Red Eléctrica i Endesa pagaran 20 milions per l’apagada del 2007

Red Eléctrica de España (REE) i Endesa hauran de pagar un total de 20 milions d'euros per l'apagada que va deixar mig Barcelona a les fosques el 23 juliol de 2007, en una incidència que es va allargar més de dos dies. Així ho ha decidit el Tribunal Suprem en dues sentències que n’avalen una altra del 2012 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'alt tribunal desestima els recursos presentats per les dues companyies, responsables de les instal·lacions col·lapsades i que van provocar que més de 323.000 llars i comerços de l'àrea metropolitana de Barcelona es quedessin sense electricitat, molts dels quals més de dos dies.

El Suprem va notificar la seva decisió a les companyies durant el mes de juliol. Aquest dilluns ha fet pública la sentència que afecta REE, mentre que Endesa va rebre la notificació sobre el seu recurs la setmana passada, segons ha explicat un portaveu de la companyia elèctrica. Cadascuna haurà de pagar a la Generalitat deu milions d'euros. En el cas de REE, l'alt tribunal considera que “va infringir l'obligació legal de garantir la continuïtat del subministrament elèctric, ja que com que era titular de la línia de 220 quilowatts va incomplir l'obligació de mantenir-la en les condicions adequades”.

La sala contenciosa administrativa del Suprem ha descartat l'intent de REE que es rebaixés la seva sanció, en considerar que Endesa havia tingut més responsabilitat en l'incident. Aquesta pretensió sí que va ser atesa pel TSJC, que va corregir les multes imposades pel Departament d'Economia de la Generalitat el 2008, una vegada conclosos els informes sobre l'apagada. El Govern català havia decidit que REE portés a terme un pagament d'onze milions d'euros i Endesa en fes un altre de deu, però el TSJC va apostar per igualar les sancions, com ha ratificat ara el Suprem.

Les multes responen a la responsabilitat de cada companyia. L'origen de tot aquest embolic va ser el trencament i la caiguda d'un cable de 110 quilovolts (kV) de la línia Can Jardí 4-Collblanc, a la subestació de Collblanc, que era responsabilitat d'Endesa. Si l'avaria no hagués passat d'aquí, l'afectació s'hauria limitat a 40.000 abonats i la resolució del problema hauria estat molt més àgil. Però aquest cable va acabar provocant tres curtcircuits que va causar un efecte dòmino, el responsable del qual va ser el mal estat de la xarxa de REE. El resultat: cinc subestacions elèctriques afectades i l'última d’aquestes, la del passeig de Maragall, amb un aparatós incendi i una columna de fum negre que es podia distingir des de diferents punts de la ciutat.

El Suprem assenyala que les instal·lacions on es va produir la fallada eren propietat de REE i que ja s'havia alertat del mal estat de la instal·lacions, que finalment es van col·lapsar, i l'incendi va ser degut a la fallada de les preses de terra corresponents. En definitiva, l'alt tribunal entén que “la deficient situació del sistema de connexió de terra i contraplacatge de la línia Maragall-Urgell ha estat condició necessària causant de l'incendi de la subestació de Maragall”.

“Com a conseqüència de l'incident produït el 23 de juliol del 2007, 323.337 usuaris de l'àrea de Barcelona es van quedar sense subministrament elèctric, que va quedar restablert de forma gradual, si bé fins al dia 25 de juliol de 2007 no es va restablir totalment”, descrivia el que havia passat la sentència del TSJC. La presència de generadors en punts estratègics de la ciutat –davant les crítiques veïnals per les molèsties que generaven– va acabar mantenint el subministrament fins que la subestació de Maragall va estar finalment reparada.

El tall de llum va afectar tretze centres d'assistència primària, diferents línies del metro, de Ferrocarrils de la Generalitat i del tramvia, a més de llars i comerços de Barcelona, Badalona, l'Hospitalet, Esplugues i Cornellà de Llobregat. També en van quedar afectats un gran nombre de semàfors, fet que va obligar 800 agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra a regular el trànsit de Barcelona.

La Generalitat va fer informes propis i va encarregar a institucions externes per treure’n conclusions i poder acusar les dues companyies. El mateix va fer la Comissió Nacional d'Energia, que si bé va responsabilitzar Endesa de l'origen de l'avaria, va responsabilitzar de la gran afectació Red Elèctrica de España. Des de l'inici de l'avaria, les dues companyies es van embrancar en un reguitzell d'acusacions mútues que va acabar arribant al Parlament català. En una compareixença a la Cambra el llavors president d'Endesa, Manuel Pizarro, va dir: “No podem demanar qualitat alemanya a preu tercermundista”.

Ambdues companyies hauran d'afegir al pagament de la sanció les costes del procés judicial, segons estableix la sentència, a més dels 10 milions d'euros que l'elèctrica Endesa va assumir com a indemnització per als seus abonats pel temps i els danys provocats per una avaria que ha obligat la Generalitat a intensificar el control sobre la xarxa.