Gaudí conquista l’Extrem Orient

Diàriament són molts els visitants asiàtics que fan cua per visitar els edificis barcelonins d'Antoni Gaudí; sobretot el Palau Güell, el Park Güell, la Casa Batlló o La Pedrera; un col·lectiu que, sense ser majoritari, no para de créixer. A La Pedrera representen més del 13%. Però ara, Gaudí i la seva obra són més assequibles a l'altre costat del planeta per mitjà d'una selecció de 169 obres seves. Plànols, dibuixos, maquetes, mobles, elements arquitectònics, fotografies i muntatges audiovisuals han viatjat a aquestes terres tan llunyanes que sempre s'han destacat per valorar la feina d'aquest arquitecte que col·loquen a l'altura de qualsevol ídol pop. Després de recórrer les ciutats nipones de Kanazawa, Kobe, Senda i Tòquio, on l'han vist 300.000 persones, algunes tan destacades com un dels fills de l'emperador Akihito, l'exposició Antoni Gaudí. Barcelona (un títol que reuneix dues de les marques que més venen la ciutat), ha obert les seves portes el 31 de juliol a Corea del Sud, al Seoul Arts Center, un multicentre de la capital amb cinc espais on a més d'una òpera s'exhibeixen dues exposicions més, una de Botero i una altra de Modigliani. La mostra de Gaudí, organitzada per la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, ja l'han vist 20.000 persones.

“L'exposició és molt didàctica i mostra un Gaudí total, més enllà de la postal turística, ja que recorre des dels seus orígens i projectes d'estudiant fins a les seves últimes obres”, explica Charo Sanjuán, directora d'Aurea Cultura i Art i comissària, amb Jaume Sanmartí, director de la Càtedra Gaudí, d'aquesta mostra. “Per Seül ha crescut un 30% i és, potser, la més gran que s'ha organitzat mai sobre aquest arquitecte”, explica.

Articulada en sis apartats, la mostra comença amb un recorregut biogràfic a partir d'un espectacular vídeo del Gaudí Centre de Reus i continua amb cinc àmbits que mostren els seus primers projectes, la relació amb el seu mecenes Eusebi Güell, les seves residències urbanes com la Casa Calvet, la Casa Batlló i la Casa Milà i finalitza amb la Sagrada Família. El material procedeix, principalment, dels fons de la Càtedra Gaudí, que han estat restaurats per a l'ocasió, com una cadira i un penjador de la Casa Calvet i diverses portes originals. També de la Fundació Catalunya-La Pedrera, que aporta 11 maquetes (de La Pedrera, el Palau Güell, la Casa de los Botines, els pavellons de la Finca Güell, la Casa Calvet i el col·legi de les Teresianes), set rajoles hexagonals, cinc tiradors i poms de portes i una reixa d'una finestra de la façana de l'edifici del passeig de Gràcia. També es poden veure peces que ha cedit la Sagrada Família i el Museu del Modernisme, com un banc doble de la Casa Batlló i una cadira dels mobles de menjador que Gaudí va fer per a la Casa Llimona, a més d'altres peces de col·leccions particulars.

Segons Sanjuán la idea va sorgir de Sanmartí, director de la Càtedra des del 2009 i d'ella mateixa. “Volíem mostrar el material que tenia la càtedra. Per això, realitzem un projecte de màxims però s'ha anat adaptant a les necessitats i espais de cada moment. La primera mostra es va veure a Saragossa, després va viatjar a Valladolid i a Logroño, abans d'arribar al Japó i Corea, on si han afegit la Casa Batlló i la Sagrada Família, que han deixat maquetes dels seus edificis”, continua Sanjuán.

Per la seva banda, Silvia Vilarroya, de la Fundació Catalunya-La Pedrera, que acaba de tornar de Seül on ha participat en el muntatge de la mostra, remarca “la fascinació que senten en aquest país per la cultura occidental, la naturalesa i el camí de Sant Jaume”, i reconeix la capacitat d'atracció turística que pot tenir la mostra per als ciutadans asiàtics. “És clar que és un aperitiu complet de l'obra de Gaudí i del que poden trobar si viatgen a Barcelona”, explica.

Un original “inèdit” d'Opisso

Entre les joies que han viatjat fins a Corea hi ha un petit dibuix amb prou feines de dotze per nou centímetres, realitzat en carbonet sobre paper, que el dibuixant Opisso va realitzar el 1900 de l'arquitecte treballant a l'obrador del temple de la Sagrada Família. "El dibuix s'havia reproduït, però ningú sabia on era l'original. Va aparèixer durant els treballs de catalogació del llegat Enric Casanelles –fundador i secretari durant anys de l'associació Amics de Gaudí– que va ser lliurat a la Càtedra dins d'un sobre amb la capçalera Ricard Opisso", explica Sanjuán.

Després de Seül, l'exposició recorrerà fins al maig vinent altres ciutats coreanes com Incheon i Busan. Vilarroya i Sanjuán coincideixen que seria un bon final que la mostra es clausurés definitivament a Barcelona. “S'han fet moltes i molt bones exposicions sobre Gaudí, però cap com aquesta que mostra tots els seus aspectes. A més, permetria veure coses que mai s'han vist aquí”, encara que reconeixen la dificultat de trobar l'espai i “que els prestadors deixin les obres tant de temps”, conclou Sanjuán. “Fa 20 anys que exposem i parlem de l'arquitecte. Es van fer moltes coses durant la celebració de l'Any Gaudí el 2004, però globalment se segueix desconeixent el personatge i faria falta una exposició com aquesta a Barcelona”, afirma Vilarroya.