Caremaker, el micromecenatge més humà

Als 22 anys, el Soren era a 12.000 quilòmetres del seu país –Dinamarca– quan va sentir que un bony li creixia al costat esquerre del coll. A corre-cuita, va marxar de Xangai, on estava treballant, per arribar a Copenhaguen, on va ser diagnosticat d'un càncer limfàtic. La malaltia, que va haver de tractar amb llargues sessions de quimioteràpia i radiació, va ser una de les raons per les quals va emprendre un projecte nou: Caremaker, una plataforma de micromecenatge (crowdfunding).

“Tots els joves haurien de saber què és passar un càncer”, diu. “Per pensar en la vida i què en volem fer”. Ara Soren Nargaard té 27 anys i és el fundador d'una pàgina web de recaptació de fons que des del 2012 busca finançament per a tota mena de causes personals o projectes. Funciona com un recipient on s'accepten tot tipus de propostes, “el límit es troba en la legalitat i la serietat”, explica el Soren, i l'objectiu és promoure “allò que ens apassiona, qualsevol cosa que pugui millorar la qualitat de vida d'una persona estimada o un familiar”.

La iniciativa va néixer fa tres anys però ja ha rebut l'aportació de més de 100.000 persones i ara acaba d'aterrar a Espanya. El funcionament és molt senzill i n'hi ha prou amb registrar-se tant per organitzar una campanya com per fer una contribució econòmica. La difusió es fa a escala internacional, els diners són rebuts al cap de 14 dies després de finalitzar la campanya i la fundació cobra una tarifa del 8,75% de cada donació rebuda.

La diferència amb altres webs de micromecenatge és la possibilitat de finançar gairebé qualsevol tipus d'idea: “Nosaltres no decidim què és el que està bé o malament. Simplement, deixem que les persones s'ajudin entre elles per les causes que creuen que valen la pena”, argumenta el fundador de Caremaker. Però quan una dona danesa de mitjana edat va decidir que Caremaker seria la via per finançar el seu suïcidi assistit, el Soren es va trobar davant d'un dilema moral. “Ella tenia la malaltia de Huntington –un trastorn degeneratiu– i va veure com tots els seus familiars morien del mateix”, explica. “Només volia una mort digna a Suïssa, on el suïcidi assistit està legalitzat”. Però el buit legal a Dinamarca respecte al suïcidi assistit –com passa a la majoria de països– no va poder fer possible aquest projecte.

En defensar les causes personals, Caremaker es converteix en una plataforma humana les utilitats de la qual són gairebé infinites. “Per a mi és com fer un regal”, diu la Mari Paz, de Barcelona. Ella vol ajudar la Mireia i el Jan, la seva cosina i la seva parella, a finançar el seu somni de fer un ral·li solidari al Marroc. “Jo no podia oferir diners, però sí difusió”, explica. El cas de l'Ana és diferent: “Caremaker m'ha salvat la vida”. Amb 18 anys, l'Antonio –ara Ana– mai s'havia sentit a gust amb el seu cos i va decidir que era el moment d'operar-se. “No podíem pagar la intervenció i vam conèixer Caremaker a través d'una professora”, diu l'Ana. “Agraïm aquest tipus de plataformes perquè ajuden a difondre no només els projectes de cadascú, sinó que també donen l'oportunitat de conèixer i entendre altres realitats”, explica la Loli, mare de l'Ana.