Els Estats Units i Cuba reobriran les seves ambaixades el 20 de juliol

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat aquest dimecres l’obertura d’una ambaixada completa a l’Havana, 54 anys després que les tensions de la Guerra Freda finalitzessin amb la ruptura de relacions diplomàtiques entre els dos països. Aquest mes de juliol, "el secretari d’Estat, John Kerry, viatjarà a l’Havana per tornar a hissar amb orgull la nostra bandera" en el lloc en què avui hi ha una oficina de secció d’interessos. La data, 20 de juliol, ha estat confirmada en un intercanvi de cartes diplomàtiques lliurades a primera hora del matí d’aquest dia històric que marca l’avanç definitiu de l’obertura amb Cuba, negociada en secret durant 18 mesos i anunciada per Obama el 17 de desembre passat.

L’anunci solemne d’Obama ha tingut diverses referències que ajuden a veure els esdeveniments amb la perspectiva de mig segle i a comprendre la dimensió històrica d’aquesta decisió. "El mes de gener del 1961, l’any en què vaig néixer, quan el president Eisenhower va anunciar la fi de les nostres relacions amb Cuba, va dir: ‘És la meva esperança i convicció que en un futur no gaire llunyà serà possible que la nostra històrica amistat es torni a reflectir en relacions normals de tot tipus", ha dit Obama. "Crec que aquest moment ha arribat. I que ens espera un futur millor".

El 20 de juliol és la data fixada per al restabliment formal de relacions diplomàtiques. Això no significa que aquest dia es vegi la imatge de Kerry a l’Havana, el primer secretari d’Estat dels EUA en trepitjar l’illa des del 1945. Fonts del Departament d’Estat han aclarit que l’obertura d’ambaixades serà a partir d’aquesta data. Per raons de protocol, el més probable és que les cerimònies no siguin simultànies, ni el mateix dia.

La carta del president ha estat lliurada dimecres a primera hora pel cap de la Secció d’Interessos dels EUA, Jeffrey DeLaurentis, al ministre interí cubà d’Exteriors, Marcelino Medina. Ha estat la cancelleria cubana la que ha revelat poc després en un comunicat la data fixada. El gest ha estat correspost pel cap de la Secció d’Interessos de Cuba a Washington, José Ramón Cabañas Rodríguez, que al seu torn ha lliurat una carta de Castro a Obama, amb un missatge similar, al número dos del Departament d’Estat, Anthony Blinken.

El lliurament de les cartes presidencials, ara documents per als historiadors, és el primer pas burocràtic cap a la formalització del restabliment de relacions diplomàtiques interrompudes des del 1961. Publicades per la Casa Blanca, ambdues reprodueixen pràcticament el mateix text protocol·lari. Aquest dimecres s’han succeït els comunicats de tot tipus d’organitzacions i centres d’estudis llatinoamericans que aplaudeixen la decisió dels dos països. Les seus diplomàtiques ocuparan les actuals instal·lacions que serveixen com a oficina d’interessos i representació diplomàtica oficiosa de tots dos. El domini republicà al Congrés, no obstant això, farà molt difícil que es pugui confirmar els ambaixadors, per la qual cosa és probable que continuïn els equips actuals.

L’obertura d’ambaixades avança en la política de fets consumats d’Obama en política exterior malgrat les fortes crítiques de l’oposició republicana, igual que en la negociació amb l’Iran. L’anunci, malgrat això, no ha estat exempt de matisos. Els Estats Units segueixen esperant que l’illa sigui un país democràtic i que el règim comunista respecti els drets humans. “Per descomptat, ningú espera que Cuba canviï d'avui per demà”, ha dit Obama. “Però crec que la implicació americana, a través de la nostra ambaixada i els nostres negocis, és la millor manera d’avançar en els nostres interessos i donar suport a la democràcia i als drets humans”.

Obama ha reiterat els seus arguments des de desembre per a aquest enorme canvi en mig segle de política exterior amb Cuba. El bloqueig no ha funcionat, ha servit per apuntalar el règim i, a més, s’ha convertit en un element de distanciament i tensió permanent dels EUA amb tota l'Amèrica Llatina.

Els principals obstacles els ha posat la part cubana, que per boca del seu canceller, Bruno Rodríguez, ha afirmat que la relació no serà mai normal fins que s’aixequi el bloqueig econòmic, els EUA retornin el territori de Guantánamo i es comprometi a deixar de fer proselitisme considerat subversiu pel règim a través d’emissions de ràdio i televisió. Els passos de la Casa Blanca estan limitats per la majoria republicana a les dues cambres del Congrés, que fa impensable, en aquests moments, que es puguin revertir les lleis que conformen el bloqueig econòmic a l’illa. Obama ha reiterat la seva petició al Congrés que desfaci l’embargament. “Demano al Congrés que escolti el poble cubà i el poble americà”.

L’històric pas ha estat possible després de quatre rondes de negociacions d’alt nivell tant a l’Havana com a Washington. A més, Obama i Castro van protagonitzar durant la Cimera de les Amèriques a Panamà, a l’abril, una trobada històrica: el primer cara a cara formal entre un president dels EUA i un de cubà en més de mig segle.

La decisió d’Obama d’iniciar converses discretes amb l’Havana, fa dos anys, va arribar després d’anys d’un lent canvi polític entre la influent comunitat cubanoamericana de Florida, un estat clau per guanyar les eleccions presidencials. Les noves generacions de cubanoamericans no participen del rebuig visceral en qualsevol participació amb el règim que és norma general en la generació que va haver de sortir exiliada pel comunisme. Un estudi de la Universitat de Florida de l’any passat va revelar que un 68% dels cubans de Miami veien favorablement el restabliment de relacions.