El Govern britànic planteja una revisió en profunditat de la BBC

“La BBC ha de continuar sent-ho tot per a tothom?”. Aquesta és la pregunta que ha llançat avui John Whittingdale, ministre de Cultura britànic, en presentar al Parlament el document que ha elaborat el Govern sobre el futur de la radiotelevisió pública i que servirà de base per reformar l'estatut constitutiu de l'entitat, quan el vigent venci el desembre del 2016.

El que proposa el Govern conservador és una reforma de l'entitat, referència mundial de radiotelevisió pública de qualitat, sense precedents en els últims anys. El document, de 85 pàgines, qüestiona la dimensió, els continguts i els objectius de la corporació, el seu sistema de finançament i la seva regulació interna.

L'entitat ha respost en un comunicat que el document del Govern proposa “una BBC més reduïda i menys popular”. “Això seria dolent per al país i no seria la BBC que el públic ha conegut i ha estimat durant 90 anys”, afegeix el comunicat. La corporació ha anunciat que presentarà la seva pròpia proposta en el termini de dos mesos.

Missió, grandària i continguts

"La grandària i l'abast de la BBC han crescut exponencialment en l'última dècada", va assenyalar Whittingale, i és hora de preguntar-se “si són els adequats per al context present i futur de mitjans de comunicació”.

Una de les tasques prioritàries, ha dit, és determinar “si la idea d'universalitat segueix sent vàlida”. Existeix una preocupació, va dir el ministre, sobre l'impacte que tenen les activitats de la BBC en els seus rivals comercials, que, en un entorn digital, inclouen també els diaris.

Whittingdale va defensar que els programes de la BBC han de ser “diferents” i que la corporació no ha de guiar-se per les mateixes prioritats, de maximitzar les audiències, que regeixen a les companyies comercials. “Això no vol dir que la BBC hagi de renunciar a l'entreteniment”, va aclarir. “Ha d'oferir una programació diferenciada en tot l'espectre de gèneres”.

El ministre va qüestionar la compra de determinats talent shows, com el popular The Voice, que competeix amb formats semblants en altres cadenes, enfront de la producció de productes propis que després poden ser venuts a l'estranger. “Passa el mateix amb la pàgina web, on se susciten dubtes sobre si els continguts són prou diferenciats dels que desenvolupen uns altres”, va afegir.

"Totes les opcions per reformar les operacions comercials de la BBC estan damunt de la taula", va concloure. Inclosa la privatització, total o parcial, del servei BBC Worldwide, que explota les marques de la BBC i comercialitza els seus programes a l'estranger per complementar els ingressos que obté la BBC a través del cànon televisiu.

Finançament

La BBC es finança principalment, des de fa 70 anys, per un cànon (uns 208 euros anuals) que paguen les llars que tenen televisor. Però aquest sistema tendeix a quedar-se obsolet a mesura que el consum es produeix cada vegada més en línia i en diferents suports. El cànon està congelat des del 2010, però el Govern va anunciar la setmana passada que començarà a pujar amb l'IPC, per compensar la mesura anunciada en els passats Pressupostos, que obliga la BBC a finançar el cànon als més grans de 75 anys, una cosa que fins ara feia el Govern. Això suposa, de fet, una retallada d'un 18% en la quantitat que l'entitat obté amb el cànon.

"El finançament de la BBC", va reconèixer Whittingdale, “no té una solució fàcil”. Però el model actual és “regressiu” (grava el mateix a tots els ciutadans, independentment dels seus ingressos).

El ministre va plantejar el model de subscripció com a opció a llarg termini. I a curt termini va parlar de tres possibilitats: un cànon reformat, un impost per a les llars o un sistema híbrid.

Regulació interna

El Govern pretén revisar el sistema de governança de la BBC, que en ocasions “ha estat molt per sota dels estàndards exigibles”. El ministre va esmentar la gestió de l'escàndol d'abusos sexuals de l'exlocutor Jimmy Savile i determinats fracassos sonats en inversions en projectes tecnològics. El Govern es planteja diverses opcions, entre les quals hi ha traslladar les funcions del BBC Trust, el consell independent que ara regeix la corporació, a Ofcom, regulador de les comunicacions en el Regne Unit.

Sobre la base d'aquest document i el que presenti la corporació, i amb la premissa d'un estalvi en els costos, el Govern i la BBC han de negociar el nou estatut que regirà durant els pròxims 10 anys l'entitat pública. “La BBC és estimada i admirada no només en aquest país, sinó a tot el món”, ha reconegut Whittingdale. “Quan funciona bé, estableix els estàndards internacionals de qualitat”.