Defensa destinarà 171 milions a comprar quatre megadrons
El pressupost del 2016 inclou un programa d'avions militars per control remot
Les Forces Armades espanyoles disposaran a partir de l'any que ve de drons de caràcter estrategicooperacional capaços de volar durant més de 24 hores per sobre dels 10.000 metres d'altitud. El Ministeri de Defensa ha inclòs als pressupostos del 2016 una partida de 25 milions d'euros per a "l'adquisició del sistema aeri no tripulat RPAS, d'ús conjunt per a les Forces Armades". Segons el pla plurianual d'inversions que acompanya el pressupost, aquest programa acabarà tenint un cost de 171 milions entre el 2016 i el 2020.
La inclusió d'aquesta partida al pressupost suposa el suport definitiu per al llançament de l'RPAS (sistema aeri tripulat remotament), després de mesos d'incertesa per l'escassetat de recursos. L'objectiu és adquirir quatre avions, amb dues estacions terrestres de control (una de fixa i una altra de portàtil) i els equips associats.
El Ministeri de Defensa ha seleccionat dues ofertes: l'MQ-9 Reaper, de la firma nord-americana General Atomics, aliada amb l'espanyola Sener, i l'Heron TP d'Israel Aerospace Industries (IAI), amb Indra com a soci nacional.
Tot i que el sistema serà responsabilitat de l'Estat Major de la Defensa, en tractar-se d'un programa conjunt dels tres exèrcits, la Força Aèria s'inclina pel Reaper –també anomenat Predator B–, ja que és el model adquirit pel Regne Unit, França, Itàlia i Holanda, cosa que facilita tant l'aprenentatge dels pilots com la possibilitat de compartir procediments o actuar conjuntament en operacions.
Espanya, en l'exercici antimíssils
Espanya participarà per vegada primera, amb una fragata F-100, en un exercici de defensa antimíssils. Es tracta de l'At Sea Demostration, que tindrà lloc a l'octubre a l'oest d'Escòcia, organitzat pel Fòrum de Defensa Antimísssils en un Escenari Marítim (MTMDF), del qual formen part els EUA, el Canadà, Austràlia, Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Holanda. L'exercici inclourà, per primera vegada a Europa, el llançament d'un míssil interceptor SM-3.
Les fragates espanyoles porten el sistema de combat Aegis, motiu pel qual podrien tenir capacitat antimíssil i no només antiaèria. Per a això caldria dotar-les de l'SM-3, en lloc de l'SM-2, i d'un programari per detectar i seguir la trajectòria d'un míssil balístic. Per a aquest exercici, els EUA deixaran temporalment aquest programari a Espanya. Aquest préstec figura en el pacte per al qual es va acceptar fer de Morón una base permanent dels marines.
L'Exèrcit de Terra espanyol ja disposa de minidrons, com els més de 20 Raven, de menys de 15 quilos i 50 quilòmetres d'autonomia, que ha utilitzat a l'Afganistan. Aquest va ser l'escenari, també, on es van estrenar els sis Searcher MK III, drons tàctics de fins a 200 quilòmetres d'autonomia; igual que l'Scaneagle que acaba d'adquirir l'Armada i que embarca als vaixells que combaten la pirateria a l'oceà Índic.
No obstant això, a Espanya li falten drons operacionals o estratègics, que volen fins i tot per sobre de les aerovies comercials, pesen diverses tones i enlairen i aterren a la pista com els avions convencionals.
Aquests models poden anar equipats amb bombes i míssils, i han estat profusament usats pels EUA en la guerra contra el gihadisme, però Defensa assegura que només planeja armar-los com a sensors i radars de vigilància. Tot i que de vegades a aquests aparells se'ls anomena UAV (vehicle aeri no tripulat), la denominació RPAS és més adequada, ja que sí que estan tripulats, però a distància.
Precisament, la formació de les tripulacions serà una de les primeres fases del programa, per la qual cosa no s'espera que els avions estiguin operatius abans del 2017. Es tractarà, en tot cas, d'un programa d'adquisició, amb un retorn molt escàs per a les empreses espanyoles, per aquest motiu el seu cost figura en el pressupost de Defensa i no en el d'Indústria, que suposadament només finança aquells programes d'armes amb algun component d'investigació i desenvolupament. El 2016 hi haurà cinc programes d'armament finançats per Indústria (el submarí S-80, l'helicòpter NH-90. els vaixells d'acció marítima, la fragata F-110 i els vehicles 8x8), per un import total de 468,1 milions d'euros, gairebé tant com el capítol d'inversions de Defensa (493,6 milions).
L'RPAS serà en realitat un programa de transició fins que hi hagi un dron estratègic europeu, cap al 2025. El Ministeri de Defensa espanyol ja ha mostrat interès a sumar-se als homòlegs d'Alemanya, França i Itàlia, que el 18 de maig passat van decidir a Brussel·les destinar 60 milions d'euros a estudiar la viabilitat del projecte.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.