Els partits deuen 205 milions i els seus donatius cauen un 50%
Les aportacions privades van sumar 5,9 milions d'euros el 2013, la meitat que el 2007 quan no s'havien prohibit les donacions anònimes
El Tribunal de Comptes ja ha enviat als partits polítics un informe preliminar dels seus estats comptables corresponents a l'exercici del 2013 perquè hi facin les al·legacions que considerin convenients abans de l'aprovació definitiva. El document conclou que cap de les formacions polítiques amb representació a les institucions que han estat fiscalitzades té deutes amb Hisenda o la Seguretat Social.
En la introducció de l'informe es dibuixa l'escenari financer en el qual es van moure els partits el 2013, un any de crisi econòmica. Les subvencions públiques de les diferents administracions per al funcionament ordinari de les formacions van sumar 196 milions d'euros, una xifra molt inferior a la gastada només dos anys abans (236 milions) quan van arrencar les legislatures al Govern central i la majoria d'Executius autonòmics, així com els mandats als més de 8.000 ajuntaments de tot Espanya.
Les reformes legislatives en la Llei de Finançament de Partits Polítics (tres canvis des del 2007), la crisi econòmica i els escàndols de corrupció expliquen la curiosa evolució d'ingressos i deutes en la història dels partits polítics dels sis últims anys.
La caiguda dels donatius i les tres reformes legals. El 2007, quan encara seguia vigent a Espanya la Llei de Finançament de Partits Polítics aprovada 20 anys abans, el Partit Popular va declarar al Tribunal de Comptes uns ingressos per donacions de gairebé cinc milions d'euros. La norma permetia llavors els donatius anònims, sempre que no superessin els 60.000 euros a l'any i sempre que no procedissin d'empreses contractistes de l'administració pública.
El sol fet, legal, que aquells donatius poguessin ser anònims, impedia que el Tribunal de Comptes en pogués conèixer la procedència i, per tant, saber si respectaven o no la llei. El PP va ingressar per aquell concepte el 2007 gairebé cinc milions d'euros, la meitat del que facturava llavors per les quotes dels seus afiliats (10 milions d'euros). Era, amb molta diferència, la formació política que més rendiment treia a les donacions privades i anònimes, gairebé el triple que el PSOE (1,8 milions d'euros) malgrat que llavors estava en el Govern central.
La investigació del cas Bárcenas ha posat al descobert una pràctica anòmala al PP: rebia donatius il·legals de contractistes públics i per més de 60.000 euros a l'any, però els trossejava en quantitats menors i els feia passar per anònims abans d'ingressar-los en un compte bancari creat per a això.
En només sis anys i amb tres reformes de la Llei de Finançament de Partits Polítics, la formació conservadora ha passat d'ingressar el 2007 gairebé cinc milions d'euros en donacions a només 400.000 euros el 2013. Els canvis en la llei i les causes obertes per corrupció han reduït en més d'un 90% els ingressos del PP procedents de particulars.
L'evolució dels ingressos del PSOE per donacions privades pot donar lloc a interpretacions errònies, segons els seus dirigents. Durant els anys que van seguir a la reforma legal del 2007, que impedia els donatius anònims, el PSOE va reflectir en els seus comptes ingressos d'entre 2,5 i 3 milions d'euros, molt superiors als que declarava el PP en aquells exercicis.
Els dirigents socialistes expliquen que en el capítol de donacions hi van incloure una espècie d'impost que cobraven a tots els seus càrrecs públics equivalent a un percentatge del salari que rebien de les institucions en les quals treballaven.
Això va fer que la quantitat reflectida a la casella dels donatius registrés una mesura d'ingressos de tres milions d'euros a l'any, la qual cosa situava el PSOE en el primer lloc d'aquesta categoria. Per primera vegada el 2014 han diferenciat en els seus comptes entre donatius de particulars i l'impost que paguen els seus càrrecs públics. Les quantitats que han ingressat la resta de partits per donatius són simbòliques i insignificants.
Deutes milionaris. Els partits polítics han gastat en els últims anys menys del que han ingressat. El 2011, quan va començar aquesta legislatura, les formacions polítiques van declarar al Tribunal de Comptes uns deutes amb els bancs de 270 milions d'euros. Al final de l'exercici del 2013, segons les dades que han enviat a l'òrgan fiscalitzador, els partits reconeixien un deute de 205 milions.
Els problemes de les formacions polítiques amb els bancs creixen en anys electorals i disminueixen en períodes sense convocatòries a urnes. La Llei de Finançament de Partits Polítics també ha complicat el pagament del deute. La polèmica generada per les condonacions de deute de determinats bancs a alguns partits polítics va provocar una reforma legal el 2012 on es limitava la possibilitat de perdó a 100.000 euros. Aquesta any el Govern ha promogut un nou canvi normatiu que prohibeix als bancs qualsevol condonació de deute als partits polítics.
El PSOE és la formació que acumula més deute amb els bancs en els últims anys. Encara que el 2007 la seva morositat era equivalent a la del PP (59 milions d'euros), només sis anys després el PP va declarar al Tribunal de Comptes uns deutes amb els bancs de 40 milions, mentre que el PSOE admetia uns números vermells de 64,5 milions.
Aquesta situació s'explica pels pèssims resultats electorals dels socialistes en les eleccions municipals, autonòmiques i generals del 2011. Aquests baixos registres li han ocasionat un trencament a les seves arques amb una reducció substancial de les subvencions públiques.
En el costat contrari se situaria el PP, una formació que fa tan sols dos anys registrava uns deutes amb els bancs de 77,9 milions d'euros i al final del 2013 declarava únicament 40,5 milions, gairebé la meitat. El 2011, el PP va aconseguir els seus millors resultats de la història i va atresorar un poder immens en ajuntaments (governava en més de 3.000 municipis), comunitats autònomes i el Govern central.
Finançament públic versus finançament privat. Els partits polítics van rebre el 2013 més de 216 milions d'euros (196 per a despeses de funcionament i 20 com a subvencions electorals) i van ingressar per quotes dels seus afiliats i donatius de particulars 70 milions d'euros. En conjunt, el finançament privat dels partits va suposar tot just un 24% del total dels diners dels quals van disposar.
En alguns casos, com passa amb el PP, dels 98 milions d'euros que va declarar per ingressos al Tribunal de Comptes, només 18 milions d'euros —menys del 20%— procedien de finançament privat: quotes d'afiliats i donacions.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.