Una destinació que atreu turisme divers i fins ara considerada segura

Bangkok és una ciutat de vuit milions d'habitants amb estètica futurista. Plena de gratacels altíssims, centres comercials descomunals i amb un tren elevat moderníssim (conegut per les seves sigles BTS) que creua la ciutat de nord a sud i d'est a oest. L'explosió d'aquest dilluns que ha costat la vida a almenys 16 persones s'ha produït a l'encreuament de Ratchaprasong, entre dues de les estacions del BTS més cèntriques, en una zona que sol estar plena de turistes (en aquesta època són sobretot xinesos i europeus) perquè hi ha diversos hotels de cadenes internacionals i botigues per als estrangers aficionats a les compres. La capital és un formiguer de gent i un caos de trànsit des que surt el sol fins a la matinada.

Tailàndia, un país de majoria budista, és una autèntica potència turística que rep milions de forans cada any, inclosos un nombre significatiu d'espanyols, sobretot joves. És una d'aquestes destinacions exòtiques que es considerava –almenys fins avui– segura. Un d'aquells llocs on el turista pot passejar sense cap mena de por per qualsevol racó fins i tot de nit. Tailàndia ha aconseguit la difícil combinació d'atreure amb la mateixa naturalitat el turisme de compres, el que busca platges espectaculars, parelles homosexuals, famílies amb nens o musulmans estrictes. Aquest país del sud-est asiàtic, de 67 milions d'habitants, no ha patit cap gran atemptat indiscriminat durant els últims anys (encara que hi va haver un atac a diplomàtics israelians i, recentment, una altra explosió que ningú va assumir va causar ferits) i la situació a la majoria de zones del país és estable. Hi ha un grup insurgent de la minoria musulmana al sud del país, a la frontera amb Malàisia, però no sol actuar fora d'aquesta zona.

L'any passat, el cap de l'Estat major, Prayuth Chan-ocha, va fer un cop d'Estat incruent a la presidenta democràticament triada, Yingluck Shinawatra, en una batalla que els analistes vinculen a la pugna sobre la successió del rei Bumibhol. Les elits tailandeses –militars, buròcrates i la cort d'una banda i els nous rics de l'altra– lliuren una guerra de desgast des de fa anys per estar ben col·locats quan arribi el moment decisiu.

L'ancià monarca, el que més temps fa que està al tron i el més ric del món, pateix diverses malalties i viu pràcticament instal·lat en un hospital amb la seva dona des de fa anys. El primogènit de la parella, el príncep Maha Vajiralongkorn, va ser designat temps enrere hereu, però alguns dels membres de la cort el consideren inadequat per al càrrec. El príncep és aficionat al joc i, segons els cables de Wikileaks, va nomenar el seu gos mariscal. De tot això mai se'n parla en públic a Tailàndia, on una llei duríssima de lesa majestat persegueix amb llargues condemnes la publicació de qualsevol informació que es consideri injuriosa contra el rei o la seva família, cosa que, de fet, impedeix que l'assumpte de la successió o els escàndols que envolten la família es debatin en la premsa.

Aquest diumenge, l'hereu va encapçalar una marxa amb bicicleta –batejada com "Amb bici per la mare"– en la qual van participar milers de persones per celebrar l'aniversari de la reina Sirikit. És una de les escasses ocasions en què el príncep es va barrejar amb el poble.

La defenestrada primera ministra és la germana de Taksin Sinawatra, el polític tailandès amb més èxits a les urnes des dels anys noranta. El desembarcament d'aquest reeixit empresari del nord del país en la política nacional va sacsejar el panorama. Va capitalitzar el suport dels pobres i de la creixent classe mitjana. Amb cops militars o amb el que a Tailàndia es coneix com a cops legals (via tribunals), els que durant mig segle van copar el poder han intentat torpedinar Taksin. L'última vegada, en el cop d'Estat que va apartar la seva germana del poder fa un any.