Classe magistral de Márquez a Alemanya

Marc Márquez sabia que no havia gaudit d'una oportunitat com aquesta en tota la temporada. Tornava a sentir la moto, es veia capaç de dominar-la, fins i tot en aquelles poques corbes, la vuitena i la dotzena, que se li complicaven en frenada. Havia passat tantes curses barallant-se amb la seva Honda que no tenia clar si, com dues setmanes enrere a Assen, podria concentrar-se a barallar-se amb els seus rivals. I això que no hi ha hagut cap pilot més ràpid en aquesta pista en tot el cap de setmana que ell. Però tenia clar que no hi ha gaires circuits com Sachsenring, petit, revirat, amb corbes lentes, un bon grapat a l'esquerra (com aquells circuits de dirt track que tant li agraden) i amb prou feines un parell de frenades exigents. Sachsenring és l'escenari en el qual ha guanyat els últims sis anys, sempre de la pole, i en totes les categories, des de 125cc a MotoGP. Era qüestió de no fallar. I no ho ha fet.

Ha aprofitat l'última corba per avançar un Lorenzo excels en la sortida –ha avançat les dues Honda, per fora, en el primer viratge–, però incapaç de seguir el ritme amb el pas dels minuts. I s'ha col·locat al capdavant (volta cinc) tan aviat com ha pogut. Ningú ha tingut més bon ritme que ell, de manera que havia d'evitar que cap rival alentís una cursa en la qual confiava a demostrar que no s'ha oblidat de guanyar –ho va fer a Austin, l'única victòria del curs fins ara–. I ha obrert distàncies gairebé sense que els seus perseguidors se n'adonessin. S'ha tret sis dècimes d'un cop de ploma. I ha dit bon vent i barca nova.

Ha gestionat la segona part de la prova amb intel·ligència, cuidant dels pneumàtics i afinant-ne la traçada. Ningú li ha posat difícil, així que no era tan complicat per a algú com ell. A més, l'elecció de l'equip Honda just abans de deixar el passadís de garatges per fer la volta de reconeixement ha tingut la seva recompensa a la pista. No havia pujat tant la temperatura en tot el cap de setmana com ho ha fet al migdia d'aquest diumenge de curses. Així que tant Márquez com Dani Pedrosa s'han arriscat amb una elecció valenta: han calçat el pneumàtic davanter més dur (per primera vegada podien escollir entre quatre davanters), han estat els únics en tota la graella. La calor era intensa. I ha seguit sent-ho. No els ha sortit gens malament la jugada, ja que han copat les dues primeres posicions del GP d'Alemanya.

Al campió del món l'ha acompanyat amb el xampany el seu company d'equip, que ja suma dos podis en un any en el qual ha estat a punt de tirar la tovallola. Avui la síndrome compartimental (del que es va operar per tercera vegada a l'abril) ja no li impedeix controlar la moto. Així que torna a ser el pilot delicat i precís que apareix per sorpresa en les segones parts. Ho ha fet aquest diumenge.

Rossi no ha pogut amb ell, a qui ha avançat, clàssic moviment a Sachsenring, en la frenada de la dotzena corba, al final de la baixada (13 voltes abans del final). I molt menys Lorenzo (a qui ha avançat en la primera corba, després de deu girs), que s'ha allunyat del podi massa ràpid: el seu rendiment ha caigut dramàticament al cap d'onze girs. El pneumàtic asimètric davanter ha funcionat per al seu col·lega Valentino, però ell no ha resistit l'envit de les Honda. I com que ningú l'aguaitava per darrere, s'ha acontentat amb acabar quart. Ha cedit així tres punts respecte a Rossi, el líder del Mundial, competitiu fins i tot en circuits que no estan fets perquè brilli una Yamaha. Encara no ha baixat del podi des que va guanyar la primera cursa de l'any a Qatar. I se'n va de vacances pensant en la dècima.