Mor Antonio Pedreira, el jutge del ‘cas Gürtel’

Antonio Pedreira, el jutge que durant gairebé tres anys va instruir el cas Gürtel, ha mort aquest dimarts després de gairebé 36 mesos hospitalitzat en una residència sanitària del nord de Madrid malalt a causa d'un accident cerebral. El magistrat, de 66 anys, s'endú a la tomba molts secrets (i pressions polítiques) dels inicis tensos de la instrucció del sumari de corrupció més extens que ha fustigat Espanya des de l'arribada de la democràcia.

La instrucció no va ser fàcil per a ell. Al seu delicat estat de salut (tenia seriosos problemes de mobilitat a causa del parkinson que patia) s'hi van unir les pressions que va rebre des de diferents àmbits, inclòs el polític, perquè no furgués massa. Però ell no va tapar res: durant la seva etapa com a instructor va esclatar el cas Gürtel en tota la seva dimensió, amb les seves ramificacions a València, Madrid, Castella i Lleó i fins i tot Andalusia. I es van multiplicar els imputats.

Pedreira va donar llum verda a totes les proves que li van demanar les fiscals anticorrupció Miriam Segura i Concepción Sabadell. En més d'una ocasió, i per escrit, es va queixar davant del secretari de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) de la falta de mitjans humans i materials de què disposava per instruir una causa que cada dia es feia més gran, amb desenes d'informes de la UDEF i l'Agència Tributària sobre les diferents trames que gravitaven sobre la Gürtel. Per exemple, la dels vestits i regals de la xarxa a l'expresident Francisco Camps i a altres alts càrrecs del PP valencià, el suposat finançament il·legal del partit en aquesta comunitat, i a la de Madrid a través de Fundescam; els viatges totalment gratuïts que va pagar la xarxa a nombrosos alts càrrecs populars (l'exministra Ana Mato, entre d'altres); les activitats d'Álvaro Pérez, El Bigotes, o els comptes del capitost Francisco Correa en paradisos fiscals de mig món… I un llarg etcètera de serrells (alguns es van quedar sense indagar atesa la dimensió que anava adquirint el cas) que incloïen fins i tot obsequis amb bosses de Louis Vuitton a l'exalcaldessa de València Rita Barberá.

Magistrat de la sala penal del TSJM, Pedreira és el jutge que més temps va tenir a les seves mans el cas Gürtel (gairebé tres anys). El va assumir després que Baltasar Garzón, primer instructor de la causa, s'inhibís en favor del Superior de Madrid. Ho va fer després d'aparèixer implicats tres diputats del Parlament madrileny (Alberto López Viejo, Alfonso Bosch i Benjamín Martín Vasco), així com l'exsenador i extresorer del PP Luis Bárcenas i el diputat nacional Jesús Merino, entre molts altres alts càrrecs populars. Un dels seus moments més difícils va ser quan la sala del TSJM va voler anul·lar les punxades telefòniques (va acabar fent-ho en part) acordades per Garzón a la presó entre els principals implicats i els seus lletrats, que Pedreira va avalar. La intervenció d'aquestes comunicacions li costaria més tard la carrera a Garzón.

Expliquen els qui el coneixien que la taula del menjador de casa seva sempre estava coberta de munts d'informes policials i diligències que s'enduia per analitzar-los. Diverses plantes més avall del bloc on vivia, tenia l'oficina un dels implicats en la trama, Jacobo Gordon, soci d'Alejandro Agag, gendre de l'expresident José María Aznar. Que era veí de bloc d'aquesta oficina ho va saber quan va començar a investigar el cas. I també va haver de bregar amb trucades de l'actual ambaixador a Londres i exministre de Defensa, Federico Trillo, a un superior seu del tribunal perquè rebés al seu despatx un advocat del PP, formació que volia personar-se com a acusació particular en la causa contra el criteri de la Fiscalia Anticorrupció.

Advocats, polítics del PP i fins i tot alguns acusats van intentar apropar-s'hi per tractar d'influir en les seves decisions. L'extresorer Luis Bárcenas en va ser un. Durant el funeral per la seva mare, Bárcenas va veure que Pedreira era al temple sentint missa (era un home religiós i casualment acostumava a anar a aquella església). I a través del sacerdot va intentar contactar amb ell. Pedreira els tenia imputats a ell i a la seva esposa, Rosalía Iglesias, i l'extresorer estava obsessionat perquè ella fos desimputada amb l'argument que, encara que figurés en els comptes bancaris, tota l'operativa l'havia realitzat ell. Després de veure'l al temple i saber que el jutge n'era assidu, tant Bárcenas com la seva esposa van augmentar les seves visites a missa i al confessionari.

“Si Luis Bárcenas i Blanco Balín parlen [un altre dels acusats, i suposat creador de la infraestructura mundial de blanqueig de capitals que van teixir la xarxa Gürtel i altres empresaris espanyols adinerats], l'Estat pot trontollar”, va explicar Pedreira a un conegut. Ell ja sabia extrajudicialment que Bárcenas disposava d'una documentació molt compromesa per al PP: els seus famosos papers, els que a final de gener del 2013 va publicar EL PAÍS i que informaven dels sobresous pagats amb diners de donacions d'empreses a la cúpula del partit.

Amb Pedreira mor “un gran jurista i una gran persona” que, malgrat el seu problema de mobilitat, va afrontar l'assumpte “amb decisió i fortalesa”, coincideixen a assenyalar jutges del seu entorn, que recorden la seva generositat: "Si anaves amb ell a prendre alguna cosa, no et deixava pagar, sempre ho feia ell".  Era un teòric del dret. Casa seva era un mar de llibres de dret. Abans de jutge, va ser cap de l'assessoria jurídica de l'Ajuntament de Madrid, i va obtenir el número u a les oposicions a què va concórrer.

Per desig exprés de la seva família, l'enterrament es farà en la més estricta intimitat. La missa funeral serà al setembre.