L’Eurogrup aprova un tercer rescat grec de 86.000 milions

L'Eurogrup, els 19 ministres de Finances de l'eurozona, va donar ahir llum verda a Brussel·les al tercer rescat de Grècia, per un valor de 86.000 milions d'euros a tres anys. L'optimisme dels ministres a l'entrada de la reunió es va confirmar després de sis hores de negociació, però queda un punt clau: com i amb quant participarà en aquest programa el Fons Monetari Internacional. Segons el mateix FMI, s'hi involucrarà a mitjan octubre, una vegada Grècia superi el primer examen del quartet. “El Fons necessita veure sostenibilitat i reformes substancials a les pensions”, ha remarcat el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.

La participació de l'FMI és “indispensable”, ha subratllat Dijsselbloem tal com van ressaltar els seus col·legues de l'euro a l'entrada de la cimera. L'FMI, no obstant això, vol analitzar primer la sostenibilitat del deute; i després, més reformes financeres, especialment en el sistema de pensions. “És cert que la sostenibilitat és un problema però la Comissió, en col·laboració amb el BCE, ha elaborat una anàlisi exhaustiva en què la conclusió és positiva”, ha recalcat Dijsselbloem. “No hi haurà retallades en els dipòsits”, ha insistit fins a tres vegades.

L'holandès ha assegurat que les mesures que es van acordar ahir promouran el creixement i la inversió a Grècia. El club de l'euro està satisfet amb les “reformes legislatives” positives en les últimes setmanes a Atenes que han possibilitat la rúbrica d'aquest Memoràndum d'Entesa (MoU, per les seves sigles en anglès).

Lagarde demana un alleujament

Christine Lagarde, la directora general de l'FMI, ha rebut amb satisfacció l'acord, però ha insistit en la idea que Grècia necessita un alleujament “significatiu” del deute per poder pagar-lo.

La discussió sobre la necessitat d'un segon crèdit pont en el qual insistia el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, ha estat una de les qüestions que han quedat resoltes. “No hi haurà crèdit pont. Grècia passa a rebre fons del rescat directament”, han confirmat fonts diplomàtiques properes a la negociació. El primer tram es realitzarà el dijous 20 al matí –just a temps perquè Grècia afronti un pagament de 3.500 milions al BCE– i serà de 26.000 milions. Segons ha anunciat l'Eurogrup, 10.000 aniran a parar a un fons del Mecanisme d'Estabilitat (Mede) com a garantia per a una “immediata” recapitalització bancària, 13.000 seran per pagar els venciments del Govern hel·lè i al setembre es decidirà què es fa amb els 3.000 restants.

L'Eurobanc, abans d'injectar liquiditat del rescat al sector financer hel·lè, vol analitzar-ne les necessitats exactes així que la recapitalització, de moment, s'ha quedat en un “compromís”, segons han avançat fonts del BCE.

El Fons d'actius estatals susceptibles de ser privatitzats es manté amb les mateixes condicions anunciades fa dies: 50.000 milions d'euros durant un horitzó de 30 anys en què el 50% serà per recapitalitzar la banca, el 25% per finançar el deute i l'altre 25% per fomentar el creixement i la productivitat, segons ha assenyalat Dijsselbloem. Els creditors, no obstant això, estrenyen i Atenes haurà de fer les reformes necessàries per engegar aquest Fons “a la fi d'octubre com a molt tard”. Com a novetat, la propietat dels bancs, després de la recapitalització, haurà de traslladar-se a aquest dipòsit de garanties, segons el president de l'Eurogrup, cosa que fins ahir no es contemplava.

“No excloem reformes en aquest àmbit”, han reconegut fonts del Govern grec. Malgrat l'extensa llista de 35 accions prioritàries que el Parlament hel·lè va aprovar ahir amb una àmplia majoria (222 vots a favor en una Cambra de 300 escons), els creditors volen collar més i busquen una “reforma més àmplia i creïble del sector financer” que el primer ministre, Alexis Tsipras, haurà d'implementar per poder passar el seu primer examen a l'octubre.