del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha dit en una xarxa social que una convocatòria “immediata” d'eleccions podria “ampliar” la base de suport al rescat. L'última enquesta d'intenció de vot abans de les vacances, del 24 de juliol, dóna a Syriza entorn del 34% de suports, és a dir, dos punts menys que al gener i insuficient per a la majoria absoluta, cosa que l'obligaria a pactar amb altres forces. Altres fonts europees, no obstant això, assenyalen la inoportunitat de la cita perquè suposen que restarà temps i esforços a la implementació de les reformes. Jeroen Dijsselbloem, president de l'Eurogrup, s'ha mostra confiat que els comicis no retardaran els ajustos.
Després de la renúncia del Govern, s'engega una complicada maquinària constitucional que es resoldrà amb la formació d'un Govern de transició, dirigit per la jurista Vasiliki Thanou, presidenta del Tribunal Suprem. La Constitució prescriu que el cap d'un Govern interí sigui un alt magistrat, i Thanou, nomenada al juny, reuneix els requisits, ja que a més és la responsable de la Comissió Electoral, una de les tres altes instàncies judicials del país. Segons l'agència estatal ANA, el propòsit de Tsipras és que aquest govern prengui possessió dilluns que ve.
Marge de maniobra
Tsipras tenia poc marge de maniobra per seguir governant en minoria parlamentària, ja que no podria tirar endavant a la tardor el dur programa de reformes, amb ajustos equivalents al 4%-5% del PIB grec i que a més creua gairebé totes les línies vermelles de Syriza: retalla pensions, apuja impostos i imposa un ardu pla de privatitzacions, tres punts contra els quals el partit de Tsipras va articular la seva campanya i la vulneració dels quals ha obert la guerra al seu partit.
De fet, la primera avaluació del rescat per part dels creditors, a l'octubre, era la data que articulava les dues opcions possibles, defensades pels dos grups de fidels a Tsipras, que avui s'ha reunit amb alts càrrecs del Govern i del partit. Els uns preferien anar a les urnes abans, al setembre, i posteriorment celebrar el congrés extraordinari de Syriza –en ordre oposat al teòricament previst–; els altres veien més convenient l'octubre, per donar temps a tirar endavant les reformes de cara a la primera avaluació. Panos Skurletis, ministre d'Energia i un dels escuders més fidels de Tsipras, ha defensat avui la primera opció.
Front del sí
L'avançament, doncs, era un secret a crits, i els partits de l'oposició proeuropea (conservadors, liberals i socialdemòcrates) feia dies que es preparaven, amb anuncis, no oficials, de col·laboració en una mena de front del sí, l'opció que van defensar per al referèndum del 5 de juliol, en el qual gairebé el 62% dels votants va rebutjar una proposta d'acord de l'Eurogrup que es va acabar convertint en un rescat molt més dur. El presumpte front del sí va ser una possibilitat llavors, però no va arribar a tenir acceptació. L'oposició ha advertit Tsipras de la inconveniència de convocar unes eleccions com a mètode per dirimir les diferències en el si de Syriza i per netejar-lo dels seus elements més radicals.
Amb la convocatòria electoral, Syriza també evita que es reorganitzi l'alacaiguda oposició i, fins i tot, la possibilitat que el descontentament dins de Syriza alimenti partits extraparlamentaris radicals. També que els primers efectes reals, i impopulars, dels ajustos es deixin notar en una població exhausta per a cinc intensos anys de crisi.
La Borsa acull l’anunci amb caigudes
La Borsa d'Atenes ha tancat aquest dijous amb pèrdues del 3,52% davant la perspectiva d'un avanç electoral, malgrat la lleu recuperació que han registrat els valors poc abans del tancament.
“Una convocatòria anticipada de les eleccions confirma la nostra posició que Grècia tindrà dificultats per implementar [les mesures d]el tercer rescat i garantir-se un pla d'alleujament del deute”, escrivia en una nota a clients Jennifer McKeown, de Capital Economics, abans fins i tot que es produís la convocatòria oficial dels comicis.
La caiguda d'avui només fa que agreujar la tendència empresa pels inversors durant els últims mesos. Des de màxims de l'any, a finals de febrer, la Borsa atenesa cau un 30,5%.
Els inversors semblen témer que la celebració de les eleccions avançades retardi l'aprovació de les reformes compromeses en aprovar el tercer rescat. La rendibilitat del bo grec a dos anys ha pujat 136 punts bàsics, fins al 12,82%.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
