Quatre anys de presó per al ‘comptable d’Auschwitz’

Oskar Gröning pagarà al final de la seva vida pels crims que va cometre quan era un noi de vint anys. El tribunal de Lüneburg ha condemnat aquest antic oficial de les SS a quatre anys de presó per cooperar en la mort d'almenys 300.000 interns d’Auschwitz. Gröning no va participar directament en la mort de cap presoner, però ara se’l considera responsable de col·laborar entre el 1942 i el 1944 en la maquinària criminal del camp de concentració i d'extermini nazi. El cas Gröning ha provocat un profund debat a Alemanya sobre els límits de la responsabilitat. El ministre de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas, va dir que aquest procés contribueix a alleujar el “gran fracàs” del sistema judicial alemany, que només va portar als tribunals mig centenar dels 6.500 membres de les SS a Auschwitz que van sobreviure a la guerra.

La sentència no assegura que Gröning, l’esta feble de salut del qual va obligar a suspendre el judici uns quants dies, compleixi la sentència. Ara cal determinar si la seva salut li permet ingressar a la presó. Però la decisió suposa un clar senyal quatre anys després que la Justícia alemanya establís un precedent. Llavors va declarar culpable de la mort de 29.000 jueus l'ucraïnès John Demjanjuk, que havia treballat al camp de Sobibor i del qual tampoc va quedar demostrat que hagués participat directament en els assassinats.

Gröning, que a Auschwitz es va ocupar de registrar les pertinences dels interns nouvinguts, ja havia reconegut la seva culpabilitat a l'inici del judici. “No tinc cap dubte que sóc moralment responsable del que vaig fer. Mostro el meu penediment i humilitat davant les víctimes”, va declarar l'ancià. Aquest és el primer procés contra un responsable dels crims nacionalsocialistes, en què l'acusat ha demanat públicament perdó a les víctimes. Fa deu anys, en una entrevista amb la revista Der Spiegel, que el va batejar com el comptable d’Auschwitz, es descrivia a si mateix tan sols com "una peça més de l'engranatge". "Em sento culpable per al poble jueu per haver format part d'un grup que va cometre aquells crims. Però jo no els vaig fer", afegia llavors.

Els demandants van mostrar la seva satisfacció per la decisió. “Ens omple de satisfacció comprovar que es pot perseguir penalment els responsables de la matança”, va assegurar en un comunicat Thomas Walter, advocat de diversos dels 70 demandants. La Fiscalia, que va destacar el “nombre gairebé inimaginable de víctimes” que va contribuir a matar Gröning, havia demanat una pena de tres anys i mig. Els defensors en reclamaven l’absolució.