Unió s’aboca a l’escissió en expulsar el sector independentista

Unió Democràtica va fer ahir un nou pas cap a l'escissió interna en suspendre de militància vuit dirigents crítics del sector independentista. El partit que encapçala Josep Antoni Duran Lleida i que fa dues setmanes ja va trencar amb Convergència va decidir tramitar l'expulsió dels destacats militants derrotats en la consulta que el partit va fer fa dues setmanes i que estan fent campanya a favor de la candidatura del líder de Convergència Artur Mas. Els afiliats en vies d'expulsió van anunciar que es disposen a crear un nou partit, que reivindicarà l'herència de Unió.

Els dirigents afectats per l'expedient són la presidenta del Parlament català, Núria de Gispert; el líder del sector crític, Antoni Castellà, i altres membres del comitè de govern com els diputats Assumpció Laïlla, Mercè Jou, Elena Ribera, Joan Recasens, Josep Martorell i Marta Vidal. El grup podrà defensar-se davant la comissió de garanties del partit, però la seva suspensió de drets com a militants ja es va fer efectiva ahir, va explicar el secretari general del partit, Ramon Espadaler. Els que són membres del comitè de govern d'Unió ja no podran participar en les properes reunions. La formació deixa "a criteri de cada persona" si deixen els seus càrrecs institucionals o no.

D'altra banda, Antoni Castellà, secretari d'Universitats, va anunciar que no deixaran els càrrecs institucionals i va obrir la porta que la Plataforma Hereus d'Unió 1931 es converteixi en un partit polític. Per Castellà, "avui [per ahir] s'ha certificat la ruptura d'Unió". Els crítics asseguren tenir més de mil persones afiliades a la seva plataforma independentista.

Els afectats van anunciar la seva disposició a crear un partit nou, que reivindicarà l'herència d'Unió.

Castellà va augurar que el nombre d'expedients podria augmentar en els propers dies, però va assegurar que no canviaran les seves conviccions "a favor de la defensa del caràcter plebiscitari del 27-S i la defensa d'un sí-sí (independència)", perquè no volen "girar l'espatlla" a gairebé la meitat de la militància democristiana que els va donar suport en la consulta interna.

Espadaler va insistir, en canvi, que l'expedient de suspensió de militància no es deu a l'independentisme dels crítics, sinó al fet que han expressat el suport a la candidatura d'Artur Mas.

Al marge de la greu crisi interna de la formació, la cúpula està preparant les eleccions del 27 de setembre. Espadaler, que amb tota probabilitat en serà el candidat, va explicar que el procés per confeccionar la llista per a les eleccions del 27-S ja ha començat. El procés culminarà en un consell nacional el 25 de juliol, en què s'aprovarà el programa electoral i les candidatures per a les quatre circumscripcions.

Els dies 13 i 16 de juliol les diferents intercomarcals del partit reuniran les assemblees per fer les propostes per a la candidatura d'UDC. Posteriorment, el cap de setmana del 18 i 19 de juliol, UDC reconvertirà la seva escola d'estiu en una convenció programà tica, per debatre, en paraules d'Espadaler, "què ha d'oferir el partit a la ciutadania" el 27 de setembre que ve.

Unió també va aprofitar la crisi grega per començar a perfilar el seu discurs. Espadaler va reivindicar les formacions polítiques que actuen amb "rigor" i "serietat" en contrast amb els "populismes, que omplen urnes , però no aporten solucions", com ha passat, en opinió seva, amb la crisi de Grècia.

En una conferència de premsa posterior a la reunió de l'executiva d'UDC, Espadaler va destacar que el Govern d'Alexis Tsipras posa de manifest el "recorregut nefast del populisme quan arriba a les institucions".

El democristià va lamentar que per posar sobre la taula "promeses populistes" s'hagi conduït Grècia a un "atzucac". Segons Espadaler, la crisi grega també pot tenir impacte en el calendari electoral. En aquest sentit, no va descartar que pugui contribuir a un avançament electoral dels comicis generals. I va advertir que si aquests acaben coincidint amb els del 27 de setembre llavors Mas hauria d'abstenir-se de convocar les eleccions catalanes.