El BCE, l’FMI i la Comissió reclamen retallades “addicionals” a Grècia

Las institucions anteriorment conegudes com a troica demanen més. L'anàlisi de la proposta grega feta per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, a la qual ha tingut accés EL PAÍS, considera “la proposta grega una bona base per a la negociació”, tal com han divulgat les tres institucions en les últimes hores. Però el document conté un to molt crític i diverses càrregues de profunditat. La fonamental és que les institucions reclamen a Grècia “mesures addicionals” davant la impossibilitat d'aconseguir les metes fiscals pactades per la deterioració de la situació econòmica després del corralito. El sistema bancari preocupa enormement la vella troica. “En absència d'ajuda per part del Mede [el mecanisme de rescat europeu] la banca es col·lapsarà inevitablement i portarà cap a una contracció més important de l'economia de Grècia”, prediu l'informe.

La Comissió i el BCE xifren les necessitats financeres en 74.000 milions. L’FMI, en 78.000 milions. Les tres institucions creuen que la proposta del Govern d’Alexis Tsipras s'apropa a les demandes dels creditors: l'impacte de les pujades de l’IVA i la reforma de pensions serà del 2,5% del PIB grec (uns 4.500 milions d'euros). Amb això no n’hi ha prou: “Amb la deterioració significativa de les condicions macroeconòmiques i financeres, [la proposta grega] és insuficient per aconseguir els objectius fiscals”. Les institucions aplaudeixen els progressos en privatitzacions. Tenen dubtes sobre les pujades d'impostos, que poden llastrar el creixement. Es queixen obertament de les insuficiències laborals, amb una reforma de la llei d'acomiadaments col·lectius insuficient. I critiquen també el Govern de Tsipras per les pensions, davant el dictamen que declara inconstitucional la reforma de 2012, per no haver assegurat mesures alternatives. I, finalment, reclamen mesures “significativament més dures” al sector financer, amb un tractament més rigorós dels crèdits morosos, que assoleixen més del 30% dels totals.

Les tres institucions no es queden només en els problemes per a Grècia. I afegeixen que sense acord, i amb la banca a la vora de l'abisme, la fallida de Grècia té “repercussions potencialment serioses sobre diversos països de l'euro”.

El corralito i el control de capitals està tenint un efecte desastrós sobre l'economia grega. Les últimes previsions de la Comissió Europea parlaven d'un lleuger creixement (del 0,5% del PIB) per aquest any. El tancament dels bancs ha passat una enorme factura a Grècia: la nova previsió augura caigudes de fins al 4% del PIB. En particular, en un rang del 2% al 4%.

El document reclama "una reestructuració molt substanciosa" del deute, bàsicament amb l'ampliació dels terminis de devolució, però únicament després que el Govern grec ha aprovat les reformes més importants.

Recapitalització bancària

D’aquesta bretxa de finançament que té Grècia, es necessita la quantitat gens negligible de 25.000 milions d'euros per recapitalitzar la banca, molt afectada després de la imposició de controls de capital i d'un corralito fa dues setmanes. Espanya, una economia cinc vegades més gran que la grega, va obtenir 40.000 milions d'euros europeus per rescatar els seus bancs.

És molt probable que per cobrir aquestes necessitats no calgui partir de zero. Hi ha quantitats no desemborsades de l'anterior programa de rescat, que va expirar el 30 de juny sense acord entre Grècia i les institucions per completar-lo i prorrogar-lo, i que podrien recuperar-se ara, expliquen fonts comunitàries. Es tracta de 10.900 milions disponibles per a la recapitalització bancària, 3.300 milions procedents dels beneficis que obtenen els bancs centrals quan operen amb deute grec, 1.800 milions de l'últim tram del rescat no abonat i 16.000 milions pendents de desemborsar de l’FMI.

En tot aquest procés serà clau l'anàlisi sobre una reestructuració eventual del deute grec, una de les principals demandes d’Atenes que topa amb l’oposició ferotge d'alguns països membres. Schäuble ha tornat a descartar avui que pugui posar-se sobre la taula cap quitació, tot i que el ministre eslovac, Peter Kazimir (també dels més crítics amb Grècia), ha admès que existeix "un problema enorme amb la sostenibilitat del deute". I el francès Sapin ha instat a parlar d'aquest tema "sense tabús".

Els ministres debaten sobre aquest capítol perquè l'anàlisi sobre la sostenibilitat del deute grec figura entre els documents que han presentat les institucions europees després de la petició de rescat del Govern d’Alexis Tsipras. Però qualsevol decisió sobre aquest tema se supeditarà al fet que Grècia comenci a prendre mesures per redreçar la seva situació. No hi haurà cap discussió decisiva sobre una reestructuració eventual de deute (assoleix el 177% del PIB grec) fins a la tardor.