Dies d’ira per la mort d’un bebè

Israel ha encarat el primer Sabbat d'agost en un clima de tensió sense precedents des de la guerra de l'estiu passat a Gaza. El segrest i la mort de tres adolescents jueus i l'assassinat d'un noi palestí que va ser cremat viu van precedir aleshores el conflicte més mortífer des de la Guerra dels Sis Dies (1967) i el més llarg des de la de la Independència (1948-1949).

Les conseqüències de l'atac incendiari de divendres a la matinada a Duma, en què va morir cremat un bebè de 18 mesos i que va causar greus ferides als seus familiars, són encara impredictibles, tot i que tant el Govern d'Israel com l'Autoritat Palestina intenten evitar que l'incendi es propagui per tot Cisjordània.

Ni el primer ministre Benjamin Netanyahu ni el president Mahmud Abbas semblen disposats a pagar el preu d'haver desencadenat la Tercera Intifada. El dirigent israelià es va apressar a condemnar el terrorisme “vingui d'on vingui”, encara que sigui jueu. El mandatari de l'Autoritat Palestina va mobilitzar les seves forces de seguretat a les mesquites perquè la jornada d'oració no desemboqués en un esclat d'ira.

Però l'escalada de tensió amb què conclouen les setmanes musulmana i hebrea no convida a l'optimisme. Els incidents protagonitzats per colons jueus després de l'enderrocament d'edificacions declarades il·legals pel Tribunal Suprem israelià en l'assentament de Beit El van encendre els ànims al camp nacionalista. I la detenció pel Shin Bet (seguretat interior) de dos extremistes jueus com a responsables de l'incendi fa dos mesos de l'església del miracle dels pans i els peixos a Galilea va caure com un revés entre els defensors de la colonització de les bíbliques la Judea i Samaria (actual Cisjordània).

La presència de jueus ultrarreligiosos a l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem, tercer lloc sant islàmic després de Medina i la Meca, i també històrica Muntanya del Temple per a la tradició hebrea, encara va tirar més llenya al foc. El moviment de resistència islàmica Hamas, hegemònic a Gaza i amb una influència creixent sobre la societat civil de Cisjordània, va aprofitar la circumstància per convocar una jornada de protestes durant l'oració de divendres. Ara redobla les seves crides a la venjança.

Com apuntava Amos Harel en una anàlisi d'urgència al diari Haaretz, podem estar assistint al naixement d'una guerra de religió entre el gihadisme islàmic i l'extremisme nacionalista jueu. Netanyahu, procliu a fixar línies vermelles a tots els altres, es va declarar “commocionat i enfurismat” després de visitar en un hospital israelià la família que va ser víctima de l'atac incendiari a Duma, al nord de Cisjordània, el fill menor de la qual va morir cremat viu. Va ser un atac de represàlia atribuït a radicals jueus que pretenen imposar una estratègia de l'“ull per ull” i de “fer pagar un preu” per cada reculada que pateixi la política de colonització.

El mateix Netanyahu, que es va posar al capdavant de les condemnes a l'atac amb líquids inflamables contra una família en plena matinada, i els seus ministres de la partida Llar Jueva (nacionalista i procolons) que el van secundar immediatament, han guardat silenci i han mirat cap a un altra banda durant els seus sis últims anys al Govern davant altres atacs incendiaris contra llars palestines en què no es van registrar víctimes. O contra mesquites i esglésies.

La impunitat d'aquestes accions, la màniga ampla amb la violència nacionalista, està darrere de la progressiva radicalització de sectors dels colons, ovacionats pels seus propis dirigents polítics i per rabins exaltats. Ara fins i tot Netanyahu creua els dits perquè la metxa encesa pels radicals jueus no revifi les brases sempre candents després de dècades de conflicte.