Quant val un poble?

A Olmeda de la Cuesta, un petit poble de La Alcarria de Conca, preparen ja la propera subhasta de parcel·les barates per atreure nous veïns i evitar així la despoblació. Amb 35 persones censades i unes deu que hi viuen a l'hivern, és una de les poblacions més envellides de tot Espanya. El proper estiu subhastaran sis o set terrenys. L'experiència no ha pogut ser millor. L'any passat, l'alcalde, José Luis Regacho, va subhastar 14 parcel·les a preus gairebé simbòlics. O no ho són 200 metres de terreny per 1.000 euros, cinc euros per metre quadrat? O un terreny de 60 metres amb capacitat per aixecar una casa de tres plantes i 100 metres construïts per amb prou feines 200 euros?

Amb aquests preus resulta comprensible que hagin licitat persones vingudes de tot arreu del món. Algunes per fixar la seva primera residència, com ha estat el cas d'una escultora anglesa que vol construir al terreny adjudicat casa seva i el seu taller. O una dona veneçolana que vivia a Dinamarca i que té pensat portar la resta de la seva família. D'altres com un iranià que treballa de cuiner a Madrid farà servir la futura construcció per als caps de setmana.

A Olmeda de la Cuesta se subhastaran solars per cinc euros el metre

No és l'única localitat que necessita repoblar-se per no morir. En el llogaret de Xesta, al municipi de Pontevedra de Lama, s'han arribat a oferir habitatges en lloguer a un preu de 100 euros mensuals, més les despeses de llum, aigua i el manteniment. Busquen lluitar contra la despoblació i l'envelliment del lloc, amb 27 cases buides.

El boom d'allò rural semblava una moda passatgera, però no ho ha estat. L'interès dels urbanites per tenir una propietat al camp i la necessitat de repoblar pobles fantasma estan més vius que mai. I si la demanda creix, l'oferta no es queda enrere. “Molts propietaris amb cases en llogarets les estan posant en venda en veure l'interès de la gent a comprar. Abans no ho feien perquè no estava ben vist”, explica Elvira Fafián, directora gerent del portal Aldeasabandonadas.com, dedicat a la compravenda de pobles i cases rurals. En aquesta empresa, que copa el 95% de quota de mercat, la demanda creix al voltant d'un 30% i un 40% anual i diuen estar “desbordats”.

Per 15.000 o 20.000 euros qualsevol persona pot adquirir una casa, encara que potser necessiti algun arranjament a les instal·lacions. El cost de les obres de millora és molt variable: hi ha cases que es reformen per 5.000 euros i unes altres, sobretot cases pairals, que pugen fins als 40.000 euros.

També augmenta l'interès per comprar un poble sencer, sobretot si és a preu de pis. Dels 3.500 pobles i llogarets abandonats que comptabilitza l'INE, es calcula que uns 1.500 estan en venda. “D'aquests, entre 110 i 120 tenen els papers en regla i estan preparats per ser comprats; la resta necessiten paperassa que pot perllongar-se diversos mesos”, indica Fafián. Cada any es repoblen un parell de pobles, sobretot a Galícia i Astúries, les àrees més demandades.

Hi ha tant espanyols com estrangers interessats. “Segons les nostres dades d'aquest any serien un 50% espanyols i l'altre 50% estrangers, encara que la demanda internacional d'informació és més gran”, assenyala Fafián. Resulta curiós que en molts llogarets espanyols només es parli anglès. “N'hi ha amb quatre o cinc cases que són comprades per una família que porten amics i creen una mancomunitat amb els seus costums”, afegeix.

Els que més demanden pobles abandonats són els americans, alemanys i francesos, que compren gràcies al boca a orella. Es fixen molt en la qualitat de la terra per poder tenir plantacions i cultius. Fa anys hi havia molt interès a comprar llogarets per muntar projectes de turisme rural. Ja no tant. “L'ús privat representa el 65% i la resta és ús empresarial”, segons Elvira Fafián. La falta de subvencions i les dificultats per trobar finançament han minvat aquest tipus d'actuacions.

Quant val un poble? N'hi ha de tots els preus i s'encareix o abarateix segons el seu estat de conservació. El 70% està per reformar. N'hi ha per 62.000 euros a la zona de Pontenova (Lugo), amb sis edificacions, deu d'aigua i finca de 13.000 metres. Precisa obres, encara que la casa principal de 140 metres és de fàcil restauració.

Hi ha pobles en venda a reformar per 62.000 euros a la zona de Pontenova (Lugo)

Per 380.000 euros es ven La Alameda, un poble deshabitat a la província de Segòvia. Les parcel·les i ruïnes que estan a la venda conformen el 60% del poble i sumen 1.800 metres de terreny. “Caldria portar l'electricitat, ja té sanejament i distribució d'aigua, i té un projecte d'urbanització amb llicència pagada per poder construir set cases”, expliquen a Rústicas Singulares, agència que el ven.

Després hi ha pobles que valen des d'un a 15 milions d'euros. Això sí, amb cases reformades i de luxe. El que més encareix, a part del nombre i estat de les construccions, és que sigui una zona d'interior, amb boscos, naturalesa i deus. Els interessats busquen preus en la forqueta dels 20.000 als 240.000 euros com a màxim, tant per a cases com per a llogarets. La comunitat amb més pobles en venda és Galícia, on se'n calculen uns 35. La segueixen Catalunya (Lleida, Tarragona i Girona), Castella i Lleó (Burgos, Sòria i Lleó), i Aragó (Saragossa i Terol).

Els propietaris d'aquests pobles en venda acostumen a ser una o dues persones. Encara que hi ha ajuntaments, com Cortegada (Orense), que el cedeix a canvi que un inversor el reformi per a ús hoteler de luxe. Cosa que pot costar més d'un milió d'euros. Amb condicions també es ven la mil·lenària localitat càntabra de Porcieda, un llogaret enclavat al Parc Nacional dels Picos de Europa, que està abandonat però que disposa d'un dels millors conjunts d'arquitectura rural de la comarca de Liébana.

La immobiliària Mikeli, especialitzada en habitatge de luxe, ha posat a la venda la totalitat del municipi, de 3.052 metres quadrats construibles, per 1,5 milions d'euros negociables. Sobre la taula hi ha múltiples propostes per a la reconversió del poble. Una d'aquestes és que el futur comprador faci un projecte de rehabilitació integral amb 45 apartaments rurals. Aquestes futures edificacions partiran dels actuals 10 habitatges semiderruïts, que disposen de superfícies que abasten des dels 48 als 176 metres quadrats. Aquest projecte tindria ajudes i subvencions, tant europees com procedents del govern de Cantàbria. “Aquesta venda és atractiva per les peculiaritats que té. Per aquest motiu són nombroses les persones interessades i poques les que estan capacitades per comprar. En concret estem esperant una contraoferta per part d'un grup inversor rus i d'un altre empresari de Madrid. Les que sí que són nombroses són les persones interessades a comprar un apartament rural si al final s'opta per aquesta opció”, diu Antonio Avilés, conseller delegat de Mikeli.