Portabanderes renaixentistes a Tortosa

El rotund fluir de l'Ebre al seu tram final marca la vida d'aquesta ciutat bimil·lenària. Dertosa, Tur­tutxa, Tortosa, ciutat de les tres cultures, cristiana, musulmana i jueva, i amb vestigis de les tres per tota la ciutat. Coronada pel castell de la Suda, té un centre antic preciós al qual a poc a poc se li va traient llustre i que es va omplint de bars fantàstics i restaurants ben resolts.

Tres ponts sobre el riu

Com totes les ciutats mitjanes –Tortosa té uns 33.000 habitants–, la capital de les Terres de l’Ebre s'ha de descobrir caminant. El magnífic pont de l’Estat, de ferro vermell –un dels tres que creuen l'Ebre–, uneix el centre històric amb el barri de Ferreries. Molt a prop hi ha el Mercat Municipal (plaça de la Pau, 1), una joia modernista construïda entre els anys 1884 i 1887 per Joan Torras i Guardiola, conegut com l'Eiffel català. Esmorzem als voltants del mercat, on abunden els bars, i, si es desitja seguir l'empremta arquitectònic, una bona opció és prendre alguna cosa en un establiment de la cadena Viena (plaça de Barcelona, 3), molt proper al mercat i que ocupa un altre edifici singular i bellíssim, l'antic Mercat del Peix, del 1933.

El barri antic com a escenari

El patrimoni modernista de Tortosa és de referència, amb un inventari de més de 20 edificis destacats, com la Casa Pallarés i la Casa Piñana, i instal·lacions civils, fruit de l'auge de la burgesia de finals del segle XIX. La rambla de Felip Pedrell recorre la ribera de l'Ebre fins a una de les joies modernistes de la ciutat: l'antic escorxador, avui reconvertit en el Museu de Tortosa, històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre (www.museudetortosa.cat). Des d'allà, el passeig pels carrers per als vianants del centre es desgrana sol. La primera visita és a la catedral de Santa Maria (Portal de Palau, 5), que s'assenta sobre l'antic fòrum romà, va ser ermita visigòtica i mesquita per convertir-se al final en aquest gran temple que destil·la romànic, gòtic, barroc i neoclàssic. El laberint de carrerons és l'escenari perfecte per a la festa renaixentista (www.festadelrenaixement.org) del tercer cap de setmana de juliol (del 23 al 26). Durant quatre divertits dies es reviuen amb la implicació dels veïns els moments més esplendorosos de la història de Tortosa. No falten les tavernes ni tampoc els fastuosos balls; en fi, un gran espectacle.

El castell andalusí

El barri medieval està coronat pel magnífic castell de la Suda, d'origen andalusí, vinculat després a l'Orde del Temple i avui transformat en parador (www.parador.es). L'accés a la fortalesa és una meravella i la seva visita descobreix l'únic cementiri àrab al descobert de tot Catalunya, i unes vistes de Tortosa i la comarca sensacionals. Val la pena prendre un cafè a les seves grans sales de sostres alts.

Excursió a Pinell de Brai

Tortosa exerceix de centre neuràlgic de les Terres de l’Ebre, l'ampli territori banyat per les aigües del gran riu i agermanat per la història, els seus cultius i la seva idiosincràsia. Des de la ciutat les possibilitats de recórrer-ho són infinites: a menys de 30 quilòmetres i en terra de vi i oli hi ha Pinell de Brai (denominació d'origen Terra Alta) i el seu bell celler modernista obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. L'anomenen la catedral del vi per la seva contundència i bellesa. Avui és propietat del celler Pagos de Hibera (www.catedraldelvi.com). Més enllà s'obren els dramàtics escenaris de la batalla de l'Ebre, que tenen a les poblacions de Pinell de Brai, la Fatarella, Corbera d'Ebre, Batea i Vilalba dels Arcs emotius centres d'interpretació (www.batallaebre.org).

Oliveres amb mil anys al damunt

Una altra bona proposta és acostar-se a la vila d'Ulldecona (www.turismeulldecona.com), també a menys de 30 quilòmetres de Tortosa, per conèixer la balma rupestre de l'ermita a la serra de Godall, que sorprèn per la seva magnífica conservació; i la finca de l’Albión, amb ni més ni menys que un miler d'exemplars d'oliveres mil·lenàries. Aquest viatge en el temps pot culminar amb una cita gastronòmica ineludible, el restaurant Les Moles (una estrella Michelin; carretera La Sénia, quilòmetre 2, Ulldecona, www.lesmoles.com), el xef del qual, Jeroni Castells, ha revolucionat la cuina d'aquestes terres utilitzant ingredients de proximitat, molts del seu propi hort, i donant-los el seu toc personalíssim.

Vi jueu i cants sefardites

De tornada a Tortosa s'imposa el passeig per les fortificacions, una ruta que comprèn els baluards i les muralles de la ciutat i que descobreix els jardins del Príncep i el museu d'escultures a l'aire lliure de Santiago de Santiago. Molt a prop s'obre l'antic barri jueu, del qual avui queden pocs vestigis. La ruta, que s'inicia a la plaça de la Immaculada, compta amb una guia d'excepció, Blanca la Jueva de Tortosa (lajuevadetortosa.com), que torna del remot any 1471 per mostrar als visitants casa seva, la sinagoga on es va casar, la bugaderia on xerrava amb les comares… i per delectar un públic entregat amb sentits cants sefardites davant del portal dels Jueus, l'únic accés que queda de l'antiga aljama. Després de la visita, Blanca convida a una degustació de vi jueu en un local la idoneïtat del qual no podia ser millor: l’Associació Banys Àrabs Vells (carrer Major de Sant Jaume, 6), un bar restaurant situat als vells banys àrabs de la ciutat. Després ens aturarem en una excel·lent vinateria, la Rosa dels Vins (Carrer de la Rosa, 13), per tastar algun vi de la denominació d'origen Terra Alta o de les properes Montsant i Priorat.

Cuina jove sense artificis

L'oferta de restauració tortosina s'ha vist notablement incrementada en els últims temps, així com també l'oferta cultural, que té en el Festival de Jazz (www.jazztortosa.com, del 29 de juny al 4 de juliol) i en la programació del Teatre Auditori Felip Pedrell (www.teatreauditoritortosa.cat), dos dels seus baluards. Restaurants com El Paiolet (rambla Felip Pedrell, 56), Lakinoa (passeig de Joan Moreira, 24) i el Xapla (passeig de l’Ebre, 2) ofereixen cuina jove sense gaires artificis. Tot i que si es prefereix una mica més clàssic sempre es pot optar pel premiat Amaré, a uns minuts amb cotxe (avinguda del Port de Caro, 2, Roquetes), que des del 1940 és una aposta segura.