El PSC deixa l’ambigüitat

La decisió del PSC de no incloure al seu programa electoral de les pròximes eleccions autonòmiques catalanes la celebració d'una consulta constitueix un pas molt important per aclarir un assumpte que ha dividit el socialisme espanyol. La renúncia permetrà que el PSOE sigui vist com un partit que parla amb la mateixa veu a tot Espanya i que tingui més força la iniciativa d'una reforma de la Constitució per a una articulació federal que canalitzi la qüestió catalana.

En les últimes autonòmiques, el PSC advocava per la celebració d'una consulta, i encara que es desmarcava del sobiranisme condicionant el seu suport al fet que fos legal i pactada, la qüestió es va convertir en un dels principals motius de divisió interna i de discrepància amb el PSOE. Després de l'abandó dels sectors proclius al sobiranisme, el PSC ha pogut desprendre's de l'ambigüitat i adoptar una estratègia que deixi d'estar condicionada pel marc conceptual imposat per l'independentisme. Una visió que permet també apreciar amb més nitidesa, i sense complexos, que hi ha altres vies per atendre les demandes catalanes que no passin per una insensata ruptura unilateral amb Espanya.

Aquesta via socialista pot cobrar cos després de les pròximes legislatives: les forces polítiques, amb l'excepció ara com ara del PP, advoquen per una reforma constitucional que revisi també la qüestió territorial.

El PSC defensa una reforma que aclareixi el repartiment de competències, permeti un pacte fiscal solidari i converteixi el Senat en una cambra territorial. Tot això encaixa perfectament amb la declaració de Granada del 2013, en la qual el PSOE va fixar la seva posició en el debat territorial. En aquesta proposta, el procés acaba amb una votació, perquè qualsevol reforma constitucional ha de passar per les urnes, però la consulta tindrà en aquest cas la virtualitat que tots els espanyols podran expressar la seva opinió i permetrà saber també si la reforma satisfà o no els catalans.