Novak Djokovic imposa la seva llei a Wimbledon contra Federer

Quan Novak Djokovic ha aconseguit el punt que ha significat el triomf sobre Roger Federer (7-6, 6-7, 6-4 i 6-3 en dues hores i 56 minuts) i la seva tercera corona a Wimbledon, el novè Grand Slam de la seva carrera, ha deixat anar un esgarip per dir alguna cosa així com aquí estic jo, el líder indiscutible del ramat. Ha fet un gir complet en direcció a la graderia, amb els braços estesos i els punys atapeïts, per dir a tots aquests que li havien girat l'esquena i havien donat suport al seu adversari durant tota la tarda que ell és el que regeix ara, per més que alguns vulguin rebobinar cap al passat.

Aquest ha estat el desenllaç a la Catedral. Sobre l'herba, un home considerat des de fa temps una llegenda, rebel·lat contra el déu Cronos i que en poc menys d'un mes, el proper 8 d'agost, farà 34 primaveres; és Roger Federer. A l'altre costat, el gran cap del circuit, el cacic suprem del tennis actual; un jugador que quan empra l'artilleria pesada s'endú per davant gairebé tot el que surt al seu pas; el número u, ni més ni menys. Novak Djokovic.

Tots dos han ofert el que es pressuposava, això és, un espectacle fabulós. D'acord, com a mínim, amb el marc de l'esdeveniment i a la plèiade de figures que els observaven des de la llotja reial de la pista central. Des d'aquí no es perdien detall Bjorn Borg, Chris Evert, Rod Laver o Manolo Santana, entre d'altres, amén dels representants de l'aristocràcia britànica. I a l'ambient, sense dissimular, la sensació que la majoria dels que s'havien reunit, els més romàntics, no desitjaven un nou relat en clau balcànica, sinó rellegir vells passatges.

Cada punt de Federer, sa majestat Federer a Wimbledon, ha desencadenat l'efusivitat dels espectadors; alguns d'aquests han estat celebrats com autèntics gols al fragorosíssim crit de yeeeeeesss! El suís passa, amb tot el dret del món, per un moment hedonista. Juga a tennis pel mer fet de gaudir i conèixer nous racons del món, d'incorporar noves experiències a la rutinària vida del tennista, però també pel fet que la seva flama competitiva segueix viva. En aquest sentit, sabia que Londres, l'escenari en el qual ha conquistat set ceptres i ha viscut més dies de glòria, era la millor opció del calendari per escriure una altra oda.

Cada punt de Federer ha desencadenat l'efusivitat dels espectadors. El suís passa per un moment hedonista

Però davant s'ha topat amb un tipus que a les ordres de Boris Becker, guanyador de tres corones angleses, ha multiplicat la seva eficàcia. A Djokovic se li ha escapat fa poc més d'un mes el títol de Roland Garros, gràcies a la tempesta de maig de Stanislas Wawrinka, però es preveia complicat que no lligués bé el cap londinenc. Si Nole no té fissures mentals, avui dia és pràcticament un rei indestronable. Ha anul·lat l'exquisit joc de servei i volea de Federer, ha imposat la seva llei des dels fons i ha exercit d'acord a la seva condició de líder.

L'inici del primer set ha estat molt equilibrat, fins que Federer ha posat l'automàtic de dretes i ha signat un break en blanc. La rèplica de Nole per anivellar la balança (4-4) ha estat immediata i després tots dos s'han mantingut molt ferms, amb tares mínimes en el joc, d'altíssim nivell. En la seva línia, Federer ha estat impertorbable; de vegades sembla que darrere d'aquell dandi que no sua mentre piloteja només hi ha fredor, però el volcà crepita per dins, vaja que sí ho fa. Fins al 6-5 i 15-0 al seu favor no s'ha manifestat el suís, que tot seguit ha deixat anar un sonor c’mon! (som-hi!) quan ha disposat de la seva primera bola de set. Djokovic ho ha entès com un desafiament i ha solucionat aquest primer enfarfec i després un segon per resoldre (-) al tie-break.

Federer s'ha quedat tocat, trontollós, però no s'ha lliurat en el segon parcial. A l'inrevés, ha desenfundat alguns dels seus millors cops, aquell ventall estètic de drives, revessos i tallats que es masteguen i s'assaboreixen amb plaer. L'han reenganxat al duel, que ha seguit pels mateixos camins. Escomesa d'un costat i resposta des de l'altre. De nou, camí al desempat. Djokovic ha millorat molt en aquest moment les seves prestacions als serveis i ha adquirit avantatge. El 6-4 semblava desembocar en un nou cop del serbi, però Federer ha resistit. El número dos ha neutralitzat fins a cinc boles de set en contra; Nole, una; i al final, en un clima efervescent, el de Basilea ha estat més precís. 1-1, tornem a començar i la Catedral en plena ebullició.

Han crescut els decibels i la temperatura del partit, que no la de la Londres tardorenca que ha començat a complir amb els pronòstics d'aigua que s'anunciaven. Amb 3-2 a favor de Djokovic en la tercera màniga (2h.11m.) ha caigut una rosada tímida i s'ha desplegat la lona. Bon moment, semblava, per calmar la fam d'un Nole cada vegada més incisiu. No ha anat així. La llaminadura del novè Grand Slam i el tercer títol a Wimbledon, després dels de 2011 i 2014, hi era, així que ha activat tota la maquinària per fer fallar el servei de Federer i canalitzar el triomf.

Amb avantatge (2-1), el serbi ha anat creixent i s'ha sentit cada vegada més poderós. Entre el públic ja havia calat la impressió que tot el que no fos un nou èxit seu era gairebé una utopia; percepció encertada, perquè ha seguit dominant els intercanvis i a Federer ja li passava factura el rellotge biològic amb el qual té un pacte de cavallers. Ha acceptat el suís la derrota amb la mateixa galanteria de sempre, sense cap estirabot i amb bones paraules. És el nou ordre. L'impost pel gran cap Nole, el número u que aposta per la dieta sense gluten. Aquest any suma dos grands (Austràlia i Londres), a més de quatre tornejos del Masters 1.000 (Indian Wells, Miami, Montecarlo i Roma). Ell governa ara; també a Wimbledon, on malgrat tot aclamen el vell monarca. Alguns afectes, independentment del marcador, mai canvien.