La fugida del Chapo desferma un vendaval polític a Mèxic

Mèxic torna a desconfiar. Quan el Govern d'Enrique Peña Nieto, després dels bons resultats de les eleccions de juny, semblava solcar aigües més tranquil·les, s'ha vist sorprès per l'esperpèntica fugida de Joaquín Guzmán Loera, el Chapo, un dels narcotraficants més importants del planeta. Oposició, intel·lectuals i gran part de la ciutadania es pregunten en veu alta com és possible que l'enemic públic número u pogués escapar de la presó més segura de Mèxic sortint tranquil·lament pel terra de la dutxa, a través d'un túnel de 1.500 metres amb llum, ventilació i fins i tot escales. La manca de resposta oficial ha desencadenat una crisi de confiança. La barreja de desencantament i vergonya extrema fa pensar en la ferida oberta a la nit d'Iguala.

La trapa que va tancar el Chapo quan es va donar a la fuga ha deixat atrapat el Govern mexicà. Mentre no es detingui el criminal, cap sortida és fàcil. La bola de neu amenaça amb augmentar dia rere dia. I pocs confien que la captura de l'esmunyedís narcotraficant pugui ser ràpida. L'última vegada que va fugir, corrompent els funcionaris d'un presidi de màxima seguretat, va trigar 13 anys a ser arrestat. Aquesta impunitat es veu agreujada per la falta d'una reacció contundent. “Si el president no acomiada alts càrrecs, pagarà un cost polític molt alt”, indica l'analista Rubén Aguilar.

La maniobra no és fàcil. El president és víctima de les seves pròpies paraules. En els dies d'eufòria que van seguir a la detenció, el febrer de 2014, va afirmar públicament que era “responsabilitat del Govern que la fugida del Chapo mai més es tornés a repetir”. Fins i tot va assegurar que diàriament li preguntava al seu secretari de Governació, Miguel Ángel Osorio Chong, si el tenia “ben vigilat i segur”. Les declaracions s'han tornat ara en contra seva. Amb el verí afegit que impacten en el mascaró de proa de la seva política de seguretat, la captura de grans caps criminals, un terreny en el qual havia aconseguit èxits sonats.

“La fugida del Chapo colpeja en la línia de flotació d'aquesta narrativa del Govern. Però també despulla la debilitat institucional de l'aparell de seguretat. No és un problema de partit, sinó que les institucions estan podrides. Coses com la que ha passat només es poden donar amb complicitat a alts nivells", afirma l'expert en seguretat i antic alt càrrec del servei d'intel·ligència mexicà, Alejandro Hope.

El vendaval atrapa al president quan estava immers en una intensa agenda diplomàtica. Fa dues setmanes va rebre el rei d'Espanya, en la seva primera visita d'Estat a un país llatinoamericà, i el diumenge acabava d'aterrar a França per a un viatge oficial de gran importància. Dos moments estel·lars que havien de deixar-li bons rèdits d'imatge, però que l'evasió ha convertit en assumptes marginals. Malgrat això, Peña Nieto no ha atès les peticions de l'oposició, encapçalades pel líder de Morena i excandidat presidencial, Andrés Manuel López Obrador, que torni immediatament al país. “Torni president. Cal cuidar la imatge de Mèxic i no quedar com la riota”, va dir López Obrador.

La negativa presidencial entra en els usos diplomàtics habituals i s'inscriu en el conegut argument que la política exterior d'un país no la pot fixar un delinqüent. Però l'absència del cap d'Estat en una nació convulsionada suposa un cost. Sense un lideratge clar, la crisi corre el risc d'engrandir-se. Per evitar aquest efecte, Peña Nieto, que ha reconegut que la fugida és un “greuge a l'Estat”, ha enviat a apagar el foc a la seva mà dreta, el secretari de Governació, també de viatge a França.

Chong està a la corda fluixa. Encara que és el responsable màxim de la política de seguretat nacional, fins avui havia sortit indemne de les estacades. En el cas Ayotzinapa, amb els seus 46 estudiants assassinats, va posar com a fusible el procurador general, Jesús Murillo Karam, qui al final va haver de canviar de lloc. Ara, no obstant això, tot l'aparell elèctric de la tempesta s'acumula sobre el seu cap. I l'oposició no ha fet més que començar a tocar els tambors.

El PAN, la força hegemònica de la dreta, agita la bandera de la “vergonya internacional”. “Aquest fet marcarà el sexenni de Peña Nieto, que havia presumit d'aquesta captura com un dels assoliments més importants de la seva Administració i que havia assegurat que seria imperdonable que es tornés a escapolir. I aquí ho tenim. El temps s'ho cobra molt ràpid. Els mexicans no li perdonaran”, va afirmar el coordinador parlamentari del PAN, Marcelo Torres.

El principal partit de l'esquerra, el PRDU, va fer un pas més. “No és creïble que les àrees d'intel·ligència i les autoritats penitenciàries no s'hagin adonat dels preparatius de la fugida, quan és obvi que va requerir recursos, planificació, temps, personal, enginyeria i maquinària. Ha d'haver comptat amb la complicitat d'alts funcionaris”, va assenyalar el coordinador del PRD a la Cambra dels diputats, Miguel Alonso Raya.

En aquest ambient crispat, la capacitat de Chong per superar la crisi és vista amb distància. Molts reconeixen que és un home de la màxima confiança de Peña Nieto, un desembussador nat de conflictes, però que ara està atrapat en un laberint l'única sortida del qual passa per capturar l'home més buscat del planeta. Una persona que ningú, de moment, sap on és.