Orgull i inquietud als carrers grecs després del no a la consulta

La victòria del no en el referèndum grec s'ha produït en un país que compleix el seu vuitè dia de corralito, la punta per una Grècia sumida en la depressió econòmica després de cinc anys de mesures d'austeritat. Així i tot, molts atenesos defensen la seva decisió de rebutjar l'última proposta europea com un acte de desafiament al que consideren “imposicions” d'Alemanya, mentre que uns altres viuen la situació plens d'incertesa.

“El nostre futur està en mans de Déu”, es lamenta el propietari d'un quiosc d'Atenes. Durant l'última setmana amb prou feines ha venut diaris o xocolatines. Només tabac. “Com he de vendre, si ningú té diners? Només es compren coses bàsiques”.

La situació és la inversa al Mercat Central: “No hem parat de treballar en tota la setmana, perquè els canals de televisió van acoquinar la gent i molts venien a apilar menjar”, relata el carnisser Vangelis, que es mostra content amb el resultat del referèndum: “Hem parlat com a poble i dit prou a les mesures d'austeritat. Ara la UE haurà de tancar un nou acord, perquè si marxem de l'euro, darrere vindran Portugal, Espanya i Itàlia. No estem bojos, només volem que se'ns tracti amb respecte”.

Les pressions de líders europeus a favor del sí han tocat la fibra d'un país molt nacionalista: “Si als grecs se'ns vol imposar alguna cosa, nosaltres ens hi posem en contra, i per això hem dit no, igual que Metaxas”. El 1940, el dictador hel·lè Ioannis Metaxas es va negar al fet que els seus socis feixistes ocupessin Grècia, la qual cosa fet i fet va resultar una declaració de guerra d'Itàlia i Alemanya i una cruel ocupació. “Però al final vam tirar al mar els alemanys. I ara hem tornat a demostrar que no ens fan por”.

Un lustre de crisi ha deixat els carrers de la llotja en un estat de deixadesa, però encara és una animada plaça per al debat. En un dels laterals del mercat, Panayotis conversa amb dos aturats més i l'ociós empleat d'un local de travesses. “Aquest no és un sí a quedar-nos a Europa, però amb millors condicions. Fins ara estàvem en una situació d'esclavitud i aquest no ens fa lliures”, apunta un dels contertulians. No temen que es forci Grècia a deixar l'eurozona. “No és una família la UE? A un fill no se'l fa fora de casa així com així. El problema és que abandonem els nostres dracmes, pessetes, lires o florins per tenir una moneda alemanya, però sense que hi hagi una Constitució o un Govern que la dirigeixi”, es queixa Panayotis. “L'eurozona no és democràtica, la governen Alemanya i els bancs”, rasa.

Uns altres, com Dimitris, propietari d'una botiga de roba infantil i votant del sí, estan molt preocupats per la incertesa després del referèndum. “No tenim ni idea del que passarà. I la situació per a nosaltres és molt dura: en les últimes setmanes no venem gens”. “La situació no és dolenta, és tràgica”, afegeix Iorgos Andakis: “Hi ha dies que tanquem caixa sense haver fet ni un sol euro”. No obstant això, apunta aquest comerciant tèxtil, “no es deu només al corralito, és perquè després d'anys de crisis, la gent no té diners”. Alguns, com Iorgos, propietari d'un lloc de coses barates, aposten per mesures contundents: “Cal sortir de l'euro. La Unió Europea és una gran mentida”.