Romania condemna a 20 anys el director d’una presó comunista

Alexandru Visinescu, director durant gairebé vuit anys del penal de Ramnicu Sarat, una de les presons més fosques de l'època comunista a Romania, ha estat condemnat aquest divendres a 20 anys de presó per crims contra la humanitat. La condemna a Visinescu (89 anys), a qui la fiscalia acusava de la mort d'almenys 14 persones i de sotmetre els presoners sota el seu càrrec a condicions “destinades a destruir-los físicament i psicològicament”, és la primera d'aquest tipus en un país que 25 anys després de la mort del dictador Nicolae Ceausescu i la caiguda del règim comunista es resisteix a ajustar comptes amb el seu passat.

L'antic carceller, pel qual la fiscalia demanava 25 anys de reclusió, sempre ha defensat la seva innocència i ha argumentat que “obeïa ordres” dels seus superiors. Els jutges han dictaminat, no obstant això, que és responsable directe de 12 morts, així com de tortures i “tracte inhumà” (considerats delictes de lesa humanitat) a diversos presoners. Per això haurà de pagar –i si no, l'Estat, com a responsable civil subsidiari–, a més, prop de 300.000 euros a les famílies d'algunes víctimes.

Ara, Visinescu té deu dies per recórrer la condemna. I “probablement” ho farà, segons el seu advocat. Si el Tribunal Suprem confirma la pena, l'home –que també ha estat desposseït del grau de tinent coronel– complirà només un terç dels 20 anys indicats (una mica més de sis), a causa de la seva edat.

Qui avui és un ancià eixut i de mirada tosca, va dirigir amb mà de ferro Ramnicu Sarat entre 1956 i 1963, durant part del règim estalinista de Gheorghe Gheorghiu-Dej –1945-1964, els anomenats anys negres –, l'antecessor de Ceausescu. Pel penal, conegut com la presó del silenci a causa del règim d'aïllament a què se sotmetia els interns, a qui es prohibia fins i tot parlar, van passar desenes de detinguts de l'elit política i intel·lectual de Romania.

A Ramnicu Sarat (a l'est del país) molts van emmalaltir després de les tortures i càstigs als quals els guardes els sotmetien. Altres van morir pel fred, les malalties i la falta d'aliment, segons recullen els documents i testimonis recopilats per l'Institut per a la Investigació dels Crims del Comunisme (IICCMER), l'organisme que va posar la fiscalia de Bucarest sobre la pista de Visinescu.

Més de 600.000 persones –intel·lectuals, oficials, religiosos, opositors polítics– van passar per presons o camps de detenció a Romania, segons l'IICCMER. Molts hi van morir. D'altres van ser torturats. Ningú, excepte un grapat d'oficials d'alt rang, condemnats als noranta i alliberats per motius de salut, ha respost pels crims comesos durant més de quaranta anys de dictadures comunistes.

Ion Eremia va passar sis anys a la presó del silenci. L'antic general va ser detingut per escriure un assaig satíric considerat anticomunista i internat gairebé immediatament a Ramnicu Sarat. Quan va sortir, explica Nicoletta Eremia, amb prou feines podia vocalitzar i s'havia aprimat tant que semblava un esquelet. “A més, li faltaven gairebé totes les dents”, afirma en una conversa telefònica des de Bucarest. Les que no li van arrencar durant les tortures, les va perdre per les condicions sanitàries deficients.

Mai es va recuperar d'allò. Eremia va morir fa 13 anys, però el seu cas és un dels que ha motivat la condemna a Visinescu. Una sentència que, segons la seva esposa, arriba massa tard. “Això s'havia d'haver jutjat el 1989 [any en què Ceausescu va ser ajusticiat]. No puc estar satisfeta, perquè sé que el torturador recorrerà i probablement mai entrarà a la presó. Encara que ho faci, mai serà una cosa tan horrible com el que van viure el meu espòs i altres detinguts”, insisteix.