L’oposició forma un front comú contra el referèndum

Dues convocatòries de signe diferent –la primera, aquest dilluns, pel no; la segona, a favor del sí, dimarts– marcaran l'arrencada formal de la campanya del referèndum que diumenge que ve mesurarà el grau de suport o rebuig dels grecs a la proposta d'acord dels socis. Amb l'ambient molt caldejat pel tancament dels bancs i la imposició de controls de capitals, els dos antics partits del Govern (conservadors i socialistes) preveuen formar un front comú proeuropeu per aprofitar l'ampli suport de la població a l'euro i l'eurozona.

Un dels efectes més immediats de l’olla de grills que ha provocat que Alexis Tsipras hagi convocat un referèndum sobre l'acord amb els socis ha estat esperonar la fins ara alacaiguda oposició política. Després de la seva primera manifestació pública, dilluns passat a Atenes, la reacció enèrgica de l'oposició va quedar manifesta dissabte durant el debat parlamentari sobre la convocatòria de la consulta, amb l'hemicicle a punt de convertir-se en quadrilàter (va ser constant l'encreuament d'esbroncades, picaments de peus, xiulades i acusacions, per no parlar de l'abandonament temporal de la Cambra per la bancada conservadora, disconforme amb l'actuació de la presidenta del Parlament). Encara que no va arribar la sang al riu, una cosa sí que va quedar demostrada: Tsipras ha posat tota l'oposició proeuropea –partidària de l'acord amb els socis– en peu de guerra, i la trinxera només pot fer-se més profunda fins a la celebració del referèndum. El tancament dels bancs i la Borsa d’Atenes i el control de capitals per evitar el col·lapse financer els proporciona munició extra.

Com correspon a la principal força de l'oposició (76 escons), la conservadora Nova Democràcia va portar ahir la veu cantant del front europeu, en les reunions amb el president del país, el també conservador Prokopís Pavlópulu, i la seva homòloga socialista, Fofi Ienimatá, la nova líder del Pasok. Al primer, que encarna una figura de perfil institucional i escàs pes polític, Samarás li va reiterar que hi ha una “línia vermella nacional” que no pot creuar-se, però que es troba en perill per la convocatòria: la permanència de Grècia en l'euro, una cosa en què va coincidir el cap de l’Estat (“tinc absoluta confiança en la maduresa del poble grec”, va afirmar). Més important, políticament parlant, va ser la reunió posterior de Samarás amb la socialista Ienimatá, amb el propòsit de forjar un front comú europeu contra el Govern de Syriza i la seva “idea desgavellada” del referèndum.

Els dos partits, no obstant això, no van arribar a presentar una moció de confiança contra el Govern, com havien anunciat dissabte; l'aritmètica parlamentària –majoria absoluta de Syriza i el seu soci, la dreta sobiranista de Grecs Independents– hauria frustrat la iniciativa. Samarás, que va ser desallotjat del poder per Syriza en les eleccions del gener, va proposar la setmana passada –poc abans de la convocatòria del referèndum– la formació d'un govern d'unitat nacional, del qual es va mostrar disposat a formar part sempre que no hi participés Tsipras. Encara que totes les forces proeuropees –no són les úniques, la majoria de Syriza també ho és– coincideixen en la necessitat de donar un cop de timó per evitar la sortida de Grècia de l'eurozona, al mateix temps que deploren l'ús del referèndum com una estratègia de negociació per Syriza, difereixen, no obstant això, en les maneres. Els socialistes han demanat la renúncia de Tsipras i eleccions, mentre que el tercer partit proeuropeu, el liberal To Potami, no ha formulat propostes clares de recanvi. Costa de creure, segons diverses fonts consultades, que el seu líder, Stavros Theodorakis, estigui disposat a compartir el destacat protagonisme adquirit en els últims mesos amb dos partits que són l'epítom de l’“antic règim”, contra el qual s'alça la teòrica proposta de regeneració democràtica de To Potami.

En qualsevol dels casos, els tres partits tindran aquesta setmana un protagonisme incongruent amb el seu pes real al Parlament, gestionant el desig majoritari de la població grega de continuar en l'euro, tot i que sigui mitjançant un acord dolorós amb els socis. Segons les últimes enquestes –fetes dies abans de la convocatòria del referèndum–, el 47% dels grecs sembla que votarà a favor d'un nou acord amb els socis, enfront del rebuig del 33% i la indecisió de gairebé el 19%. Un altre sondeig llança un 57% de suport a qualsevol acord, i un 29%, a la ruptura.