Caixa d’Enginyers, la cooperativa que ha guanyat la crisi financera

Com una paradoxa del destí, la cooperativa Caixa d'Enginyers ha obert la seva última oficina en un cèntric carrer de Madrid, en un local que abans van ocupar Caja Madrid i Bankia. Uns redueixen grandària i d'altres l'augmenten. Joan Cavallé, director general de l'entitat, comenta: “La major part dels nous clients captats des del 2008 procedeixen de les antigues caixes perquè no veien amb bons ulls la seva conversió en bancs. Se senten més còmodes en una entitat amb un altre model de banca, amb valors cooperatius. Aquí no espremem el client, entre altres coses, perquè són els amos de l'entitat”, explica Cavallé.

Els números d'aquesta caixa són modestos. No tenen res a veure amb les grans xifres dels reis del sector, però són creixents: el 2014 va guanyar 10,52 milions, un 140% més que el 2008. En aquests sis anys, el sector financer va reduir els seus resultats un 35%.

Tot i això, malgrat que Caixa d'Enginyers ha superat el tsunami financer que ha escombrat mig sector, pateix les seqüeles del boom immobiliari. El 82% dels seus crèdits estan relacionats amb les hipoteques, cosa que desnivella el balanç de l'entitat. El director general ho admet: “Volem reequilibrar la situació, reduir el pes de les hipoteques i que el 20% del negoci vingui de les pimes, principalment del negoci que generen els despatxos dels professionals que treballen amb nosaltres”. Cavallé no amaga que això provocarà elevar la baixa ràtio de morositat, el 2,89% davant del 12,5% del sector, però espera que es compensi amb més marges financers.

Malgrat la denominació d'aquesta entitat, fundada el 1967 a Barcelona, no s'exigeix ser enginyer per ser client. El que sí que es demana és que se sigui soci d'alguna de les dues cooperatives que controla. Els clients joves solen formar part de la cooperativa d'Usuaris de Caixa d'Enginyers, que exigeix el pagament de set euros. D'altres entren a la cooperativa Caixa d'Engiyers, on participar-hi costa 95 euros.

130.000 socis

Tots dos són clients amb la mateixa categoria; la diferència és que els socis de la caixa poden anar a l'assemblea i ser triats com a consellers. La participació està remunerada a una mitjana del 4% anual. Té 130.000 socis.

L'entitat mai ha estat gestionada per enginyers, tot i que la va crear un grup d'ells amb un principi: “Si tens pocs diners, la banca normal no retribueix bé els teus diners. Si en tens molts, et cobra grans quantitats”.

Malgrat la seva bona salut (un ràtio de capital del 14,39%, un altre de liquiditat del 120,7% i una rendibilitat del 8,35%) la caixa no ha estat exempta de problemes en els seus gairebé 50 anys. El 2002, el director d'una oficina va crear una banca paral·lela. L'escàndol va explotar i l'entitat va haver d'assumir sis milions de pèrdues. “Va ser un cop dur. Llavors la caixa guanyava tres milions en cada exercici”, recorda Cavallé. Però assegura que va servir per donar un revulsiu a l'entitat i modernitzar-se en tots els nivells de l'organització.

Un dels aspectes que van renovar va ser la seva aposta per la tecnologia. Caixa d'Enginyers és una petita entitat amb 22 oficines per tot Espanya, per la qual cosa l'ús de la banca per Internet i la dels caixers automàtics s'ha fomentat amb intensitat. Les sucursals estan obertes des de les 9.00 fins a les 19.30. “Molts clients treballen amb nosaltres després de tancar els seus despatxos i necessiten l'horari de tarda”, diu el director general. Quan se li pregunta pels tipus de productes que comercialitzen, Cavallé respon: “Tot el ventall que té la banca, però sempre pensant en el client. No se'ns passaria pel cap posar clàusules terra a les hipoteques”.