_
_
_
_
_

La duresa del pacte amenaça de provocar una crisi política a Grècia

"El 'Grexit' ja pertany al passat", ha dit Tsipras a Brussel·les

María Antonia Sánchez-Vallejo
Alexis Tsipras i el ministre de Finances, Euclides Tsakalotos, surten de la reunió a Brussel·les.
Alexis Tsipras i el ministre de Finances, Euclides Tsakalotos, surten de la reunió a Brussel·les.ERIC VIDAL (REUTERS)

Li va durar poc l'alleujament del pacte a Brussel·les aquest dilluns al primer ministre grec, Alexis Tsipras. Les dures condicions imposades pels socis han provocat una tempesta política a casa, amb una remodelació imminent del Govern i, sobretot, la divisió en dos de Syriza; almenys 30 dels diputats d’aquesta formació votaran contra el text. El carrer també s’ha girat contra ell, amb manifestacions i vagues.

El “catàleg d'atrocitats” que el Govern grec “es va veure obligat a signar amb una pistola al cap” –les dues cites són textuals, la primera del setmanari alemany Der Spiegel, la segona, de fonts de l’Executiu a Atenes– hipoteca el futur immediat del primer ministre, Alexis Tsipras, per molts la víctima propiciatòria de l'acord. L'acceptació de la proposta dels socis, amb exigències vergonyoses de revisió de tot el que s’ha legislat des del febrer –excepte les mesures per pal·liar la crisi humanitària–, es va viure ahir dilluns com una bufetada d'humiliació, o com un cruel aterratge a la realitat, no només entre l’Executiu sinó, sobretot, dins de Syriza. La seva ala esquerra rebutjarà al Parlament els projectes de llei que Brussel·les exigeix que siguin tramitats abans de dijous per començar a negociar el rescat europeu; altres grups marginals exigeixen una nova direcció en el partit i amenacen de formar el seu propi. La ruptura de Syriza està servida.

Más información
Grècia signa l’acord més exigent
Els deures que la Unió Europea posa a Tsipras
Grècia es pren com una humiliació la desconfiança dels socis europeus

A la tornada de Brussel·les, Tsipras es va reunir amb els seus ministres i assessors, i a continuació amb el seu soci de govern, Panos Kamenos, líder dels ultranacionalistes Grecs Independents (ANEL, per les sigles en grec), que amb els seus 13 escons donaven la majoria absoluta a Syriza (149 diputats d'una Cambra de 300). En les últimes hores, Kamenos, ministre de Defensa actual, ha manifestat a Twitter la seva oposició al contingut de l'acord, i és previsible que els seus diputats facin el mateix en la votació parlamentària. A primera hora d'aquest dimarts, a més, es reuneix el grup parlamentari de Syriza sota la presidència de Tsipras. Més d'una trentena dels seus diputats podrien votar contra el Govern.

En les properes hores, Tsipras haurà de decidir, també, sobre el futur de la presidenta del Parlament, Zoí Konstantopulu, que dissabte es va abstenir en la votació de la proposta grega enviada a Brussel·les (en total, els diputats dissidents de Syriza van ser 17, cosa que li ha fet perdre la majoria parlamentària), ja que no sembla disposada a dimitir voluntàriament. “Els diputats [de Syriza] han subscrit tots un codi deontològic, pel qual estan obligats a renunciar i a retornar les actes al partit si trenquen la disciplina de vot”, recorda Elías Nikolakópulos, catedràtic de la Universitat d’Atenes; “no obstant això, no sabem si en aquestes circumstàncies especials ho faran”.

La tasca següent de Tsipras, pura qüestió d'hores, és la remodelació del Govern, amb la substitució de, com a mínim, quatre ministres rebels, encara que sembla que els canvis conduiran a un Gabinet de concentració o d’unitat nacional, que Tsipras només podria constituir amb ajuda dels tres partits de l'oposició proeuropea, amb els líders de la qual va contactar després de l'acord de Brussel·les.

Stavros Theodorakis, líder del liberal To Potami, fa setmanes que defensa la formació d'un Govern d'aquesta classe, encara que no preveu participar-hi, només proposar al primer ministre una llista de noms per integrar-lo. El socialista Pasok i la conservadora Nova Democràcia també han defensat la conveniència d'un Executiu de col·laboració, del qual no rebutgen formar part. Aquesta opció va ser apuntada en el matí d'aquest dilluns per un dels homes més propers a Tsipras, el ministre de Treball, Panos Skurletis, que, fent-se ressò de l’opinió de la majoria de Syriza, va assenyalar que es tractaria d'un Gabinet provisional, per tirar endavant les accions prioritàries que exigeix Brussel·les –la segona tanda de mesures ha de votar-se abans del 22 de juliol–, i al cap d'un parell de mesos, celebrar eleccions. L'oposició i els creditors, no obstant això, prefereixen un Govern més llarg.

Com a efecte immediat de l'acord, i al marge del tancament dels bancs almenys durant un parell de dies més, la pau social que ha imperat des de les eleccions del gener ja s'ha vist pertorbada, amb la celebració de diverses manifestacions contra l'acord i pel no, a més de vagues dels dos bàndols, una de farmacèutics i una altra –de 24 hores– convocada per a dimecres pel poderós sindicat de funcionaris (Adedy, en les seves sigles gregues). “És culpa de la falta de preparació i la inexperiència del Govern, no han sabut negociar tenint davant pesos pesants com Merkel i han pagat cara la seva ingenuïtat; no poden existir altres raons per acceptar aquesta humiliació, sobretot quan sabien perfectament que el partit giraria en contra”, assenyala Lefteris Pandakis, membre d’Adedy i càrrec intermedi de Syriza.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_