La UE fracassa en el pacte per distribuir 40.000 refugiats al juliol

Europa ha fracassat a l’hora de fer quadrar la xifra de 40.000 potencials refugiats arribats a les costes italianes o gregues que es va comprometre a redistribuir pel continent. Els ministres de l’Interior de la UE han tractat aquest dilluns de segellar el compromís que van aconseguir en la tibant cimera de caps d’Estat i de Govern celebrada a finals de juny: repartir aquests 40.000 estrangers i acollir-ne 20.000 més des de països tercers. Aquest segon objectiu s'ha superat, segons expliquen diferents fonts diplomàtiques, mentre que el primer ha quedat lluny de l'objectiu: 35.000. La resistència d’Espanya i alguns països de l'Est a acollir demandants d'asil ha obstaculitzat els treballs.

El Govern espanyol ha ofert acollir 1.300 dels refugiats arribats a Itàlia i Grècia. En l'esquema que havia perfilat la Comissió Europea d'acord amb criteris econòmics i demogràfics i que els estats membres van rebutjar, a Espanya n’hi haurien correspost uns 4.300. L’Executiu de Mariano Rajoy, en canvi, se situa en la línia amb el que demana Brussel·les en l'apartat de refugiats seleccionats en altres països, a oferir disponibilitat per prop de 1.500 sobre un total de 20.000.

Alemanya, França i Suècia –precisament els països que figuren al capdavant en demandants d'asil a la UE– han estat dels pocs que han acceptat les xifres de la Comissió d'estrangers (en el cas de Suècia n’accepta més). La tendència a la baixa de molts altres ha impedit aconseguir la xifra a què es van comprometre per escrit. Fonts diplomàtiques treuen importància a la falta d'acord al juliol perquè l'acolliment s'anirà aplicant ja amb els 35.000 sobre els quals existeix acord. La resta espera aconseguir-se al desembre. Així i tot, la decisió denota la falta de compromís polític sobre un tema que posa a prova els valors europeus.

Els estats membres van rebutjar les anomenades quotes imposades per la Comissió Europea, que va dissenyar al maig una distribució d'estrangers entre països combinant quatre criteris. En el seu lloc, van decidir acceptar la xifra proposada però consensuant entre les capitals la fórmula de repartiment. Aquesta idea ha dificultat enormement la tasca perquè gairebé tots els països han ofert acollir menys demandants d'asil dels que els va assignar Brussel·les. El ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha declarat aquest dilluns que està "en radical desacord" amb aquesta solució comunitària perquè, a parer seu, genera un efecte crida entre els estrangers i les organitzacions que els traslladen a través del Mediterrani.

Espanya i Àustria són els únics països que no havien informat prèviament als seus col·legues de quants refugiats estan disposats a acollir sota aquest programa. Les xifres les han deixat per a aquesta tarda, en la trobada ministerial convocada exclusivament per tancar un dels reptes més important a què s'enfronta Europa: compartir responsabilitats en el drama migratori.

“En l'actualitat, la qüestió migratòria l'estan afrontant només cinc països a Europa. Això és una cosa que hem de canviar”, ha assegurat la secretària d’Estat d’Interior alemanya, Emily Haber, a la seva entrada a la reunió de ministres. A més d’Itàlia i Grècia, que són els països beneficiats pel repartiment de part dels demandants d'asil que arriben al seu territori, Alemanya ha estat el principal promotor d'aquest esquema de repartiment. Aquest país rep un terç de les demandes d'asil de tota la UE perquè el seu sistema és més avantatjós que uns altres i li interessa que s'estableixi un repartiment que desplaci una porció de la càrrega a altres països.

A l'espera de conèixer quants refugiats potencials assumeix cada Estat en el termini de dos anys, Hongria és l'únic país que no ha ofert cap plaça, segons les fonts consultades. Els seus col·legues semblen disposats a admetre’l perquè aquest territori experimenta ara la pressió més alta d'arribades a través de les seves fronteres. Un total de 50.000 persones van arribar a Hongria en els cinc primers mesos de l'any, més que a Grècia i a Itàlia (per separat). Són dades de Frontex, l'agència europea de fronteres, encara que ofereixen el matís que pràcticament la meitat dels registrats a Hongria havien entrat prèviament a la UE per Grècia i després van creuar els Balcans per tornar un altre cop a territori comunitari per Hongria.

Les nacionalitats d'aquests potencials refugiats que Europa pretén distribuir coincidiran amb la proposta de l’Executiu comunitari: sirians i eritreus, tot i que probablement ara també els iraquians responguin als requisits establerts.