La sortida de Pedro accentua la mercantilització de la Masia
El planter blaugrana perd protagonisme en favor dels fitxatges
Mourinho va camí de guanyar la partida a Pellegrini i a Van Gaal en la licitació per Pedro. El canari s'ajuntarà amb Cesc. El Barça assumeix la sortida del davanter, com ja va passar el 2013 amb el pas de Thiago al Bayern, des del moment en què va accedir a rebaixar la clàusula de rescissió dels dos jugadors procedents de la Masia.
Els últims moviments de jugadors confirmen la tendència del club blaugrana a fer servir el planter per finançar els fitxatges de figures com Neymar o Luis Suárez. Les incorporacions d’Aleix Vidal i Arda Turan han contrastat amb les sortides de Deulofeu, Adama i Juan Román. També ha marxat Xavi, com se’n va anar Valdés i es va retirar Puyol, i abans van desfilar Fontás, Muniesa, Cuenca o Jonathan Dos Santos. I encara figuren com a cedits Tello, Montoya i Denis Suárez, condició que també afectarà Halilovic.
No és fàcil absorbir el talent davant de l'excedent de futbolistes procedents de les categories inferiors com es va constatar amb Sanabria o Bojan. A l'entitat, d'altra banda, també li costa maniobrar després de la sanció de la FIFA. Tampoc troba un antídot per frenar la sagnia de cadets que emigren a la Premier i especialment a l’Arsenal. I la política de clubs com el Madrid, que contracta joves talents –Asensio, Vallejo, Odegaard o Kovacic– obliga els blaugrana a reorganitzar els serveis tècnics de la Ciutat Esportiva.
El Barça entén que necessita capitalitzar-se per mantenir la competitivitat i defensa que difícilment es tornarà a reunir una generació com la que va capitanejar Xavi. Actualment només són titulars Alba, Piqué, Busquets, Iniesta i Messi. La participació de Rafinha, Bartra, Sergio Roberto, Sandro, Munir i Masip –i fins i tot Samper– és irregular, el filial ha descendit a segona B i no va haver-hi cap representant blaugrana a la selecció sub-19 que va guanyar l’Europeu.
Una situació oposada es va donar el 25 de novembre del 2012 quan el Barça va formar amb 11 jugadors del planter el comandament de Tito Vilanova al camp del Llevant després de la lesió d’Alves (0-4): Valdés, Montoya, Piqué, Puyol, Jordi Alba i Xavi, Busquets, Cesc, Pedro, Messi i Iniesta.
Igualment significatiu és l'equip que va guanyar el Mundial 2011 amb la fórmula del 3-7-0, com la va definir Ramalho, entrenador del Santos, per la presència de set mitjos: Valdés, Puyol (Fontàs), Piqué (Mascherano), Abidal, Alves, Busquets, Xavi, Thiago (Pedro, Iniesta, Cesc i Messi. Guardiola assegurava aquells dies que sempre hi ha hagut bons futbolistes al planter: “L'única cosa que cal fer és tenir el valor de posar-los”. L'avui tècnic del Bayern Munich va apostar precisament per Busquets i Pedro després de conèixer-los a l'equip de tercera.
L'estil cruyffista va evolucionar amb Van Gaal, Rijkaard, Guardiola i ara amb Luis Enrique. L'asturià aposta pel trident Messi, Suárez i Neymar. No hi ha lloc per als extrems de la Masia com Pedro, Deulofeu o Adama. La política de La Masia va pel mateix camí que la Fábrica del Madrid. Els joves formats al club són utilitzats sovint com a monedes de canvi per a fitxatges que permetin competir com s’exigeix a un campió de Lliga, Copa i Champions. El risc és que el FC Barcelona es desnaturalitzi amb la globalitat i que el galactisme acabi amb la singularitat i identitat del més que un club, una distinció a tenir molt en compte després de l'últim èxit d'un club tan singular com l’Athletic.
Sobre la firma
