El Velòdrom d’Horta, la fusta que explica històries

La pluja, el vent, el sol, fins i tot la neu, són factors de risc per a una fusta que ha vist com el pas del temps l'ha anat desgastant. Al Velòdrom d'Horta, a la zona alta de Barcelona, aquests factors van provocar durant més de tres dècades que la seva pista feta de fusta adquirís un to rosegat i ennegrit com a conseqüència de la humitat regnant a la ciutat comtal. És per això que la Federació Catalana de Ciclisme, amb seu al velòdrom, i l'Ajuntament de Barcelona van decidir renovar la pista íntegrament, amb altres millores, amb un cost que supera els dos milions d'euros. El director d'aquesta infraestructura, Manel Herrando, avala la decisió: “És una fusta específica per a exterior [provinent del Camerun] que en cap cas es pot pintar perquè fa que sigui molt lliscant i, per tant, no és bo per a la bicicleta”.

Al juny van culminar les obres de renovació, però encara queden trossos de la primera fusta que alguns romàntics han volgut guardar com un record de la pista que va veure guanyar el primer or de Barcelona '92 a José Manuel Moreno. Una fusta que rememora històries de grandesa i de pèrdua, d'olor de nou i del més absolut abandonament. Durant anys va recollir els somnis i les frustracions dels esportistes que van rodar-hi. Ara, diu adéu per donar pas a una altra fusta que expliqui noves històries.

El districte d'Horta-Guirnardó va ser el lloc escollit per construir el velòdrom de 250 metres de cara al Mundial en pista del 1984. Situat en una zona privilegiada, amb vistes al mar, a la muntanya i a la Barcelona dels anys vuitanta, que vivia una època d'esplendor esportiva amb la candidatura dels Jocs Olímpics a l'horitzó, els arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius, amb l'ajuda de l'especialista en velòdroms Herbert Schürmann, van dissenyar una infraestructura amb capacitat per a 3.800 espectadors i una pista homologada que va ser catalogada com una de les millors del món, la millor si hagués estat coberta. La tradició ciclista existent a Barcelona durant la segona meitat del segle XX va culminar amb la construcció d'aquesta pista, que va veure rodar per última vegada com a professional l'històric Guillermo Timoner, sis vegades campió del món.

José Manuel Moreno, fill d'espanyols immigrants, es va traslladar amb 9 anys a Chiclana de la Frontera (Cadis) per començar amb 15 a pedalar. Després de dedicar-se plenament a aquest esport durant la seva joventut, es va proclamar campió del món amateur a Stuttgart (Alemanya) i es va adjudicar l'or als Jocs del Mediterrani del 1991.

Moreno era una aposta segura per a la selecció espanyola, però el que no es pensava en aquell moment és que obrís el medaller espanyol de Barcelona '92. El de Chiclana gairebé no havia provat la famosa pista d'Horta, i el dia de la contrarellotge no va ser diferent. Un helicòpter el va portar al velòdrom a pocs minuts del començament de la prova. Va parar el rellotge en 1:03.342, batent un rècord olímpic del 1968. La primera medalla del ciclisme en pista espanyol penjava del seu coll, un avís del que serien aquests Jocs per a l'esport espanyol: 22 medalles que van situar Espanya en el sisè lloc del medaller. Moreno impulsava l'ascens del ciclisme en pista espanyol, arribant al cim amb Joan Llaneras i les seves quatre medalles.

La ressaca olímpica va ser més dura del que s'imaginava. El velòdrom es va convertir amb el pas dels anys en un lloc solitari i nostàlgic, abandonat a la zona alta de la ciutat. Per evitar que caigués en l'oblit, se li van donar nous usos: carpes per celebrar festes o concerts a l'estil del Palau Sant Jordi, organització de campaments, pistes de futbol sala i futbol set, pistes de bàsquet, gimnasos, etc. Però fins que la FCC no en va aconseguir la gestió i va establir-hi la seva seu, el velòdrom no va tornar a veure la llum.

A més de la fusta interior, s'ha remodelat el circuit exterior de BMX, convertint-lo en un dels millors d'Europa, per albergar competicions internacionals. Una altra de les peces clau ha estat la millora de l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Un renéixer per a la pista que el 19 de setembre celebrarà la seva reestrena internacional amb el Trofeu Ciutat de Barcelona, i també un nou nom que inclou la figura del llegendari Miquel Poblet, primer espanyol a vestir el mallot groc al Tour. La cirereta per rellançar aquest esport i dir l'adéu definitiu a una fusta que va viure els anys daurats del ciclisme espanyol i ara deixa pas a la seva successora i les noves gestes que aquesta pugui explicar.