Nadal recupera la glòria

Rafa Nadal ha aixecat el braç i el dit índex, seriós i impertèrrit, i s'ha apropat a la xarxa per encaixar-li la mà a Fognini amb una tensió exagerada. S'havien dit alguna paraula de més en el partit i no hi havia espai per a la broma. Però, esportius, s'han felicitat per un duel electritzant, de cops plomissos, també llarg (2 hores i 34 minuts). Però després, Nadal ha posat els genolls a terra i ha cridat amb força el seu característic “¡Vamos!” com també ho va ser d'Arantxa Sánchez-Vicario. L'ocasió s'ho valia. Tornava a guanyar un títol, el quart de la temporada, la millor manera de començar ara la gira nord-americana.

Un cop perduda la por i el respecte perquè ja la va vèncer en les dues últimes ocasions –va caure, no obstant això, en les quatre primeres–, Fognini ha arrencat el duel de forma aclaparant, amb cops profunds, cargolat sobre la línia de fons per moure i arraconar Nadal amb successives ràfegues de fuetades. Era un mall continu, un martell piló. L'italià se sentia còmode sobre l'argila, la seva superfície favorita perquè aquí ha guanyat els seus únics tres títols ATP. Encara que Rafa, intel·ligent, ha acabat convertint la seva fortalesa en debilitat.

Nadal ha entès que havia de madurar el partit, que no s'acabaria per la via ràpida. Alguna cosa que ha quedat clara tot d'una perquè han trigat 12 minuts a dilucidar el primer joc. Ha estat un break, com en els tres jocs següents. Cap d'ells és una meravella en el servei, per la qual cosa el príncep de la resta seria el rei del partit. Així, assumida la batalla de la paciència, ha acceptat de bon grat el mallorquí l'intercanvi de cops, el diàleg a cops de raqueta. I on els seus braços no arribaven ho feien les cames per treure drives liftats i revessos tallats; l'art de la defensa. Encara que no només era qüestió de tennis, sinó que també era un assumpte mental, la seva llacuna en les últimes dates com ha reconegut de forma pública. Però no així a la central de la Rothenbaum Club. Sobretot perquè Fognini té una activació de peus escassa –per més que sigui rapidíssim a l'esprint–, una miqueta mandrós sobre la pista perquè considera que amb el seu tennis li basta per superar qualsevol escull. I aquest pas de menys ha estat la seva tomba.

Escarransit en consistència, l'italià s'ha descompost un moment en el qual ha fallat diversos cops seguits, fins al punt que en el primer set ha passat de la trentena d'errors no forçats. La tàctica de Nadal, la tàctica de passapilotes amb mala bava, funcionava. Però Fognini estava inspirat, fort, tenaç. Els punts de bella factura corrien pel seu compte i això li ha donat ales fins i tot per salvar tres punts de sets amb el seu servei. Al quart, ha cedit. 7 a 5 per a Nadal.

Més deixat anar, Rafa ha provat l'alternança de cops a la segona màniga, amb cops de dreta profunds, alguns creuats i amb efecte enverinat, altres plans i paral·lels. El problema residia en les pilotes a mitja pista, impactes en els quals no acabava el cop i la pilota, dòcil, es quedava curta, per la qual cosa Fognini, sempre impetuós, s'abalançava per disparar a boca de canó. Era una pluja de pals que desfiguraria qualsevol. A qualsevol menys a Nadal, que ha aguantat al fons de la pista les envestides sense perdre el seu toc ni la seva parsimònia, per més que l'italià capgirés un 3-1 per posar-se 4 a 3, després 5 a 4. Cap mal gest, tot positivisme reconvertit en tennis d'alts quirats.

Fins que Fognini s'ha escalfat. “No em trenquis els ous perquè sempre és el mateix, sempre igual”, es lamentava l'italià en l'intercanvi de pista al mateix temps que Nadal es defensava. Es queixava del temps que triga l'espanyol a posar la pilota en joc, una polèmica tan repetida com poc resolta. Servia llavors Fognini per al set i ha gaudit d'un 40-15, de dos punts per endur-se'l. Però ha fallat. 5-5 i tornem a començar.

Nadal ha mogut Fognini per carregar-lo després a l'inrevés. El pla marxava, també el seu joc, i perfilava la victòria a xarrups. No en quedava ni rastre del sobresalt que va donar a la jornada anterior davant Seppi, quan li va dir al col·legiat que notava taquicàrdia. Després, no obstant això, es va saber que era una estratagema perquè amb aquesta excusa pararia el duel amb seguretat; simplement li costava respirar per un dolor costal. Davant Fognini ha tingut més aviat un mal de cap perquè ha estat un rival superlatiu, de braç dur i tennis excel·lent. Però Nadal, cames, canell i mentalitat –li ha remuntat tres 40-15 seguits a la resta–, ha pogut amb tot. I ha recuperat la glòria de la raqueta, campió a Hamburg.